Joves polítiques s’obren pas en les llistes electorals del 12M

En unes eleccions en què la preocupació per l’accés a la vivenda entre els joves, la precarització laboral juvenil o la violència de gènere –cada vegada més present en edats primerenques– estan al centre del debat, és important analitzar ara si les dones joves, de menys de 35 anys, estaran representades en el futur Parlament, ja que en l’última legislatura, només van representar el 3,70% del total.

Un mateix objectiu

Ara que ja ningú es pregunta quin percentatge representen a la Cambra, EL PERIÓDICO es pregunta: ¿on són les dones joves? Per això, conversem amb quatre d’elles, que aquest 12M es presenten per primera vegada a unes llistes electorals al Parlament. Són de diferents partits, tenen diferents motivacions, però comparteixen el mateix objectiu: aconseguir un escó i demostrar que tenen molt a dir a les institucions.

El camí cap a la paritat no ha sigut fàcil i ha requerit marcs normatius, com la llei d’igualtat del 2007 i el pla d’igualtat del Parlament, que advoquen per garantir l’equitat en la representació. Això explica per què, a partir del 2006, les dones han tingut sempre una representació per sobre del 40% a l’hemicicle.

Els partits estan obligats a presentar llistes electorals paritàries, amb un repartiment del 40% al 60% en cada gènere, incloent-hi l’obligació de mantenir aquesta quota en les cinc candidatures que encapçalin cada llista. A Catalunya es va promoure la creació de llistes cremallera, que són aquelles en les quals cada posició dins de la papereta alterna entre una dona i un home fins a l’última persona.

Òrgans de decisió

La mitjana d’edat entre la primera i l’última legislatura ha augmentat cinc anys (dels 40 als 45), però la diputada més jove a entrar al Parlament en les dues legislatures coincideix en els 29 anys. El fet que la presència de dones hagi incrementat del 5,2% el 51,9% a la Cambra ha ampliat el ventall de generacions que queden representades a la institució i també la mitjana d’edat. El 1980, la diputada més gran tenia 53 anys, mentre que, el 2021, tenia 70 anys. Les parlamentàries de menys de 35 anys el 2021 representaven el 3,7%, davant el 0,74% el 1980.

Si la presència de les parlamentàries ha augmentat gradualment, el seu accés als òrgans de decisió dels partits ha sigut –i continua sent– un procés encara més lent, una cosa que ha anat en detriment de la seva capacitat d’influència al Parlament. Fins a l’any 2010 només dues dones van ser designades portaveus dels seus partits. Només dos anys més tard, el 2012, es va aconseguir la paritat en aquest esglaó, i es va arribar a la màxima representació femenina (80%) el 2018.

Notícies relacionades

La política d’ara mateix

La resurrecció digital

Encara queden molts murs per esfondrar. En els últims 45 anys només hi ha hagut set dones presidentes de partit, i dues d’elles ho han sigut en aquesta última legislatura. Cap dona ha arribat a ser presidenta de la Generalitat, mentre que només una ha liderat l’oposició.

Les quatre entrevistades coincideixen que si en el dia d’avui hi ha representació de joves i dones al Parlament és perquè moltes d’altres han obert camí i no han renunciat mai a ocupar aquests espais, un compromís que ara elles prendran el pròxim 12 de maig.