L'ONU alerta de la persistència de fenòmens meteorològics extrems aquest any

Les condicions meteorològiques extremes registrades el 2016, atribuïdes en bona mesura al fenomen del Niño, prosseguiran durant el 2017 malgrat que el característic fenomen de les aigües del Pacífic ja s’ha acabat. Són els efectes de l’escalfament global, diu l’Organització Meteorològica Mundial (OMM), dependent de l’ONU. «Fins i tot sense Niño, el 2017 estem veient canvis notables a tot el planeta que desafien els límits de la nostra comprensió del sistema climàtic. Estem en un territori inexplorat», subratlla David Carlson, director del Programa de Recerca sobre el Clima de l’OMM. 

Encara que a penes han transcorregut tres mesos, tot indica que l’any actual tornarà a ser excepcional. La temperatura mundial va ser el gener passat la tercera més elevada de la seva sèrie des que van començar els mesuraments a mitjans del segle XIX, tan sols per darrere dels mesos de gener del 2016 i el 2007, mentre que el febrer passat va ser el segon més càlid, novament per darrere de l’insòlit 2016. Les dades procedeixen de la NASA i la NOA­A, les dues institucions nord-americanes que computen les temperatures mitjanes mundials.

En la seva declaració oficial sobre el Dia Meteorològic Mundial, que se celebra demà, l’OMM també recorda com a fet excepcional que l’Àrtic va patir durant l’hivern passat tres episodis d’«onada de calor» –així les defineix– degudes a «poderoses tempestes atlàntiques que van comportar entrades d’aire calent i humit». En ple hivern, diu, «hi havia dies en què les temperatures estaven a prop del punt de fusió del gel marí». Com a conseqüència, la banquisa boreal o capa de gel flotant de l’Àrtic és aquest març la menys extensa per a aquestes dates des que hi ha registres, segons el Centre Nacional de Dades de Neu i Gel dels EUA (NSIDC).

LA FUSIÓ DE L’ÀRTIC

El setembre passat, mes en què s’acostuma a assolir el mínim anual de gel, la banquisa va arribar a cobrir tan sols 4,14 milions de quilòmetres quadrats, el 34% menys extensió que en la mitjana 1979-2000. «La fusió de l’Àrtic està portant a un canvi més ampli en els patrons de circulació oceànica i atmosfèrica. Estan afectant el clima en altres parts del món», afirma l’OMM. A més, en contrast amb la tendència d’anys previs, el gel marí que envolta l’Antàrtida també va assolir el febrer passat, estiu austral, un «mínim rècord» de tan sols 2,22 milions de quilòmetres quadrats. L’anterior marca datava del 1997.            

En línies generals, l’any 2016 es van batre rècords molt significatius. Va ser, per exemple, el més càlid mai registrat, amb una anomalia d’1,1° per sobre del període preindustrial (1850). L’anterior marca corresponia al 2015. Hi va haver fins i tot zones amb desviacions de fins a tres graus, incloent-hi regions d’Alaska, l’extrem nord-oest del Canadà i el nord d’Europa. A l’aeroport de Svalbard (Noruega), cita l’OMM com a exemple extrem, la mitjana anual va ser de -0,1°C, 6,5°C per sobre de la mitjana 1961-1990.

En total, 15 dels 16 anys més càlids del registre instrumental des del 1850 han tingut lloc al segle XXI. «Aquest augment és coherent amb altres canvis que es produeixen en el sistema climàtic», subratlla el secretari general de l’OMM, Petteri Taalas.

Així, la concentració de gasos d’efecte hivernacle també va marcar un nou rècord. En el cas del diòxid de carboni (CO2), es va superar per primera vegada la barrera de les 400 parts per milió en un metre cúbic d’aire. I no disminuirà per sota d’aquest nivell durant diverses generacions, adverteix l’OMM. 

Notícies relacionades

La temperatura global batrà rècords aquest 2016, com ja va fer el 2015

Primavera al gener

L’amplitud dels rècords pot ser atribuïda a la inusitada activitat de l’últim Niño, que es va iniciar el 2015 i es va allargar durant el primer trimestre del 2016, però no es pot explicar sense la base de fons de l’escalfament global. El Niño, un fenomen cíclic d’origen controvertit, es caracteritza per un anormal escalfament de les aigües del Pacífic equatorial. Com a conseqüència de l’evaporació, canvien els patrons atmosfèrics i es formen sequeres o inundacions, depenent de la regió del planeta.

HURACANS I INUNDACIONS

L’OMM destaca que avui és possible provar clarament els vincles entre el canvi climàtic ocasionat per l’home i molts fenòmens extrems. Entre els més importants del 2016 s’han d’assenyalar, conclou l’OMM, les sequeres greus que van provocar inseguretat alimentària a milions de persones a les zones meridional i oriental de l’Àfrica i l’Amèrica central, així com l’huracà 'Matthew', que va afectar Haití i va ser la primera tempesta de categoria 4 a tocar terra al país caribeny des del 1963. La comunitat científica adverteix des de fa dècades que l’augment de les temperatures comportarà un lògic augment de les onades de calor, però també una intensificació de fenòmens com inundacions, sequeres i ciclons.