MEMÒRIA HISTÒRICA
Madrid inicia a La Latina i Carabanchel el canvi de plaques de la llista de carrers franquista
Se substitueixen les plaques dedicats als generals Millán Astray i García de la Herranz per noves denominacions
Després de la interlocutòria del TSJM que desestimava les mesures cautelars sol·licitades per la Fundació Francisco Franco
general-millan-astray
L'Ajuntament de Madrid ha començat aquest dijous a canviar les 52 plaques de la llista de carrers franquistes després de la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) que desestimava les mesures cautelars sol·licitades per la Fundació Francisco Franco contra l'acord adoptat per la junta de govern el maig passat, partint de la proposta realitzada pel Comissionat de la Memòria Històrica al seu informe definitiu.
D'aquesta manera l'Ajuntament, després de la desestimació de la justícia de les mesures cautelars, comença a executar l'"acord, com és preceptiu legalment", ha informat aquest dijous el Consistori, governat per Manuela Carmena.
La Latina i Carabanchel
El procés s'ha iniciat aquest dijous al matí amb la substitució de les plaques dedicades als generals Millán Astray, al districte de La Latina, i García de la Herranz, a Carabanchel, per les de la mestra Justa Freire i la de la Cooperació, respectivament. Durant els propers dies es continuarà amb el canvi,que afecta un total de 49 vies madrilenyes.
L'informe final del Comissionat de la Memòria Històrica incloïa 52 carrers, places o espais públics de la ciutat, en aplicació de l'article 15 de la llei de memòria històrica, proposta aprovada al ple municipal a l'abril del 2017 i posteriorment en junta de govern.
La recomanació de l'òrgan d'assessorament municipal es basava en el principi general de recuperar els noms antics dels carrers, "especialment quan encara eren recordats i anomenats així pels veïns".
Si aquest no n¿era el cas, la proposta del Comissionat valorava l'homenatge "a dones il·lustres, a institucions pedagògiques o personatges de la cultura que van contribuir a engrandir el patrimoni immaterial en temps difícils, i a polítics que es van caracteritzar per la defensa de posicions conciliatòries".
