La divisió torna al carrer després de mig any de guerra

Els manifestants exigeixen la dimissió de Netanyahu i l’avançament de les eleccions

La divisió torna al carrer després de mig any de guerra

andrea lópez-tomàs

4
Es llegeix en minuts
Andrea López-Tomàs

Els carrers d’Israel tornen a omplir-se cada cap de setmana. Mig any després del seu dia més tràgic, aquell 7 d’octubre que milicians de Hamàs van arrasar amb 1.139 civils de les comunitats frontereres amb Gaza al sud del país, les avingudes estan a vessar de gent. Sembla que el temps no hagi passat. L’escenari és gairebé idèntic al de fa sis mesos. L’únic recordatori de la massacre són els centenars de rostres repetits en cartells enganxats en fanals, parets i bancs. Són els rostres dels 134 captius israelians que continuen segrestats a l’enclavament palestí. Però la ràbia, l’enuig i la presència continua sent la mateixa. Després de sis mesos de guerra, la societat israeliana torna a estar ben farta.

Dani Filc porta setmanes als carrers. Aquest activista de l’organització antiocupació Standing Together repassa els tres corrents que s’han trobat a les places. "Una de minoritària demana un acord d’alto el foc que inclogui el retorn dels segrestats i una solució política amb l’establiment d’un Estat palestí", explica Filc, identificant-se clarament amb ella. "Després, estan les famílies dels segrestats que, fins ara, eren més passives i només demanaven un acord perquè els alliberessin, i un tercer corrent vol avançar les eleccions per fer fora Netanyahu", explica a aquest diari. "En les últimes setmanes, la protesta no només s’ha ampliat, sinó que també s’ha radicalitzat unint alguns d’aquests corrents", afegeix.

Aquesta presència massiva als carrers recorda els dies previs al 7 d’octubre. La polèmica reforma judicial del Govern ultraconservador de Netanyahu havia inspirat el moviment civil més gran en la història del país. Durant mesos, desenes de milers de persones sortien cada dissabte a manifestar-se contra el pla. "Però aquesta protesta no parlava del rol fonamental que té l’ocupació de territoris palestins en l’enfonsament o en l’erosió de la democràcia a Israel", recorda Filc. "Després del 7 d’octubre, és impossible obviar el rol de l’ocupació", apunta el també professor de la Universitat Ben Gurion del Nègueb. Ara, el clamor a favor que les "eleccions treguin Netanyahu del poder" és generalitzat.

Buscant una escalada

Després de l’impacte inicial per l’atac, la societat israeliana es va replegar en una unitat impensable dies abans. Gent de tot l’espectre polític es va mobilitzar per ajudar la traumatitzada població del sud i els seus soldats. Tothom coneixia algú a qui havien matat, segrestat o ferit. L’hàbil rei Bibi va capitalitzar aquest sentiment en un govern d’unitat, juntament amb el líder de l’oposició, el centrista Benny Gantz. Sis mesos després, el panorama ha canviat. "El 7 d’octubre és conseqüència directa de les polítiques de Netanyahu, com sabotejar qualsevol possibilitat de procés de pau, erosionar tot el que va poder el poder de l’Autoritat Palestina, enfortir Hamàs econòmicament i aliar-se amb la ultradreta religiosa i feixista al Govern", apunta Filc.

Netanyahu ha demostrat diverses vegades la seva intenció de perpetuar la guerra. Fins i tot, d’estendre-la. "Últimament Israel està buscant una escalada augmentant els seus enfrontaments amb la milícia libanesa Hezbol·là i amb l’Iran", denuncia Filc. "Hi ha molts interessos internacionals en contra d’això, però ¿podria arribar a ser una acció desesperada per mantenir-se en el poder?", es pregunta el professor, recordant les estratègies de Bibi en el passat per presentar-se com l’únic capaç de liderar Israel. Però la continuació del conflicte no li garanteix la seva permanència. Els seus socis ultraortodoxos en el Govern han amenaçat de tirar per terra la coalició si obliga els seus joves a allistar-se a l’Exèrcit.

Notícies relacionades

Més enllà de les fronteres de l’Estat hebreu, els sis mesos de guerra ferotge, aliena a les lleis internacionals, han despertat greus preocupacions. Joe Biden ha expressat a Netanyahu que el seu suport a Israel depèn de l’anunci i la implementació de "mesures específiques, concretes i mesurables per manejar el mal a civils, el patiment humanitari i la seguretat dels treballadors humanitaris". Els aliats tradicionals de l’Estat hebreu, juntament amb la seva població, comencen a perdre la paciència amb el líder israelià. "Ha portat Israel a un aïllament internacional absolut", denuncia Filc. L’oposició es basa més en la retòrica que a passar a l’acció, però molts països han advertit que si l’Exèrcit israelià llança la seva invasió de Rafah, la zona fronterera amb Egipte que concentra la majoria dels desplaçats palestins, hi haurà més conseqüències.

Netanyahu s’ha fet el desentès de les pressions internacionals. Amb la possibilitat d’unes noves eleccions al setembre, tal com va suggerir Gantz fa uns dies, el líder israelià mira de perfilar-se com el gran defensor de la sobirania del seu país, que resisteix a les pressions externes pel bé de la seguretat nacional. Molts pronostiquen que no sobreviurà a aquesta guerra. "Aquesta vegada no pot eludir pagar el preu de les seves polítiques terribles al llarg dels últims anys", apunta Filc.

Temes:

Govern Israel