EL FUTUR DE LA BIBLIOTECA POPULAR

Sorpresa a Mataró per la intenció del PSC de situar la Biblioteca Popular a Can Xammar

El govern en solitari del PSC intenta demostrar la seva iniciativa política amb aquesta inesperada proposta

Inclou una provisió de 750.000 euros en el pressupost per al 2018 per tal de condicionar l'edifici de PUMSA que albergava l'Actua

Aspecte de la plaça de la Muralla de Mataró, on el govern del PSC proposa situar la Biblioteca Popular, que actualment és a la plaça de l’Ajuntament. 

Aspecte de la plaça de la Muralla de Mataró, on el govern del PSC proposa situar la Biblioteca Popular, que actualment és a la plaça de l’Ajuntament.  / AJUNTAMENT DE MATARÓ

6
Es llegeix en minuts
Joan Salicrú

Emplaçar la Biblioteca Popular a la plaça de la Muralla, un espai que, si bé ha sigut conquerit, sens dubte, per part de la ciutadania –cada tarda és un autèntic eixam de nens i nenes-, des d'un punt de vista comercial mai no ha aconseguit enlairar.

Aquesta és la sorprenent proposta que s'acaba de conèixer a la ciutat i que suposa la primera aposta forta del nou govern de Mataró, des de mitjans d'octubre format únicament pel PSC després de la marxa de CiU. La idea sembla voler demostrar el múscul polític de l'executiu, tot i que el nombre de regidors que el formen (cinc i l'alcalde) és mínim.

La proposta, per a la qual hi ha una provisió de 750.000 euros en el pressupost del 2018,  busca resoldre, com a mínim, dos problemes: la falta d'atracció comercial de la plaça de la Muralla, que des del tancament d'Actua viu en un cert impàs, i generar un nou espai d'oficines per a l'Ajuntament just darrere de la Casa Gran, que s'alliberaria -per exemple- de l'Oficina d’Atenció al Ciutadà (OFIAC).

Aquesta quantitat, que representa el 4,3% del total del que l'Ajuntament podrà invertir en la ciutat el 2018 -17,32 M €-, servirà per portar a terme les obres de modificació de l'espai que seran necessàries perquè l'edifici actualment pertanyent a PUMSA –conegut per albergar inicialment la llibreria Actua- pugui esdevenir una biblioteca.

De totes maneres, prèviament un equip de tècnics de la Diputació està avaluant si l'espai té els condicionants adequats per albergar un equipament d'aquestes característiques. Des del govern municipal creuen que aquest equip donarà finalment el vistiplau, però fins ara no ho ha fet, amb cosa que fa que no sigui cent per cent segur que l'operació es pugui portar a terme.

“En tot cas, posar la partida en el pressupost es fa perquè quedi clar el compromís de l'Ajuntament amb el projecte d'integrar la Biblioteca Popular a la xarxa pública. Si no féssim aquesta previsió i prenguéssim la decisió, després aniríem tard”, ha explicat Juan Carlos Jerez, regidor de Serveis Centrals, el qual ha admès la sorpresa que pot haver generat l'anunci: “Fins al moment hem sigut molt discrets perquè és una operació que requereix estudis previs”.

Jerez admet que, si finalment el tema es converteix en un escull per aconseguir el suport dels grups necessaris per poder tirar endavant els comptes per al 2018 –que han d'aprovar-se inicialment aquest divendres-, la qüestió també podria resoldre's a través d'una modificació pressupostària puntual.

La Fundació Iluro, oberta a aquesta possibilitat

Des de la Fundació Iluro, amb qui l'Ajuntament va firmar al juny un conveni d'intencions per aconseguir que la Biblioteca Popular passés a la xarxa pública, el seu president Pere Carles no veu cap problema en el possible canvi d'ubicació de l'equipament, tenint en compte que ell va conèixer la setmana passada. “La nostra principal voluntat és que la Biblioteca Popular s'integri a la xarxa pública, perquè entre altres coses la Generalitat ens recomana i gasta una gran part dels nostres recursos. A partir d'aquí, estem oberts a debatre noves possibles ubicacions; no sacralitzem l'espai actual. Tenim tota la voluntat de col·laborar i estem disposats a parlar”.

