La UE coordinarà la seva defensa amb els seus socis de l’OTAN al marge dels EUA

"El dia d’avui marca un moment determinant per a Europa", va dir António Costa, president del Consell Europeu, al finalitzar la cimera en la qual els Vint-i-set van certificar la seva voluntat de rearmar-se i mantenir el seu suport a Ucraïna. El primer que van Costa i la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, va ser informar els seus aliats de les decisions dels líders en una videoconferència en la qual no va participar EUA.

"La cooperació amb socis de l’OTAN que tenen una mentalitat semblant a la nostra és vital per mantenir la seguretat internacional", va escriure Costa en una publicació a les xarxes socials. En la reunió van participar els primers ministres del Canadà, Justin Trudeau; del Regne Unit, Keir Starmer; de Noruega, Jonas Gahr Store, i d’Islàndia, Kristrún Frostadóttir, i el president de Turquia, Recep Tayyip Erdogan, a més de la cap de la diplomàcia europea, Kaja Kallas. Estats Units, el membre amb més pes polític i militar de l’Aliança, no hi estava convidat. Per garantir la seguretat internacional, Occident ja no compta amb Washington.

La reunió va començar unes hores després que el Consell Europeu recolzés el pla de la Comissió que espera mobilitzar al voltant de 800.000 milions d’euros en diners públics per augmentar la despesa militar. En un context de tensió geopolítica sense precedents, la Unió Europea donarà un impuls mai vist a la seva política de defensa i entra així en l’era del rearmament. Ho fa en estreta coordinació amb els seus socis.

El gir en la política exterior nord-americana amb Donald Trump a la Casa Blanca ha sigut tan gran que els seus aliats han optat per recolzar-se mútuament deixant al marge a Washington i la imprevisibilitat del seu president, que ahir va tornar a realitzar una altra pirueta a l’amenaçar Moscou (que "està aixafant Ucraïna al front de guerra") amb "sancions bancàries a gran escala" i "aranzels" fins que "s’aconsegueixi un alto el foc i un acord de pau". Qualsevol coalició de voluntaris en aquest context, reconeixia una alta font diplomàtica aquesta setmana, és benvinguda. Que la Unió Europea convoqui altres líders per informar-los de les seves polítiques menys de 24 hores després de prendre decisions no té precedents.

"Una pau justa i duradora"

El canvi en la dinàmica s’ha escenificat en les últimes setmanes amb les reunions organitzades primer a París pel president francès, Emmanuel Macron, i després a Londres per Starmer. Aquelles trobades volien coordinar una posició política única davant l’acostament de Trump amb el president rus, Vladímir Putin, i la seva voluntat d’iniciar negociacions de pau al marge d’Ucraïna, quasi a costa d’aquest país. Macron, després de reunir-se amb Trump, va organitzar una videoconferència amb els seus col·legues europeus.

"Juntament amb els nostres socis a Europa, a l’altra banda de l’Atlàntic i més enllà, hem de treballar per mirar de recolzar Ucraïna i garantir una pau justa i duradora", va dir Costa després de la reunió. La UE és conscient que ha d’incrementar significativament el seu suport militar a Kíiv. I també que haurà de jugar un paper fonamental a l’hora de proveir garanties de seguretat, però si ho fan sols no serà suficient. En aquest context, busca reforçar la cooperació amb altres països de la regió.

Segons fonts comunitàries, els aliats van aplaudir les decisions de la UE i van destacar la importància de mantenir una coordinació reforçada entre socis. També van expressar la seva voluntat de contribuir a reforçar la posició d’Ucraïna i les seves polítiques de defensa, insistint en la importància d’harmonitzar esforços amb el treball en el marc de l’OTAN. Costa es va comprometre a mantenir la cooperació en aquest sentit.

Per la seva banda, Von der Leyen va trucar al secretari general de l’Aliança Atlàntica, Mark Rutte, per informar-lo sobre els detalls del seu pla de cara a rearmar Europa, al qual els líders van donar el seu suport dijous. Aquest pla, va dir l’alemanya, "potenciarà capacitats en àmbits clau, des de la defensa aèria i antimíssils fins a la guerra cibernètica". Els objectius tenen en compte, de fet, les àrees identificades per l’Aliança. "D’aquesta manera reforçarà tant la defensa europea com l’associació transatlàntica", va assenyalar la presidenta de la Comissió.

L’excepció hongaresa

La unitat més enllà de les fronteres de la UE contrasta amb el resultat de la cimera. Per primera vegada des que va començar la invasió russa, Hongria es despenja formalment de la posició comuna. No és la primera vegada que el primer ministre del país, Viktor Orbán amenaça de bloquejar un comunicat o l’aprovació de sancions. No obstant, dijous, per primera vegada, els líders van sacrificar la unanimitat per no cedir a les pressions d’Hongria.

Notícies relacionades

L'estadounidenc Robert Francis Prevost es converteix en el 267è Papa sota el nom Lleó XIV

¿Qui serà el nou Papa? Així va el conclave a les enquestes i les apostes

El comunicat firmat a vint-i-sis reitera la necessitat de garantir la independència, la sobirania i la integritat territorial d’Ucraïna. També insisteix que no hi pot haver negociacions sobre Ucraïna sense Ucraïna, i remarca que "la seguretat d’Ucraïna, europea, transatlàntica i global estan entrellaçades".

Els líders van assenyalar que qualsevol alto el foc ha de servir per establir les bases d’un acord de pau, que ha d’anar acompanyat de garanties de seguretat "que contribueixin a dissuadir Rússia" sobre una possible agressió futura. Els europeus es van comprometre a contribuir a aquestes garanties de seguretat i a mantenir la pressió sobre el Kremlin.