Trump busca impulsar els Acords d’Abraham al Pròxim Orient

Des del final de la recent "guerra dels 12 dies" entre Israel i l’Iran, el president nord-americà, Donald Trump, no deixa d’imaginar escenaris amb un nou panorama regional. En una entrevista amb Fox News diumenge passat, el líder republicà es va atrevir a vaticinar que, com a resultat de la campanya nord-americana i israeliana contra el règim dels aiatol·làs, més països normalitzarien relacions amb Tel-Aviv. "Tenim alguns països realment excel·lents allà, i crec que començarem a donar-los suport, perquè l’Iran era el principal problema", va dir Trump, insuflat d’optimisme per la possibilitat que nous països s’uneixin als Acords d’Abraham firmats el 2020 amb altres països àrabs.

Trump no està sol en aquesta eufòria. Aquest dimarts, el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, es va unir a les il·lusions del seu aliat. En un vídeo, el mandatari va expressar que, després de la victòria sobre l’Iran, Israel té ara l’oportunitat per "ampliar dràsticament els acords de pau". "Tenim una oportunitat i no hem de malgastar-la. No podem perdre ni un sol dia". "Israel està interessat a ampliar el cercle de pau i normalització dels Acords d’Abraham", va assegurar el ministre d’Exteriors, Gideon Saar, aquesta setmana. "Tenim interès a sumar-hi països com Síria i el Líban, els nostres veïns, al cercle de pau i normalització, salvaguardant alhora els interessos essencials i de seguretat d’Israel", va afegir.

La qüestió palestina

Amb l’atac de Hamàs del 7 d’octubre del 2023 i la posterior guerra contra la Franja de Gaza, molts creien que els somnis de normalització d’Israel s’haurien apagat. Aquella fatídica tardor, el Govern de Netanyahu semblava molt a prop de firmar un acord amb el gegant de la regió, l’Aràbia Saudita, a canvi d’una mesura tan imprecisa com "millorar les condicions del poble palestí". Però actualment hi ha altres condicions. El príncep hereu saudita i governant de facto del regne, Mohammad bin Salman, ha elevat el to. Al novembre, va qualificar de "genocidi" les accions israelianes a Gaza, que han matat més de 57.000 palestins. Qualsevol mena de normalització amb els saudites obligaria Israel a permetre la creació d’un Estat palestí.

"Una normalització barata amb l’Aràbia Saudita es podria haver produït el 6 d’octubre [del 2023], però no ara, ja que el Govern de Bin Salman no considera que sigui el moment de normalitzar les relacions", constata Michael Wahid Hanna, director de programa dels EUA de l’International Crisis Group. Al maig, el 61% de la societat israeliana recolzava la normalització amb Riad, segons una enquesta d’Ipanel. "Els israelians van tornar a la idea que són capaços de convèncer els saudites que, d’alguna manera, podrien aconseguir un acord barat, però el panorama regional és molt diferent, i aquesta situació, en certa mesura, dificulta la normalització amb l’Aràbia Saudita", explica a EL PERIÓDICO.

El Pròxim Orient no és el mateix que el 7 d’octubre del 2023. Durant aquests 21 mesos, Israel ha lluitat en diversos fronts. Més enllà de les seves batalles a Cisjordània i Gaza, s’ha enfrontat als houthis al Iemen, al Hezbol·là del Líban, al nou règim sirià després de la caiguda del dictador Bashar al-Assad i al seu històric enemic, l’Iran. Ha debilitat de manera notable tots els seus rivals i, amb la força, s’ha assegurat un nou panorama regional. Des d’una posició inferior, nous noms de països que estan en guerra amb Israel des de la creació d’aquest Estat, com el Líban i Síria, han aparegut en la carrera per normalitzar les seves relacions. "El panorama potser és diferent i Trump vol que es normalitzin, però no està clar que una part de la regió involucrada es prengui seriosament el seu objectiu", apunta Hanna.

La força de Hezbol·là

Notícies relacionades

Polònia extrema el control fronterer, esquitxat per patrulles ultres

Almenys 29 morts a Texas per les crescudes del riu Guadalupe

"Els països al Pròxim Orient saben que és una prioritat per als EUA, però és molt difícil convèncer les parts tal com estan ara, especialment els israelians, ja que no estan disposats a fer concessions", com podria ser la creació d’un Estat palestí a canvi de la normalització amb Riad, apunta l’investigador. Durant l’última setmana, tant al Líban com a Síria han aparegut informes sobre avenços en les converses. Tel-Aviv, igual que Washington, fa temps que pressiona les autoritats libaneses per impulsar el desarmament de Hezbol·là. La milícia xiïta va quedar greument afectada durant l’operació militar israeliana la tardor passada, que va arrasar més de 4.000 vides libaneses.

El nou Govern libanès ha exigit que qualsevol pas que faci per desarmar Hezbol·là s’ha de veure recompensat amb un compromís per part d’Israel. Respecte a Damasc, un alt funcionari israelià va dir dilluns a The Times of Israel que els contactes entre els dos països se centren en la coordinació sobre qüestions de seguretat. "Síria necessita dialogar amb Israel per raons de seguretat, però això és molt diferent i queda molt lluny d’acordar una normalització", explica Hanna.