Orania, un lloc per a blancs a Sud-àfrica

La història de Sud-àfrica està associada a l’apartheid, l’infame règim de segregació racial. Durant dècades, els descendents dels primers colonitzadors blancs, els bòers o afrikàners, van discriminar i humiliar la majoria negra. L’alliberament de Nelson Mandela i la seva posterior elecció com a primer president negre i democràtic en la història del país va acabar amb l’antic règim. Molts blancs van optar per marxar, d’altres han assumit els canvis i un grapat de nostàlgics s’han "refugiat" a Orania, una localitat d’ús exclusiu per a afrikàners. Els seus habitants, uns 2.000, diuen que allà protegeixen la seva identitat cultural "amenaçada" i que se senten segurs.

Els pobladors d’aquest peculiar reducte racista, situat en una cèntrica zona desèrtica del país, són descendents dels cristians calvinistes holandesos que al segle XVII van colonitzar la part més meridional de l’Àfrica. Creien que eren el poble elegit per Déu per apropiar-se del territori. Els primers a arribar-hi es van dedicar a l’agricultura, d’allà el nom de bòer ("camperol" en neerlandès). A poc a poc es van anar expandint a canonades. Per als colonitzadors, els nadius eren salvatges que mereixien ser domesticats i sotmesos a l’esclavitud.

Els bòers també van lliurar dues guerres contra els britànics, que els van arrabassar el domini del territori el 1902. En el llibre The Great Boer War (la gran guerra bòer), d’Arthur Conan Doyle, pare literari de Sherlock Holmes, defineix els bòers com "una de les races més robustes, verges i inconquistables mai vistes sobre la terra". Malgrat la derrota, els afrikàners van mantenir certa autonomia en la Unió Sud-Africana, l’entitat que va néixer el 1910 sota administració britànica i que es va transformar en l’actual Sud-àfrica el 1961, any de la seva independència.

Els avantpassats

La població d’Orania té molt present la història dels seus avantpassats. Els bustos dels seus líders són part del paisatge de la localitat, de nou quilòmetres quadrats. El terreny el va comprar el 1991 Carel Boshoff, gendre del considerat "arquitecte de l’apartheid", Hendrik Verwoerd. En un dels seus molts gestos de reconciliació, el llavors president Mandela va viatjar fins a Orania per visitar la viuda de Verwoerd, Betsi, que va viure allà els últims anys de la seva vida.

Per ser resident d’Orania cal tenir ascendència afrikàner i compartir els seus valors religiosos i familiars. Cada any la població augmenta un 10%. No s’hi admeten treballadors externs. Tots els treballs són realitzats pels propis veïns. Això els evita explotar mà d’obra negra, reconeixen ells mateixos. Tenen bandera i moneda pròpia.

La inseguretat és un de motius que al·leguen per viure aliens al país. Sud-àfrica té un dels índexs d’assassinats més alts del món, més de 19.000 a l’any, tot i que els blancs no tenen més probabilitats de ser assassinats que persones d’un altre grup ètnic, segons la policia. El que els genera més por són dirigents negres com Julius Malema, un populista d’extrema esquerra, líder del partit Lluitadors per la Llibertat Econòmica, que ocupa el 9,8% dels escons al Parlament. En els seus mítings Malena sol entonar Matar el bòer, una cançó que es va popularitzar durant l’apartheid en contra del supremacisme blanc.

El vídeo de Trump

En el vídeo "emboscada" que el president dels EUA, Donald Trump, va mostrar al seu homòleg sud-africà, Cyril Ramaphosa, el maig a la Casa Blanca apareix Malena. La projecció va servir a Trump per afirmar que la minoria blanca –el 7% dels 62 milions d’habitants– està "discriminada" i és víctima de "genocidi". Trump es va referir en concret als grangers. Les xifres, no obstant, mostren que menteix. El 2024 hi va haver 44 assassinats en zones rurals. Només 8 víctimes eren grangers, i no tots blancs.

La inseguretat s’associa a la desigualtat que hi ha al país. El 80% de la riquesa del país està en mans del 10% dels sud-africans, la majoria blancs. La mitjana d’ingrés econòmic d’un blanc és fins a tres vegades més alta que la d’un negre, i la taxa d’atur és cinc vegades més baixa.

Notícies relacionades

"Motivació política" en l’assassinat d’una congressista i el marit

El calvari d’un deportat per Trump

Trump també va recriminar a Ramaphosa, del partit Congrés Nacional Africà (CNA), la llei que permet que el Govern de coalició pugui expropiar terres sense cap compensació econòmica per a un ús d’interès públic. Malgrat que el 70% de les terres agrícoles pertanyen a blancs, els experts juristes consideren que aquest tipus de confiscacions són escasses. Trump no ho veu així i ha decidit bloquejar l’ajuda financera al país i oferir l’estatut de refugiat als EUA als blancs que ho vulguin.

L’oferta no sedueix els habitants d’Orania, que volen conservar la puresa de la raça, i per això no pensen abandonar el seu enclavament. Volen veure créixer una nova generació d’afrikàners no contaminats pel món exterior. Esperen que Trump els ajudi a crear el seu propi Estat autònom. No volen formar part de l’arc de Sant Martí multiètnic de la Sud-àfrica democràtica.