La Moncloa manté distància amb Milei a l’espera de les seves decisions

La victòria del candidat ultraliberal Javier Milei en les eleccions presidencials argentines no va agradar a la Moncloa ni al Palau de Santa Cruz. Per això, la felicitació va ser lacònica, un simple comunicat del Ministeri d’Exteriors de set línies "desitjant èxit a l’Argentina" en la nova etapa "en què els argentins es van pronunciar democràticament". Ni tan sols apareixia el nom del nou president.

Comparem-ho amb l’enhorabona al nou president de l’Equador de l’octubre: "El Govern d’Espanya desitja transmetre la seva calorosa felicitació al nou president electe de l’Equador, Daniel Noboa, i li trasllada els millors desitjos d’èxit". O amb el que acaba d’enviar Pedro Sánchez a través de les xarxes socials a l’acabat d’investir líder guatemalenc, Bernardo Arévalo: "Els meus millors desitjos d’èxit en aquesta nova legislatura que inicia un camí esperançador per a l’enfortiment de la democràcia i la justícia social a Guatemala".

En canvi, Sánchez manté el silenci sobre Milei des del 20 de novembre. La posició està en línia amb el que el socialista expressa com el risc geopolític global més gran: l’auge d’ultradreta i extremismes.

Espanya va reduir també al màxim el nivell de la representació governamental per a la cerimònia de presa de possessió del líder argentí: va enviar el llavors secretari d’Estat per a Iberoamèrica, Juan Fernández. Com a representació de l’Estat hi va anar Felip VI. Sí que s’hi van presentar representants de Vox i el PP.

L’Executiu es manté des d’aleshores a l’espera de veure cap a on es decanta Milei, de qui s’espera una certa moderació després d’arribar al poder.

El pes de l’entorn

Ja hi ha algun indici d’aquesta atenuació en els seus postulats més radicals. La més clara té a veure amb la relació amb els països del seu entorn, majoritàriament amb governs d’esquerra o de centre. Milei no era favorable al Mercat Comú del Sud (Mercosur), un bloc econòmic format per l’Argentina, Bolívia, el Brasil, el Paraguai i l’Uruguai. Espanya s’ha esforçat molt, durant el semestre en què ha presidit el Consell de la Unió Europea, a fer avançar un acord de lliure comerç UE-Mercosur. No ho ha aconseguit, però tot sembla apuntar més a les reticències proteccionistes de França, temorosa de l’agricultura i la ramaderia extensiva sud-americana, que de Buenos Aires.

"Milei en campanya es va mostrar en contra de l’acord perquè en general no li interessaven els acords multilaterals", explica a aquest diari Anna Ayuso, investigadora sènior del Cidob. "Però, quan va veure que era de debò que seria president, va canviar. Tant el ministre d’Economia com la ministra d’Exteriors van començar a donar senyals que Mercosur no era un problema. De fet, Alberto Fernández era més contrari que Milei".

Notícies relacionades

¿Quina Europa?

La UE acorda transferir a Ucraïna els beneficis dels actius russos

Pedro Sánchez tenia molt bona relació amb el predecessor de Milei, Alberto Fernández. Es va poder veure durant la roda de premsa posterior a la cimera entre la Unió Europea i els països llatinoamericans i caribenys reunits a la CELAC. Sánchez la va abandonar per anar a un míting electoral a Sant Sebastià, i Fernández el va disculpar: "Ara està en campanya i no ens acompanya. Ell sap quant el volem". Una cosa així seria impensable amb Milei.

Milei vol tornar a emprendre una gran privatització per aconseguir fons. "No hi ha diners. No hi ha alternativa a l’ajust", ha dit. El dubte és si les ganes de les empreses espanyoles per adquirir participacions de companyies a bon preu superaran el risc d’un país amb una economia devastada. "La situació econòmica no dona per a gaire; el comerç bilateral ha seguit aquests anys, però les expectatives de creixement no són gaires perquè l’economia no és pròspera", opina Ayuso.