Sánchez impulsa l’Estat palestí recolzat en el context internacional

¿Per què ara? ¿Què passarà en les 12 setmanes vinents? Hi ha dues dates clau: la presidència, aquest abril, de Malta del Consell de Seguretat de l’ONU, i les eleccions europees del 9 de juny. El primer esdeveniment té una rellevància pràctica i diplomàtica; el segon, una lectura política. A més, la matança a la Franja ha generat en l’opinió pública una onada de solidaritat que obre una finestra d’oportunitat propícia al reconeixement. Fins al punt que França ha deixat la porta oberta a fer el pas.

Sánchez va posar primera sobre la qüestió el 22 de març. Va organitzar un conclave amb països afins a la causa als voltants de la cimera europea de Brussel·les. Irlanda, Eslovènia i Malta van firmar una declaració conjunta amb Espanya en la qual es comprometien a reconèixer Palestina com a Estat. La presència de Malta era clau: ostenta la presidència del Consell de Seguretat i, per tant, té la potestat d’introduir assumptes a l’agenda del dia.

Això és el que farà previsiblement. Dilluns de la setmana passada, l’Autoritat Nacional Palestina va fer el pas, i va demanar oficialment a l’ONU que se la considerés candidata a ser "Estat membre" de ple dret de l’organització. A més, el 18 d’abril, el Consell té fixada la seva reunió trimestral per analitzar la situació al Pròxim Orient. La presidirà el ministre d’Exteriors maltès, Ian Borg, i s’espera que comparegui el secretari general, António Guterres. Tot apunta, doncs, que aquest mes hi haurà a la seu de Nova York un autèntic frenesí diplomàtic al voltant de la qüestió de l’Estat palestí. Una inèrcia que vol aprofitar el Govern espanyol.

És previsible que els EUA vetin qualsevol proposta perquè el reconeixement de l’Estat palestí sense un acord amb Israel és una línia vermella per a Washington. Per tant, la proposta entraria en la via morta. En aquest cas, des del Govern asseguren que "tenen motius per creure" que el grup de països àrabs ho portarà llavors a votació en l’Assemblea General. Ho saben probablement de bona tinta: entre Sánchez i el ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, han realitzat sis gires pel Pròxim Orient en els últims cinc mesos.

Si el lobby àrab porta una proposta de resolució perquè s’admeti Palestina com a Estat membre a l’Assemblea General, almenys 140 països previsiblement hi votaran a favor. Podrien sumar-se’n més, entre ells Irlanda, Eslovènia, Malta i Espanya, i potser Portugal, Bèlgica o fins i tot França. Això no tindria efectes concrets, però generaria debat polític i diplomàtic.

Es tracta, insisteixen fonts del Govern, d’aprofitar un momentum únic. Entre altres coses perquè hi ha una onada de solidaritat tant a Espanya com al sud global i en bona part de les societats occidentals pel patiment palestí. I més països podrien pujar a aquesta onada i afegir-se als 139 de 193 països de l’ONU que ja reconeixen Palestina. "Des del començament de la guerra, més i més països són reticents a recolzar el que el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, i el seu Govern estan fent a Gaza", va apuntar divendres el president en una entrevista amb Al-Jazeera.

Debats electorals

Del 6 al 9 de juny se celebren eleccions a la UE. És de preveure que el tema de la guerra a Gaza sigui una de les claus de política internacional en els debats electorals, juntament amb el de la guerra a Ucraïna. És molt probable que els grups en disputa ho portin a col·lació. Els socialistes podrien treure avantatge, perquè Sánchez va ser dels primers líders occidentals a proposar un alto el foc i criticar els excessos israelians. Després s’hi van anar sumant d’altres, inclosos Alemanya i els EUA.

El PP ha mantingut un perfil baix respecte a això en els últims mesos, sabedor que les escenes de destrucció i mort de menors a Gaza han enfosquit les simpaties cap a Israel després dels atacs del 7 d’octubre. Critiquen la decisió unilateral de Sánchez de reconèixer Palestina, sense consultar-los a ells i sense tenir en compte els socis europeus. Però no han convertit en arma llancívola la seva posició política, com sí que van fer amb el gir respecte al Sàhara Occidental.

Notícies relacionades

Xi visitarà França, Sèrbia i Hongria en el seu primer viatge a Europa en un lustre

Meloni intenta explotar l’impuls en els sondejos per arrasar en les europees

José María Aznar va intentar marcar posició conservadora aquesta setmana, assegurant que no existeix l’Estat palestí. Pedro Sánchez li va respondre amb un "existeix, i existirà" a les xarxes socials. En les pròximes setmanes es veurà si el reconeixement de l’Estat palestí es converteix o no en una qüestió de debat nacional.

Un camí llarg

No serà un procés fàcil ni ràpid ni té l’èxit garantit però Palestina va fer ahir un altre pas en el seu intent de ser reconegut com a Estat membre de les Nacions Unides. Aquesta qüestió s’aborda en dues reunions en el Consell de Seguretat, on s’inicia ara un procediment que, abans d’arribar a l’Assemblea General, hauria d’acabar amb una votació en el Consell. Palestina ja va intentar el 2011 el reconeixement. Llavors, com aquesta vegada, també va iniciar el camí seguint el primer pas formal obligatori: l’enviament d’una carta al secretari general sol·licitant que remeti la qüestió al Consell de Seguretat. António Guterres va rebre aquesta missiva dilluns de la setmana passada. El 2011, en el primer intent, hi va haver diverses reunions que es van prolongar diverses setmanes.