«Les Corts té història i futur, i és motor turístic»

Enrique Lacalle (Barcelona, 1950) té a les seves mans un dels grans baròmetres econòmics d'una ciutat: el valor del sòl. Des del 1997, Lacalle presideix el comitè executiu de l'únic saló immobiliari professional i internacional d'Espanya, el Barcelona Meeting Point. Està en contacte constant amb aquells que venen i compren trossets de ciutats com Barcelona. Aquest barceloní, enamorat de la seva ciutat, aplica diàriament a la seva feina el vell lema amb què Manuel Luque venia envasos de detergent Colón: «Busqui, compari i si troba alguna cosa millor, compri-la». Al seu voltant, turistes, empresaris i inversors viatgen, comparen i el millor que troben, ho compren.

Lacalle coneix els estímuls que desperta Barcelona al món, i a ell mateix. «Aquesta ciutat m'apassiona. Barcelona és cada vegada més potent i més símbol», afegeix el veí de les Corts. «Les fires triomfen si es fan en ciutats a les quals qui no hi ha anat hi vol anar, i el que les coneix les vol tornar a visitar, i aquest és el cas de Barcelona», diu Lacalle, satisfet després del balanç d'operacions immobiliàries que russos i xinesos han contribuït a aixecar en l'últim saló del Meeting Point, celebrat a Barcelona del 23 al 27 de l'octubre passat.

Icones de ciutat i de barri

La Sagrada Família i el Museu del Barça, les grans icones de Barcelo-na, aporten als barris que els alberguen concurrència de turistes i orgull de barri. «Per a mi és un avantatge poder anar a peu al Camp Nou. El Barça és una cosa fonamental en la meva vida», diu qui va ser vicepresident del club blaugrana i patró de la seva fundació del 2000 al 2003.

Però les Corts té moltes altres icones. El parc Cervantes, el monestir de Pedralbes, les universitats... són altres dels reclams per als barcelonins. «El barri de les Corts té història, futur, pel viver de joves que es preparen a les seves universitats i centres de prestigi, com IESE i Esade, i és motor turístic pels visitants del Museu del Barça», resumeix. «L'Illa Diagonal ha estat també un important revulsiu comercial al districte, que per als veïns d'aquí és un bon complement del petit comerç de barri que també tenim a Pedralbes», assenyala Lacalle. «A la zona de Capità Arenas, Manila i Manuel Girona hi ha moltes botigues que són, juntament amb els bars i restaurants, les que fan barri a Pedralbes».

A la terrassa de bars i cafeteries, a aquest veí li encanta asseure's a esmorzar, i veure passar, saludar i conversar amb veïns que tenen el mateix costum. Al veí Sarrià també hi fa vida. A Manuel de Falla, 16 hi ha el Dole Cafè, on preparen entrepans que Lacalle aprecia molt, tant com els pollastres a l'ast de Pollos David, a tocar del mercat de Galvany. Encara que els entrepans favorits els degusta més lluny del seu barri, a la granja Elena (passeig de la Zona Franca, 228), de camí a la seva feina. El seu cafè preferit sí que el serveixen al seu barri. El disfruta a la Granja Sugranyes, a Capità Arenas, 11.

Cafè, saborosos bocates, compres amb les seves trigèmines i passejades en bicicleta són alguns dels hàbits d'Enric Lacalle al districte on resideix des de fa 47 anys. «M'agrada baixar des de la zona universitària fins a Francesc Macià en bicicleta», explica el també aficionat al golf i amant de la jardineria.

Un repàs a la gespa

Notícies relacionades

Vidre i foc

Concurs: ¿Reconeixes aquest lloc del districte de les Corts?

Detalls com el bon tall de la gespa als jardins de les ciutats són el petit baròmetre que utilitza Lacalle per avaluar l'atenció i la sensibilitat de les poblacions. «Neteja, seguretat i detalls com tenir cura dels jardins són els valors que més destaco en les ciutats que visito», diu. «Per a mi, la més bonica -encara que no per viure-hi- és París. La jardineria als Champs Elisées està sempre impecable», apunta el veí de les Corts. Al seu barri de Pedralbes, a més de comptar amb «el carrer més anglès de la ciutat, l'avinguda de Pearson, hi ha molts jardins, com els de William Shakespeare -a la confluència de l'avinguda de Pedralbes i els carrers de Til·lers i Dulcet-, pel meu gust massa petits i no gaire ben cuidats. Jo crec que en aquest i en tots els districtes de la ciutat falten parcs, arbres i flors».

Al jardí de la seva segona residència, al Maresme, Lacalle disfruta dedicant-se a la jardineria. «Tenim un hort amb albergínies, tomàquets... És un plaer dedicar estones a ocupar-me d'ell, sobretot recollint els fruits», explica des del claustre del monestir de Pedralbes, una de les joies del districte on el preu mitjà del metre quadrat se situa en els «4.000 euros, com a màxim», diu l'expert en la matèria.