En aquests moments, la Fundació Iluro dedica 350.000 euros a l'any –el 40% del seu pressupost- al funcionament ordinari de la Biblioteca, de manera que, si aconseguís traspassar l'equipament a la Diputació de Barcelona, alliberaria una gran quantitat d'energia per dedicar-la a altres projectes.

De moment, el canvi de criteri del govern local farà que s'ajornin les obres d'adequació de l'edifici de darrere de l'Ajuntament acordades amb la Diputació perquè aquest local pogués seguir albergant la biblioteca però ho fes d'acord amb les característiques que requereix l'ens provincial. Els treballs estan valorats en 280.000 euros i estava previst que comencessin abans de Nadal.

Pere Carles va mantenir aquest dimarts a la nit una conversa telefònica amb l'alcalde David Bote en la qual, segons el president de la Fundació, el primer regidor de la ciutat li va expressar la voluntat d'exposar-los ben aviat el projecte de biblioteca a Can Xammar i la determinació de mantenir el conveni firmat el juny passat.

Cal tenir en compte que aquest conveni disposa que l'hereva de Caixa Laietana ha de posar a disposició de l'Ajuntament, sense cap cost, l'actual local que alberga la biblioteca. Per això, la nova proposta de l'executiu socialista suposarà un esforç econòmic que no seria estrictament necessari perquè la ciutat comptés definitivament amb una tercera biblioteca pública. 

Quim Fernàndez (CiU): “Potser estem vestint un sant per desvestir un altre”

En el grup municipal de CiU la idea de traslladar la biblioteca a Can Xammar ha caigut com un gerro d'aigua freda, ja que fins al moment en què els regidors sobiranistes estaven dins del govern aquesta possibilitat no s'havia plantejat.

“Sabíem que al govern li preocupa la falta d'espai que ara té l'OFIAC als baixos de l'Ajuntament i que li agradaria tenir-ne un altre on concentrar diversos serveis a la ciutadania, però no que pensés a moure la biblioteca a Can Xammar”, ha explicat Joaquim Fernàndez, president del grup.

L'exprimer tinent d'alcalde apunta diverses coses. Una: que encara que la proposta segurament serviria per dinamitzar una zona de la ciutat que ho necessita potser s'està vestint un sant per desvestir-ne un altre. Dos: que si la biblioteca se situa a Can Xammar, quedaria més a prop de l'Antoni Comas, i així es perdria una mica la noció de centralitat que té la Biblioteca Popular. En resum: “No dic ni que sí ni que no, ho trobo precipitat. S'ha de pair”.

En tot cas, la inclusió en el pressupost dels 750.000 euros per moure l'equipament no hauria de ser ‘casus belli’ perquè CiU votés a favor de l'aprovació inicial dels comptes o com a mínim s'abstingués. “El nostre vot favorable o abstenció vindrà determinat per si el govern respecta els compromisos als quals vam arribar quan nosaltres estàvem dins, no per aquesta nova proposta”, afirma Fernàndez, que encapçala un grup de cinc regidors, claus per a tirar endavant els pressupostos.   

De totes maneres, persones rellevants de l'àmbit de CiU com l'exregidor de Promoció Econòmica, Miquel Rey, han posat el crit al cel davant la proposta perquè entenen que posar la biblioteca a la plaça de la Muralla és desplaçar un equipament molt potent a un extrem del casc antic, quan el que cal reforçar és precisament la plaça de l’Ajuntament.

De moment, el govern municipal acaba de convocar un concurs perquè especialistes en urbanisme facin propostes sobre com fer jugar la manzana de Can Cruzate, on CiU va arribar a suggerir que s'instal·lés “un Guggenheim”.  

Esquerra, també sorpresa per la proposta

Des d'Esquerra Republicana, amb quatre regidors també claus perquè els pressupostos del 2018 vagin endavant, el seu president, Francesc Teixidó, parla també d'una certa sorpresa i improvisació.  

Notícies relacionades

“Encara no tenim una opinió forjada. Vam conèixer la proposta aquest dimarts al veure el llistat d'inversions, però encara no ens l'han argumentat”, ha comentat Teixidó, el qual ha assegurat que avui dia encara no està clara quina postura prendran els republicans el divendres en l'aprovació inicial dels pressupostos. 

Més notícies de Mataró