Corea del Sud es pregunta com uns ocells van poder fer caure l’avió

A Corea del Sud, tan moderna i tecnològica, li costa digerir que amb un grapat d’ocells n’hi hagi prou per tombar un avió. Es va despertar ahir tan desolada per la tragèdia que ha deixat 179 morts com necessitada d’explicacions. Creixen les exigències entre els familiars, apuntalades pels dubtes dels experts, davant el govern extremadament feble que han deixat les turbulències polítiques. Fa un mes que Corea del Sud apareix a les portades globals per qüestions alienes a la seva reputació global, primer un parlament pres per militars i després un desastre aeri.

La raó oficial, exposada hores després del drama per Seül, al·ludeix al xoc d’ocells quan l’avió de Jeju Air descendia cap a l’aeroport de Muan, a la punta meridional del país. L’impacte va inutilitzar el motor que accionava el tren d’aterratge i el fuselatge va relliscar per la pista deixant una reguera d’espurnes fins que va xocar contra el mur de formigó. La torre de control va enviar al pilot una alerta per la presència d’ocells i ell va emetre un minut després el mayday (el senyal internacional d’auxili). Els mitjans locals han revelat que un passatger va enviar un missatge de text a un familiar informant-li que un ocell havia xocat contra el motor i preguntant-se si era un bon moment per fer el testament.

Les bandades d’ocells són contingències quotidianes que l’aviació moderna ja contempla en els seus protocols. Tot i que s’espatlli el motor dret, assenyalen els experts, un Boeing 737-800 pot seguir volant amb prou força i emprendre un aterratge d’emergència amb garanties. El sistema hidràulic vinculat al motor no és l’únic que acciona el tren d’aterratge i, en qualsevol cas, l’avió disposava encara de l’esquerre. Que tots dos s’avariessin per una bandada d’ocells desafia les lleis de la probabilitat, concorden a dir els analistes.

El Ministeri de Transports va combatre ahir les crítiques sobre el disseny de l’aeroport. Sobre l’escassa longitud de la pista, el viceministre, Ju Jong-wan, va dir que els 2.800 metres que la conformen són suficients per rebre avions amb l’envergadura dels 36 metres de l’accidentat i que els dos extrems disposen d’àrees d’amortiment i seguretat. El disseny, va rematar, compleix els estàndards internacionals, "tot i que el mur pugui semblar més a prop del que està realment". Sobre aquest mur de formigó de quatre metres d’altura i aixecat a 250 metres del final de la pista hi ha instal·lat un sistema de navegació, conegut com a localitzador, que ajuda en els aterratges.

La clau de les caixes negres

Notícies relacionades

Orania, un lloc per a blancs a Sud-àfrica

"Motivació política" en l’assassinat d’una congressista i el marit

Les especulacions acabaran quan les autoritats interpretin les dues caixes negres que registren les converses a la cabina i les dades del vol. Falten mesos, adverteixen els analistes, i mentrestant serà inevitable que l’aerolínia Jeju Air monopolitzi les sospites.

El president en funcions, Choi Sang-mok, va anunciar "inspeccions exhaustives i urgents" de seguretat en totes les aerolínies i també en els Boeing 737-800. "Volem avançar cap a una República de Corea més segura", va afirmar. A Choi li va sorprendre la tragèdia en el seu segon dia en el càrrec. És probable que el tercer president sud-coreà en tres setmanes pensés en com sobreviure una setmana més quan una bandada d’ocells es va creuar amb un avió al sud del país.