28 d’oct 2020

Anar al contingut

LA IMPOSSIBLE ARRIBADA D'EL CORTE INGLÉS A MATARÓ

Can Fàbregas no es reconstruirà al seu emplaçament original de Mataró si no ho demana explícitament un jutge

El Suprem no admet a tràmit els recursos presentats per l'Ajuntament, Generalitat i El Corte Inglés respecte a l'anul·lació del planejament urbanístic

Joan Salicrú

El solar de Can Fàbregas de Mataró, on teòricament s’hauria d’ubicar El Corte Inglés a la capital del Maresme.

El solar de Can Fàbregas de Mataró, on teòricament s’hauria d’ubicar El Corte Inglés a la capital del Maresme.

Una cosa és dir i una altra fer Una cosa és que el Tribunal Suprem no hagi admès a tràmit els recursos de cassació presentats per l’Ajuntament de Mataró, la Generalitat i El Corte Inglés respecte a la sentència d’anul·lació del planejament urbanístic de tota la zona de Can Fàbregas on havia d’anar el centre comercial dictada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. L’alcalde de la capital del Maresme, David Bote, ho va anunciar aquest dilluns en la Junta de Portaveus.

Una altra, molt diferent, és que la nau sigui reconstruïda al seu emplaçament original, a la cantonada del carrer Biada amb l’actual ronda de la República, com algunes interpretacions han portat a col·lació aquests dies, ja que cap jutge ho ha demanat específicament i de forma executiva.

“Si un jutge no ho demana explícitament, Can Fàbregas no tornarà a Can Fàbregas. Amb la decisió del Suprem es confirma l’anul·lació dels diferents planejament urbanístics, sí, però no s’han de confondre les coses; de moment no comptem a haver de reconstruir-la”, afirmen fonts municipals.

De fet, aquestes mateixes fonts recorden que en cap sentència vinculada a Can Fàbregas s’explicita que calgui reconstruir la nau al seu emplaçament original. “En tot cas, diu que en el seu moment s’hauria d’haver fet compatible la presència de la nau amb la del centre comercial”, asseguren, assenyalant que una cosa és la teoria jurídica i l’altra la seva “executabilitat”.  

Sentència del Suprem esperada

A més, el govern municipal de Mataró, que té com a regidora d’Urbanisme una advocada, Núria Moreno, era perfectament conscient que les possibilitats que els recursos de cassació interposats prosperessin eren molt petites. No obstant, es va decidir recórrer a totes les possibilitats jurídiques per defensar els interessos municipals i intentar no empitjorar les ja malmeses relacions amb El Corte Inglés.   

També és veritat que el temps transcorregut entre la presentació del recurs –setembre 2017– i la resposta alimentava la possibilitat que finalment es prenguessin en consideració.

Sigui com sigui, òbviament, la decisió del Suprem suposa un imponderable definitiu per a l’arribada d’El Corte Inglés a la ciutat, possibilitats per si soles ja molt disminuïdes arran dels diversos problemes que ha portat en els últims tres lustres aquesta qüestió, convertida en un autèntic serial per a la vida política, econòmica i social de la ciutat.   

Els tècnics municipals reprenen el camí

Així doncs, si es vol possibilitar l’arribada de l’equipament comercial, caldrà tornar a refer tot el planejament urbanístic de la zona. De fet, l’executiu de David Bote ha assegurat que tècnics municipals ja treballen en el possible encaix urbanístic de l’àmbit. És a dir, que no es donen per vençuts. Tot això suposant que la denominada “locomotora comercial” volgués continuar venint a la ciutat, cosa que en aquest punt de la pel·lícula no sembla gens clara.

Per aclarir la situació, el govern municipal va anunciar aquest dimarts la seva voluntat de reunir-se amb representants d’El Corte Inglés, propietària del solar, per conèixer els seus plans de negoci a la ciutat tenint en compte la situació juridicoadministrativa.

Més notícies de Mataró a l’edició local d’EL PERIÓDICO DE CATALUNYA

Temes: Comerç