Trump advoca per la pena de mort per a qui assassini a Washington

Donald Trump continua tensant la corda de l’autoritat presidencial i mirant d’expandir el paper que s’ha arrogat a la capital dels Estats Units, Washington, on ha desplegat agents federals i prop de 2.000 militars de la Guàrdia Nacional. Ahir, a l’inici d’una reunió del seu gabinet que es va convertir en una sessió de més de tres hores de discursos davant de les càmeres i roda de premsa, el mandatari va advocar per castigar amb la pena de mort els assassinats a la capital.

"Si alguna persona mata algú a la capital, buscarem la pena de mort", va dir Trump. "Això és un potent preventiu i tothom que ha sentit [la proposta] hi està d’acord", va afegir, tot i que també en va reconèixer la dificultat. "No sé si estem a punt per a això en aquest país, però no tenim opció", va declarar, "Washington i els estats han de prendre la seva decisió". El rebuig polític i els reptes legals a aquesta idea estan garantits. El consell municipal de Washington va abolir la pena de mort el 1981 i els ciutadans de la capital van rebutjar reinstaurar-la 11 anys després, quan el Congrés va sotmetre la qüestió a un referèndum.

Actualment, els fiscals a Washington poden buscar la pena capital per delictes coberts per alguns estatuts federals, que inclouen alguns però no tots els homicidis. I la pena de mort, que pot buscar-se a instàncies del Departament de Justícia, actualment dirigit per la fiscal general i aliada de Trump Pam Bondi, només es pot imposar si ho decideix un jurat popular, una cosa que representaria un repte en una ciutat com Washington, amb majoria progressista i ferma oposició a les execucions.

Desplegament federal i militar

La controvertida idea que ha sigut llançada per Trump se suma a la intensa i creixent campanya que el mandatari està portant a terme per posar les seves accions a la capital en el centre del debat i la conversa política, advocant a més per expandir el desplegament federal i de militars a altres ciutats i estats, especialment urbs governades per demòcrates, on insisteix a acusar fallides polítiques dels progressistes de disparar el crim, una qüestió que anticipa i vol fer central en les pròximes eleccions legislatives de meitat de mandat.

En les tres hores davant de la premsa, de fet, aquest va ser un dels temes més recurrents per al president, que intensifica l’enfrontament amb líders demòcrates que estan rebutjant tant el seu intervencionisme com la seva argumentació. Ahir, i aquest duel s’intensifica, Trump va arribar a expressar el seu desig que els governadors demòcrates el "convidin" a desplegaments militars i federals.

Notícies relacionades

Una unitat militar busca justificacions per atacar els periodistes

La societat israeliana exigeix al carrer un alto el foc que alliberi els ostatges

Trump, no obstant, és conscient que aquesta petició o la invitació mai arribaran i el que creix des del camp demòcrata són les acusacions del seu abús de poder i les advertències de la deriva autoritària de la seva campanya. Aquestes pors s’assenten davant els passos que el mandatari continua fent, com una directiva emesa dilluns en la qual insta la Guàrdia Nacional a preparar-se per involucrar-se de manera més profunda en potencials disturbis civils als EUA. Aquesta ordre també estableix la creació d’una nova unitat militar encarregada d’aplicar lleis federals, de moment a la capital.

La resistència a Trump qualifica les seves accions d’"anti nord-americanes" i dictatorials, acusacions a les quals també feia referència el mandatari ahir. "No soc un dictador, simplement sé com aturar el crim", deia Trump, que repetia una frase que ja va dir dilluns, en la qual afirma que molts ciutadans estan disposats a sotmetre’s a una dictadura a canvi que es redueixi el crim.