El mal inici d’Oudéa-Castéra

La ministra encarregada de gestionar els Jocs Olímpics i Paralímpics de París està contra les cordes a França. Amélie Oudéa-Castéra, al capdavant de la cartera d’Esports i Educació, ha protagonitzat una successió de polèmiques després de la seva designació l’11 de gener passat al capdavant d’aquest important ministeri. Fins al punt que la seva figura es va trobar en el centre de totes les mirades i crítiques dijous passat en una freqüentada vaga del professorat francès. I això va augmentar la pressió perquè dimiteixi quan queden menys de sis mesos per a la cita olímpica.

Quan es va beneficiar d’un important ascens amb la composició del nou Govern francès, Oudéa-Castéra, de 44 anys, difícilment podia imaginar-se la tempesta política en què quedaria atrapada. Des del maig del 2022, havia exercit com a ministra d’Esports i no havia estat en el centre dels focus mediàtics més enllà d’episodis puntuals, com el pols que va mantenir amb el president de la Federació Francesa de Futbol, Noël Le Graët, que va dimitir el febrer de l’any passat. Però amb la designació al capdavant d’un "macroministeri" de l’Educació, Joventut, Esports i els Jocs Olímpics, el seu perfil personal ha resultat un pou de polèmiques. I l’ha engrandit la malaptesa comunicativa d’aquesta dirigent.

Matusseres declaracions

Quan li van concedir la cartera d’Educació –substituint l’actual primer ministre, Gabriel Attal–, la idoneïtat del seu perfil es va veure ràpidament qüestionada per un article de Mediapart. El prestigiós digital d’esquerres va revelar que els tres fills de la ministra estudien a l’escola i institut Stanislas, una escola catòlica i elitista de París. L’administració educativa investiga aquest centre subvencionat per difondre en les seves classes de catequesi idees "masclistes" i homòfobes, així com promoure les teràpies de conversió per a les persones homosexuals. Segons un informe fet l’any passat per quatre inspectors educatius, i revelat recentment en la premsa, en una de les classes de religió s’ensenya que l’avortament "significa matar voluntàriament una persona humana innocent".

Oudéa-Castéra va posar més llenya al foc amb els seus arguments per justificar que els seus tres fills anessin al polèmic centre. Va explicar que el seu fill gran havia anat a una escola pública a l’acomodat districte VI de París, però que van decidir canviar-lo "a causa del munt d’hores (de mestres absents) que no eren reemplaçades de manera seriosa". Aquestes declaracions, no obstant, es van veure contradites per la mestra que havia tingut el seu fill durant sis mesos en aquesta escola quan tenia 3 anys. Ella va dir que "mai havia estat de baixa" i que en realitat el van portar a la privada perquè en la pública no van voler avançar-lo de curs.

Informacions controvertides

A la sensació que la ministra va mentir, s’hi van afegir també altres informacions controvertides. D’una banda, el fet que un dels seus fills s’havia beneficiat d’un mecanisme –contrari a la llei segons la inspecció educativa– de l’institut Stanislas per esquivar Parcoursup, el polèmic sistema a França que serveix per decidir quins estudis universitaris o classes preparatòries poden fer els alumnes que aproven el Batxillerat. De l’altra, que els seus tres fills s’han educat en classes únicament masculines, malgrat que en aquesta escola també hi ha classes mixtes.

Notícies relacionades

Jo no ho he fet: ha sigut la intel·ligència artificial

Mans brutes

Tota aquesta acumulació de polèmiques –especialment en un país en què l’educació pública és considerada com un dels pilars dels valors republicans– ha indignat bona part de la comunitat educativa. "No veig com es pot dedicar a gestionar els Jocs Olímpics, al mateix temps que té una tasca enorme al capdavant de l’Educació", afirmava el Nicolas, de 36 anys, un altre docent de secundària present en l’acte que va transcórrer pels carrers de la rive gauche parisenca. "No ha parat de cometre errors en molt poc temps", afegia la Laurence, una altra professora que assegurava "fer vaga per segona vegada en 20 anys de carrera".

Més del 60% de les escoles de primària a París van tancar a causa de la vaga. Amb un seguiment d’entre el 47% dels professors (sindicats) i més del 20% (ministeri), va ser la vaga educativa més freqüentada des del gener del 2022. Les organitzacions sindicals han convocat una altra aturada laboral per a dimarts que ve. Malgrat aquesta pressió, la ministra ha defensat que "no dimitirà". "Els meus inicis no han sigut bons", va reconèixer divendres. A principis de setmana, ja havia denunciat "un engranatge que vol convertir-me en el símbol d’una casta de privilegiats que s’ha de combatre".