El conflicte del Pròxim Orient

La societat israeliana exigeix al carrer un alto el foc que alliberi els ostatges

Els manifestants bloquegen carreteres, es concentren davant les cases dels ministres i demanen a Trump que posi una data límit a Israel per a un acord

La societat israeliana exigeix al carrer un alto el foc que alliberi els ostatges
4
Es llegeix en minuts
Andrea López-Tomàs
Andrea López-Tomàs

Periodista i politòloga. Corresponsal a l'Orient Proper des de Beirut.

ver +

De bon matí, el poble israelià va prendre ahir els carrers. Centenars de persones es van manifestar exigint al Govern del primer ministre Benjamin Netanyahu un acord d’alto el foc a Gaza que permeti l’alliberament dels ostatges. De punta a punta del país, els manifestants van bloquejar carreteres i autopistes, van cremar pneumàtics en importants cruïlles de trànsit, es van concentrar a les portes de les cases dels ministres i van enviar missatges al president Donald Trump que li exigien que posi una data límit a Israel perquè arribi a una entesa. Hores abans, els familiars dels 50 captius que queden a la Franja van publicar vídeos inèdits dels seus segrestos com a mesura de pressió.

A més, alguns membres de l’oposició, com el centrista Benny Gantz exaliat de Netanyahu, es van afegir a la protesta. Ahir a la tarda, el gabinet de seguretat es va reunir, però continua sense respondre a l’acceptació de la proposta dels mediadors per part de Hamàs de fa uns dies. El portaveu del ministre d’Exteriors qatarià ha acusat Israel de "no voler arribar a un acord". Egipte, un altre mediador en les converses estancades, hauria transmès la seva "decepció, frustració i ira" a Israel per la falta de resposta. Una font familiaritzada amb el gabinet va indicar que es podria programar una reunió addicional per a diumenge, durant la qual es votaria la decisió d’aprovar l’expansió de l’ofensiva de les tropes israelianes a Gaza.

A la Franja ahir van continuar els atacs israelians, que van matar 75 persones, incloses 17 que buscaven ajuda humanitària. 54 palestins més van perdre la vida, a mesura que creixen les condemnes globals pel doble bombardeig de l’Hospital Nasser de dilluns, que va matar 21 persones, entre les quals hi ha cinc periodistes. Segons la investigació inicial de l’Exèrcit israelià, hi hauria una càmera col·locada per Hamàs a la zona del complex hospitalari i va tornar a fer servir l’acusació infundada que el grup palestí utilitza els hospitals per portar a terme "activitats terroristes".

Menys de 20 ostatges vius

"Sento que el país està en un estat de letargia", va denunciar en una entrevista amb el Canal 12 Idit Ohel, la mare de l’ostatge israelià Alon Ohel, que va assistir al festival Nova el 7 d’octubre del 2023. "Un ciutadà que diu “l’Administració nord-americana ho farà” o “el Govern sap què fa” s’erra: està en mans de tots els ciutadans", va afirmar, en una crida a intensificar les protestes per aconseguir el retorn dels ostatges. "No tinc el privilegi de rendir-me, i cap ciutadà d’aquest país el té", va afegir. El seu fill Alon fa 690 dies que està en captiveri i no va ser fins al febrer d’aquest any que la seva família va rebre proves que era viu, tot i que perdia la visió.

No obstant, aquesta no és la sort de la majoria d’ostatges. L’Exèrcit israelià considera que queden 50 ostatges a la Franja de Gaza, però només una vintena d’ells continuen amb vida. Aquesta setmana, Trump va suggerir que aquest nombre és més baix i va afirmar que "un o dos han mort". Israel va negar prèviament les declaracions del president nord-americà i va dir que no té constància de cap canvi en la condició dels ostatges vius. Un funcionari israelià ha dit a Haaretz que "20 dels ostatges són vius; hi ha una seriosa preocupació per la vida de dos més i 28 no són entre els vius i han sigut declarats ostatges morts".

Al seu torn, dilluns el líder republicà va augurar que "les pròximes dues o tres setmanes tindrem un final bastant contundent" de la guerra a Gaza. "És difícil dir-ho perquè fa milers d’anys que lluitem", va constatar. "Resem perquè això sigui cert i perquè hagi establert una data límit per posar fi al nostre patiment", va declarar el Fòrum d’Ostatges i Famílies Desaparegudes, en un missatge adreçat a Trump. "S’ha compromès directament a alliberar els ostatges i a portar-los a casa a tots; ara és el moment de fer-ho realitat", va afegir, i va recordar-li que "qualsevol retard en la signatura de l’acord posa en risc els 50 [ostatges] que es mantenen allà".

Durant les primeres hores de protesta del batejat com a dia de disrupció, un manifestant va ser arrestat i la policia va confiscar els megàfons d’altres activistes. La setmana passada la vaga general va ser seguida per milers de persones, però aquest dia s’emmarca com un d’"acció civil". A primera hora, els familiars dels captius es van dirigir a Netanyahu des de la reanomenada com a plaça dels Ostatges, al centre de Tel-Aviv. "El primer ministre va triar sacrificar civils pel seu Govern, però el poble pot tornar els ostatges", va declarar Einav Zangauker, mare de l’ostatge israelià Matan Zangauker, segrestat al quibuts Nir Oz.

Notícies relacionades

Sense esmentar el dolor gazià

El principal reclam d’aquestes manifestacions massives és que la guerra mata ostatges i soldats, sense fer gairebé esment del patiment del poble gazià, que plora més de 62.810 morts palestines en 22 mesos.