L’oposició denuncia l’arrest d’un líder pròxim a Corina Machado
El Govern descarta l’espontaneïtat dels disturbis i els atribueix a la "ultradreta"
El conflicte polític va tornar amb intensitat flamígera als carrers veneçolans després de la proclamació oficial de Nicolás Maduro com a president. L’epicentre del malestar va ser una vegada més Caracas. Una Enquesta Nacional d’Hospitals (ENH) va reportar que només dilluns van morir tres persones, en circumstàncies no especificades, i 44 més porten als seus cossos impactes d’armes de foc i bastonades policials.
El Govern descarta l’espontaneïtat de la fúria i l’atribueix a una acció de la "ultradreta" programada per endavant amb l’ajuda del "narcotràfic colombià" per fer un "cop d’Estat". Per a Maduro, el dret a la dissensió política està associat a la delinqüència. "Gairebé el 90% dels capturats tenen dues característiques: estan en estat avançat de drogoaddicció i estan armats". El ministre de Defensa, Vladímir Padrino López, va informar per la seva banda que 23 d’uniformats van ser ferits. El fiscal general, Tarek William Saab, va informar que hi ha 749 detinguts per "actes de terrorisme i instigació a l’odi". L’oposició va denunciar que Freddy Superlano, un dirigent pròxim a María Corina Machado, va ser detingut per funcionaris del Comandament Nacional Antiextorsió i Segrest.
Una "pel·lícula vella"
Maduro va reconèixer que la protesta li recorda una "pel·lícula vella", les batalles campals entre manifestants i forces de seguretat de 2017, anomenades pel Govern "guarimbas", un neologisme que al·ludeix a barricades i talls de carreteres. Set anys enrere van morir més de 100 ciutadans. La disputa territorial es va saldar violentament a favor de l’Estat, que va desactivar les mobilitzacions, però mai es va poder arribar a un acord durador amb l’oposició per encarrilar la crisi. Aquesta va tornar a reactivar-se amb força el 2019 i des de dilluns surt novament com a conseqüència d’uns resultats electorals discutits.
Igual com el 2017, les estàtues d’Hugo Chávez van tornar a ser blanc de l’enuig. Al voltant d’aquests monuments es va repetir un ritu d’expiació. Dos Chávez petris van ser enderrocats, un a La Guaira, a prop de la capital, i un altre a Mariara, una població de l’estat de Carabobo. Maduro va sentir l’impacte de l’ultratge. "Van anar a atacar el millor president que ha tingut Veneçuela en 150 anys".
Més enllà dels qualificatius estatals ("drogoaddictes", "feixistes" i "potentats"), els episodis de les últimes hores han tingut un fort component popular. El crit de "i caurà" no va provenir necessàriament dels municipis més acomodats de Caracas com Las Mercedes o Chacao, sinó de Petare, un enorme mar de terracota aixecat sobre els turons, a pocs minuts del palau de Miraflores, amb cases sempre a mig fer, envoltades d’un verd tropical i, també, els senyals permanents de la postergació.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
-
Ofert per
- La carrera a la Casa Blanca Jo voto Trump
- LA SITUACIÓ DE LA XARXA DE RODALIES Adif retarda el tall previst a l’R3 per no coincidir amb el de Tarragona
- El Govern central surt en tromba a desvincular-se de la xarxa corrupta
- CRÍTICA Una impostora en la tragèdia del Bataclan
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Avançar el rellotge Tot sobre el canvi d’hora d’octubre de 2022 a Espanya: així entrem en l’horari d’hivern
- El perdó al procés La fiscal demana indultar per malversació l’exlíder d’ERC si no se l’amnistia
- Balanç de mandat Rovira passa comptes amb Junqueras i li retreu el seu paper a l’1-O
- Tramitació parlamentària El PP es val dels lletrats del Senat per vetar la llei que beneficia etarres