Jo no ho he fet: ha sigut la intel·ligència artificial

La instrucció del comandant ha sigut clara: no aturar-se. En cap circumstància, passi el que passi. Però allà hi ha els nens, al mig del camí. El comboi militar s’hi va aproximant. Res, els nens segueixen allà. Si els vehicles s’aturen, quedaran exposats a l’enemic. Complir les ordres significar atropellar els nens. Nens com els que el soldat ha deixat a casa. Com els seus fills, germans o nebots. ¿Quants sentiments s’han de desconnectar per seguir endavant? Això és la guerra: enfrontar-se a dilemes ètics de terrible complexitat. Quan un soldat pren la decisió de disparar, pren un decisió moral. En aquell moment, pot ser que la instrucció rebuda apaivagui la consciència. Però no per sempre.

Censored voices (2015) és un documental que recull els testimonis d’homes que acabaven de participar en la Guerra dels Sis Dies (1967). Les entrevistes van ser recollides per dos joves, un d’ells es convertiria en el reconegut autor Amos Oz. El país estava eufòric. Els mitjans enaltien la fulminant conquesta de Jerusalem, Gaza, el Sinaí i Cisjordània. La paraula victòria era omnipresent. Però aquests joves que, per uns dies, s’havien transformat en soldats estaven travessats per altres sentiments. Per a ells, la victòria tenia un evident regust amarg. Les seves opinions van ser censurades pel govern. Només dècades després van poder recollir-se a l’esmentat documental. El relat és demolidor: "En la guerra ens van convertir en assassins". "Érem soldats contra civils". "Vaig veure els refugiats àrabs sortint de Jericó i m’hi vaig identificar. Em vaig veure fent una cosa no gaire diferent del que ens van fer els nazis". "Els nens, allà plantats, tremolaven. Un terç s’havien mullat els pantalons".

Notícies relacionades

Multimèdia | Israel, el país de la pau impossible

Un tribunal frena que Irlanda del Nord pugui deportar immigrants a Ruanda

Israel està utilitzant intel·ligència artificial (IA) per decidir qui es bombardeja a Gaza, una pràctica inèdita fins ara. La IA Lavender ha creat una base de dades d’unes 35.000 persones que han sigut assenyalades com a membres de l’ala militar de Hamàs, la majoria de baix rang. Un sistema automatitzat ha seleccionat infraestructures i edificis que, en principi, estan relacionats amb aquests objectius, sense importar els familiars o veïns que puguin trobar-s’hi. S’atribueix a l’ús de Lavender la massacre perpetrada durant les primeres setmanes de la invasió. Unes 15.000 persones assassinades des del 7 d’octubre fins al 24 de novembre. Les seves morts, simples estadístiques.

Lavender assenyala amb total fredor. Els dilemes morals desapareixen. Els sentiments humans no formen part de la decisió. Escudats en un jo no ho he fet no hi ha sensació de culpa, menys encara possibilitat de remordiment. "El que ens va trencar va ser veure l’enemic", confessava un dels participants en el documental. És possible que, a l’esborrar aquesta proximitat, es dilueixi el trauma d’haver format part de la massacre. Però, amb això, també la resistència civil. Bloquejada la capacitat de commoure’s davant el dolor aliè, l’odi queda intacte.