Aferrat a una barca

El primer ministre mira de mantenir-se a la superfície exhibint el maltractament als immigrants. Però res, ni així. Els oracles –i els resultats de les recents eleccions municipals a Anglaterra i Gal·les– fan presagiar que el seu final és a prop.

No aixequen cap

Els conservadors britànics no aixequen cap. Sunak és la tercera aposta en una mateixa legislatura. Va ocupar el lloc de Liz Truss, ¿algú la recorda? Va aconseguir un parell de rècords. Ser la primera ministra més breu de la història britànica, 49 dies, i va aconseguir posar-se en contra la pràctica totalitat del seu país. Abans d’ella hi havia Boris Jonhson. Ja ho saben, el del serrell descontrolat. També conegut per tirar endavant l’acord del Brexit, portar a terme festes privades en ple confinament pandèmic i mentir sense cap rubor. Sunak, Truss i Johnson, tres desastres conservadors que van mirar de redreçar, inútilment, una economia colpejada pel Brexit.

Després d’un tsunami de falsedats, ha arribat la ressaca de la realitat. A la platja han quedat les restes del naufragi. A la fi, la constatació: el passat imperial no ha tornat al Regne Unit després de trencar amb la Unió Europea. Sembla que l’hora dels conservadors està arribant a la fi. Abans, toca recollir els trossos de la debacle i sembla que aquesta tasca li tocarà a Sunak. Incapaç de millorar l’economia, les condicions de vida i el sistema de salut –veritables preocupacions dels anglesos–, només li queda fer la vida impossible als més vulnerables.

Hores abans de les eleccions municipals de dijous passat, la policia britànica va començar a detenir immigrants en situació irregular. Un impúdic acte de campanya. Els arrestats van ser trets de casa seva emmanillats, envoltats de policies, i ficats en furgons: la perfecta escenificació d’un delinqüent perillós. En principi, els capturats quedaran retinguts fins al juliol, quan està previst iniciar els vols a Ruanda.

Qualsevol sol·licitant d’asil que hagi arribat al Regne Unit després del gener del 2022 pot ser enviat al país africà, allà es processarà la seva petició. Sunak insisteix que la mesura té un valor dissuasori. Una mentida més. La xifra d’immigrants que estan creuant des de França no deixa d’augmentar. A més, les tensions amb Irlanda s’han disparat, molts migrants que temen ser detinguts estan fugint a Irlanda. ¿Potser el primer ministre creia que unes persones que han arriscat la seva vida per construir-se un futur es quedarien de braços plegats esperant ser deportades?

El pla és una ximpleria

El Tribunal de Drets Humans ja va aturar un primer vol amb destí a Ruanda. El Tribunal Suprem del Regne Unit ha declarat il·legal el tractat firmat amb el país africà. Tot i així, Sunak continua obstinat en la seva idea i ha aconseguit que la Cambra dels Lords doni la seva aprovació a la Llei de Seguretat de Ruanda. En realitat, el pla és una ximpleria. Amb prou feines s’aconseguirà expulsar uns centenars de migrants, milers es quedaran. El cost de cada deportació és elevadíssim. Les barques no deixaran d’arribar. I, a sobre, el govern haurà d’afrontar una previsible allau de demandes.

Notícies relacionades

Els gasoductes de Geòrgia inquieten Occident

I ara, un cop més, Khàrkiv

El discurs del Brexit, com tot relat que se sustenta en la identitat, sempre ha tingut un component tancat, abstret i xenòfob. Sunak ha fet un pas més en el discurs populista tractant els immigrants com peces que han de ser excretades de la societat britànica. Amb la seva acció, es pretén trencar qualsevol vincle emocional entre autòctons i nouvinguts. Assenyalar aquests últims com a éssers inferiors, sense drets i indignes de compassió. La proposta és ineficaç i inviable, però, sobretot, és cruel: el govern de Ruanda pot tornar els deportats al país del qual van fugir. Aberrant.

L’escriptor Owen Jones ha apuntat que Sunak "està utilitzant la por per construir-se un bot salvavides. Però la gent l’aturarà". Tant de bo sigui així. Mentrestant, haurà provocat el patiment de milers de persones i devaluat, una mica més, la imatge del Regne Unit.