Lluís Bou Roura: «El patrimoni històric és el que ens defineix»

Lluís Bou Roura (Barcelona, 1945) admira el Recinte de la Maternitat i Sant Ramon, un dels millors exemples del patrimoni històric de les Corts. En nou llibres, Bou ha reconstruït la història del barri. Lluita per conservar el seu patrimoni.

-¿Per què les Corts?

-Pels contactes, suposo. El meu treball es basa molt en això. Tenia molts amics aquí, i va ser més fàcil, encara que també vaig treballar molt a Horta i en altres barris. La meva passió no és les Corts, sinó la conservació del patrimoni històric.

-¿En quin sentit?

-S'ha d'investigar sobre les causes que han provocat la desaparició d'alguns elements, i també s'ha d'educar la gent que entengui el valor del patrimoni que tenim. El que conservem i com ho cuidem és el que ens defineix. Si perdem el nostre patrimoni, perdem la nostra història.

-I des que vostè va començar a treballar en això, ¿ha millorat alguna cosa?

-Sí, sobretot a partir dels anys 80, amb l'ajuda de la Generalitat, encara que queda molt per fer. Els inicis van ser molt idealistes, però també hem aconseguit coses.

-¿Com quines?

-Hem aconseguit salvar una església romànica, la de Sant Pere de Ponts, a la comarca de la Noguera, i també hem aconseguit coses a Barcelona. Recordo gent anar a treballar durant el cap de setmana de forma totalment voluntària. Això si que era amor a l'art. Ara la conservació del patrimoni ha agafat altres camins.

-Tot canvia.

-Sí, però ara hi ha dos extrems. En alguns casos, tutelar la nostra història requereix passos massa complexos. En altres, no es porta a terme un estudi previ abans d'actuar. Per exemple, a les Corts ja no queda gairebé cap masia. Amb algunes intervencions, s'han carregat l'esperit rural.

-¿Quines intervencions?

-La urbanització de la Diagonal, que ha causat l'enderrocament de diverses masies i la partició de la finca Güell. Per no parlar de la construcció del cinturó.

-Però encara persisteix l'esperit de barri.

-Sí. Probablement a la resta de la ciutat aquest procés ha sigut encara pitjor. Al capdavall, les Corts no és un barri turístic. I encara hi ha gent que s'esforça per conservar el teixit social. La ciutat està viva, i ha d'anar canviant, però també ha de tutelar el seu patrimoni, la seva història.

-Canviar i conservar gairebé semblen dos conceptes oposats.

-A vegades hi ha coses que no podem conservar, però sí que podem recordar-les. No es tracta de no canviar res, sinó de fer-ho amb una mica de criteri. D'altra banda, és molt més barat construir coses noves en lloc de voler aprofitar coses velles amb usos equivocats.

-¿Es refereix a res en concret?

-Sense anar més lluny, l'edifici de la bugaderia, al Recinte de la Maternitat i Sant Ramon. Ara és un arxiu i no s'aprecia res del que era. Probablement, utilitzar-lo amb aquest fi costa més diners que construir un arxiu nou en un altre lloc. S'haurien d'utilitzar els edificis que volem conservar per a funcions més pròximes al seu ús original.

Notícies relacionades

Vidre i foc

Concurs: ¿Reconeixes aquest lloc del districte de les Corts?

-¿Què s'emporta dels més de 40 anys passats estudiant les Corts?

-M'he divertit molt. El meu primer treball, Jardins i escultures de les Corts, va ser comissionat per l'ajuntament. Vaig haver de recórrer tots els carrers del barri. Va ser el 1989. Durant tots aquests anys, només una cosa no ha canviat: avui, com llavors, la història no dóna per menjar.