El delta de l'Ebre és molt més antic del que es pensava

El delta de l'Ebre és molt més antic del que es pensava fins ara, ja que les últimes dades permeten afirmar que ja existia fa 8.000 anys a l'altura de l'actual illa de Gràcia, situada al riu Ebre, segons un estudi de la Universitat Rovira i Virgili (URV).

Aquesta constatació trastoca les dues principals hipòtesis que sostenien  els experts fins ara, una d'elles basada en la literatura i referències a l'època dels romans, que parlen de ports marítims a Amposta i Tortosa, i que apuntava que fins fa 2.000 o 3.000 anys el delta era un estuari.

La segona hipòtesi apuntava que fa 3.000 anys, en realitat, el delta arribava a l'illa de Gràcia.

Les noves evidències formen part d'un treball portat a terme conjuntament pel Centre de Canvi Climàtic de la URV (C3) i la Unitat d'Ecosistemes Aquàtics de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) i s'han exposat al simposi sobre canvi climàtic que se celebra fins divendres a Tortosa.

Xavier Benito, un dels investigadors que ha participat en aquest treball, ha explicat que fins ara "interpretacions incorrectes de documents històrics havien decantat per imposar la hipòtesi que Amposta era un port de mar però, com passa amb Tortosa, si utilitzem el sentit comú, el fet que sigui port marítim no significa que la línia de costa passi per allà".

De fet, les comprovacions d'aquest equip han superat aquesta hipòtesi dominant: "Nosaltres hem trobat testimonis que ens permeten afirmar que el mar va arribar a l'illa de Gràcia fa uns 8.000 anys, cosa que ens permet afirmar que el delta té una edat mínima de 8.000 anys", afirma.

Concretament, el que han fet és estudiar sediments de fins a 20 metres de profunditat, analitzant la seva composició per buscar aquells materials que permetin datar l'antiguitat dels sediments a partir del mètode del Carboni-14.

"Els indicadors que hem utilitzat per fer aquest estudi són uns protozous que viuen tant a la superfície dels sediments d'aigües marines com en aigües de transició i que es diuen foraminífers", explica Benito.

"Aquests foraminífers estan considerats molt bons indicadors biològics perquè tenen cicles de vida molt curts i, a la vegada, formen una closca de carbonat de calci. Quan moren poden ser preservats relativament de manera fàcil als sediments", afegeix.

Així mateix, també han comprovat que en els últims 1.000-2.000 anys el delta ha canviat tres vegades de desembocadura, un fet que també s'ha contrastat amb cartografia antiga.

Pel que fa a projeccions de futur, aquestes sobrepassen el seu àmbit d'estudi, però Benito destaca que, atenent al passat, "és important posar perspectiva històrica en el fet de com els sistemes naturals han tingut capacitat d'adaptar-se a canvis climàtics i, en aquest sentit, en 8.000 anys, hi ha hagut fluctuacions del nivell del mar associades a forçaments climàtics i el delta s'ha anat adaptant".

Notícies relacionades

Tovalloletes humides: la gran plaga ecològica que surt de les llars

¿Com adoptar un gat? Cinc coses a tenir en compte

Això sí, en els últims 200 anys, la intervenció de l'home, la construcció dels canals, la transformació dels hàbitats, etc., fan que el delta ja no tingui capacitat d'actuar de forma natural per adaptar-se, i afrontar aquesta nova realitat és un dels reptes del delta en l'actualitat.

El 'Simposi Internacional CLIMATE-ES 2015', organitzat pel C3 (Centre de Canvi Climàtic de la URV a Tortosa), és la trobada sobre canvi climàtic més important que se celebrarà a Espanya aquest any, al qual s'han inscrit més de cent persones procedents principalment d'Espanya, però també de França, Alemanya, Portugal, Itàlia i fins i tot de Mali.