Lliçons britàniques

"La gramàtica és un pati d’esbarjo per a les ànimes petites, les que comencen les guerres i destrossen el planeta cada segle. Hitler és un exemple clàssic: va escriure un llibre i després va portar el seu contingut a la pràctica. Els seus admiradors són senzillament persones amb un nivell baix d’evolució espiritual. I aquestes persones de segon nivell són sempre majoria. Podem elegir qualsevol temps i espai, la conclusió sempre és la mateixa: una amalgama d’estupidesa i ignorància = crim".

Notícies relacionades

El futur assalt dels EUA

Abbas es reuneix amb Meloni i li demana que Itàlia reconegui Palestina

Embrancat en la seva lectura sintonitzo el malestar de la cultura, ara al Regne Unit, multiplicat pel ferment de les xarxes: gasolina quan es propaguen mentides. El nou primer ministre britànic, el laborista Keir Starmer, ha anunciat que la llei caurà sobre la "fatxenderia de l’extrema dreta". Com comenta The Economist, "és difícil pensar en una pitjor manera de recordar les tres nenes assassinades a Southport el 29 de juliol". L’autor no era un sirià arribat en pastera que era en una llista terrorista. Tot mentida, però és llenya quan es tracta d’alimentar l’odi a l’estranger.

La policia va tardar a desmuntar la desinformació. Per als que anhelen cremar mesquites i hotels per a sol·licitants d’asil la línia que separa el que és cert del que és fals és indiferent. Tenen mestres: des que Elon Musk es va apropiar de Twitter per convertir-lo en ominosa X els controls contra les fal·làcies i el menyspreu han saltat pels aires. Fa falta cap fred i dades per derrotar els que s’aprofiten del foc per escampar por i cendra, que menteixen a posta perquè saben que dona rèdit polític. Com a Espanya, el sistema d’asil (com el d’obtenció de visats i permís de treball al país d’origen) és un tràgic fracàs. La policia no dona l’abast, els emigrants es converteixen en sospitosos o il·legals per força perquè les barreres són infranquejables i qualsevol succés es transforma en sinistra torxa, com aquest estiu al Regne Unit. Ho recalcava The Economist, que fa honor al seu liberalisme afavorint els fluxos humans: "La Gran Bretanya té més èxit en la integració dels immigrants que qualsevol altre país d’Europa".