Epi: l’últim rellevista, el secret més mal guardat

Epi forma part d’una de les imatges més icòniques de Barcelona 92. Va ser l’últim rellevista de la torxa en la inauguració. L’atleta que va encendre la fletxa de l’arquer Antonio Rebollo abans de disparar-la cap al peveter de l’estadi de Montjuïc. Aquesta foto està gravada en la memòria col·lectiva de milions d’espanyols.

 

Epi sempre ha dit que no va ser fins al dia abans de la cerimònia que va saber que seria l’escollit. Personatge molt poc donat a prodigar-se en públic, és la versió que ha repetit en algunes de les escasses entrevistes que ha concedit en aquests 30 últims anys. Però mai un secret com aquest, que el comitè organitzador va intentar envoltar de la màxima discreció, va ser més públic. Mentre Barcelona vivia una allau d’obres que impulsarien la seva transformació per a la gran cita esportiva del 92, la premsa esportiva ja especulava amb el nom del jugador del Barça com a últim rellevista.

«Tothom pensa que ja se sabia, però jo no ho vaig saber fins al dia abans a les cinc de la tarda. Em va trucar el director de la Vila Olímpica, em va dir que havia sigut escollit i que trucava per preguntar si volia ser l’últim portador de la torxa. El salt d’alegria va ser enorme», ha assegurat en alguna ocasió.

 Assaig secret

La nit prèvia, Epi, el piragüista Herminio Menéndez, triple medallista olímpic i qui el precediria al recorregut de la torxa, i l’arquer Antonio Rebollo van acudir en secret a l’estadi olímpic de Montjuïc per assajar un parell de vegades. Per estar-ne encara més segur, Epi va demanar un ‘walkman’ i va dormir escoltant la coreografia tota la nit. Durant la cerimònia va prolongar aquell moment més estona de la prevista, perquè la coreografia no anava segons el previst. «Al final vaig haver d’allargar els deu segons fins als trenta, però l’organització em va felicitar», va explicar l’exjugador de bàsquet, integrant de l’equip que va aconseguir la històrica medalla de plata a Los Angeles 84.

Aquest record inesborrable va donar pas després a uns Jocs de malson per a la selecció espanyola de bàsquet, que va viure un dels moments més durs de la seva història, amb una dolorosa derrota contra Angola (63-83) en la primera fase que va dinamitar les seves opcions de disputar els quarts de final, per acabar en un discretíssim novè lloc.

El grup que dirigia el llegendari Antonio Díaz Miguel va arribar en unes condicions molt complicades a aquells Jocs per la polèmica de l’intent de l’ACB per incloure un tercer estranger als equips i la vaga convocada pels jugadors espanyols. «La concentració no va ser normal, molta pressió per molts llocs. La nostra participació no va ser gaire bona, vam tenir molts lesionats en el camí i vam arribar amb un equip molt just, aquesta és la part agra», va valorar Epi.

Notícies relacionades

Derartu Tulu i Elana Meyer reviuen a Montjuïc el seu icònic gest antiapartheid a Barcelona-92

Multimèdia: ELS 92 DEL 92

 

 L’exjugador del Barça, en qualsevol cas, assenyala la cita de Barcelona com el punt d’inflexió per a l’esport espanyol. «Fins aquell moment es lluitava per arribar a atrapar els millors i, des d’aquells Jocs, amb tantes medalles com hi va haver i una bona planificació, es va començar a pensar que nosaltres també podíem ser campions». A partir d’allà hem sigut campions del món en futbol, bàsquet, handbol, motociclisme, tennis, en F-1...».