L’ONU amplia els drets de Palestina i insta reconsiderar la seva plena integració

La resolució presentada pels Emirats Àrabs Units, que han copatrocinat més de 30 països, inclosa Espanya, també «determina que l’estat de Palestina compleix les condicions necessàries» per ser integrat de ple dret a l’ONU i urgeix al Consell al fet que «reconsideri favorablement l’assumpte». La resolució va ser aprovada amb els esmentats 143 vots a favor i va comptar amb nou vots en contra: els previsibles d’Israel i el seu principal i poderós aliat, els EUA, així com l’Argentina, República Txeca, Hongria, Israel, Micronèsia, Palau i Papua Nova Guinea. 25 nacions més s’hi van abstenir.

Limitacions i nous drets

Tot i que el text final de la resolució aprovada va incloure en el seu annex estipulacions que exclouen sense ambigüitat que Palestina tingui dret de vot en l’Assemblea o a ser elegit membre d’organismes com el Consell de Seguretat i el Consell Econòmic i Social, sí que eleva els seus drets i privilegis actuals, i els nous començaran a aplicar-se a partir de setembre, quan arrenqui la pròxima sessió de l’Assemblea General. Contempla, per exemple, la possibilitat que Palestina pugui presentar propostes i esmenes sense passar per un tercer país. També, que pugui intervenir en nom de grups de països o que es pugui asseure al lloc que li correspon per ordre alfabètic, entre Palau i Panamà (actualment s’asseu, com la Santa Seu, a la part del darrere de la sala).

La votació la van precedir dos intensos discursos dels representants davant l’ONU de Palestina, Riyad Mansour, i d’Israel, Gilad Erdan, intervencions que van ser un exercici de contrastos en fons i en forma. Emocionat en diversos moments fins a haver de contenir les llàgrimes, Mansour va renovar des del podi i amb el puny en alt el crit per una «Palestina lliure». «Arribarà el dia en què Palestina ocuparà el lloc que es mereix entre la comunitat de les nacions lliures», va dir el diplomàtic, que va afegir que «el dret a l’autodeterminació, a un estat independent a pertinença en aquestes Nacions Unides [...] no pot estar subjecte al veto d’Israel. És el nostre dret inherent».

«L’ocupació, el colonialisme, la mort i la destrucció no són el nostre destí. Ens empresonen, però la llibertat és la nostra ànima», va proclamar Mansour, que va assegurar que aquesta llibertat «no és un obstacle per a la pau, és l’únic camí» i va definir el vot com a «històric i significatiu».

Just a continuació Erdan va pronunciar un discurs ple de ràbia i histrionisme, que va concloure ficant pàgines de la carta de les Nacions Unides en una trituradora de paper, acusant els que després votarien a favor de la resolució d’estar violant les normes de l’organització. «Aquest cos sense vergonya ha decidit recompensar nazis dels temps moderns amb drets i privilegis», va dir l’ambaixador israelià en l’Assemblea. Va parlar d’«un vot destructiu» i un «acte immoral» i ho va comparar a «la capitulació de les potències d’Europa davant Hitler en l’acord de Múnic».

Un procés sense futur

Fins i tot si el Consell de Seguretat seguís la recomanació de la resolució i tornés a considerar la sol·licitud de Palestina de ser admesa com a membre de ple dret, un procés que va iniciar sense èxit el 2011 i que va reactivar el mes passat, les opcions que aquesta admissió es produeixi són nul·les atesa la composició i estructura del Consell, en què els EUA són un dels cinc membres permanents amb dret a veto.

Notícies relacionades

Evitar l’abús i la violència contra noies

Jaume Collboni, en la marxa de l’Orgull LGTBI prohibida a Budapest: «Pot passar demà a Barcelona»

El Comitè d’Admissió de nous membres que componen representants dels 15 membres del Consell no va aconseguir fer una recomanació de consens i quan es va intentar aconseguir l’admissió a través d’una resolució, Washington va utilitzar el seu poder de veto. Ahir el número 2 de la missió dels EUA, Robert Wood, va avisar que qualsevol nou intent tindrà «el mateix resultat».

«Des dels atacs del 7 d’octubre el president Biden ha deixat clar que la pau sostenible a la regió només es pot aconseguir a través de la solució de dos estats», va afirmar Wood. «Continua sent l’opinió dels Estats Units que mesures unilaterals a l’ONU i sobre el terreny no faran progressar aquest objectiu».