Infraestructures, origen i epicentre
EL PERIÓDICO repassa els principals temes que marquen el present i el futur de Catalunya. Avui s’aborden les grans obres, de la reforma (o no) de l’aeroport a Rodalies, passant pel Hard Rock.
Les eleccions catalanes d’aquest diumenge tenen les infraestructures com a gènesi i epicentre. De fet, la convocatòria neix de la impossibilitat d’aprovar nous pressupostos: els Comuns es van negar a avalar-los perquè el Govern no explicitava la negativa al Hard Rock. Un any abans, el PSC havia condicionat el seu suport als comptes a tres projectes: modernització de l’aeroport de Barcelona, culminació de la B-40 i Hard Rock. Aquestes tres iniciatives, junt amb el traspàs integral de Rodalies, agiten ara la campanya. Ja funcionen les comissions tècniques en les quals el Govern català i el Ministeri de Transports negocien el futur del Prat i de Rodalies. En canvi, el Hard Rock només depèn de la Generalitat. La B-40 ha obert aquest febrer un tram després de 17 anys d’obres i cal veure què passa amb la seva continuïtat.
El debat sense TANCAR SOBRE L’AEROPORT DEL PRAT.
Com aconseguir més vols intercontinentals al Prat continua enfrontant els partits catalans, que defensen diferents fórmules: deixar-lo com està, allargar pistes o canviar la manera d’operar, per exemple. A grans trets, el PSC, Junts, el PP i Vox estan a favor d’ampliar; ERC, els Comuns i la CUP, hi estan en contra. Des que el maig del 2021 el president d’Aena, Maurici Lucena, va oferir una inversió de 1.700 milions d’euros a l’aeroport de Barcelona-el Prat per garantir aquesta modernització de la infraestructura, han proliferat les propostes de la societat civil. No obstant, la prolongació de la pista més pròxima al mar a costa de la llacuna de la Ricarda ha monopolitzat el debat. Qualsevol decisió necessitarà, en darrer terme, el vistiplau d’Europa. A més, la convivència amb Castelldefels i Gavà –on el soroll dels avions es nora més– es preveu convulsa.
Traspàs de Rodalies a Catalunya, una negociació en bolquers.
El pròxim Govern trobarà sobre la taula els primers passos del traspàs de Rodalies a la Generalitat esgarrapat per ERC al PSOE. Ja s’han creat diverses comissions per abordar el finançament, la gestió de la infraestructura ferroviària (ara en mans d’Adif), l’operador (Renfe, fins a la data) i la subrogació del personal ferroviari. No hi ha un calendari concret, només la voluntat de completar el canvi aquesta legislatura, és a dir, el 2027 com a molt tard. Les dues administracions van pactar el 24 d’abril que els primers assajos del traspàs es facin a la línia R1 (Molins de Rei-Maçanet) i en la gestió de les estacions. Només el PP i Vox s’oposen a la transferència competencial.
El pla urbanístic del Hard Rock.
El complex turístic i de joc de la Costa Daurada continua pendent de l’aprovació del Pla Director Urbanístic (PDU), guardat en un calaix de la Conselleria d’Acció Climàtica des de fa més d’un any i mig. El Govern dubta sobre el projecte, però no s’atreveix a fer marxa enrere pels drets adquirits pels guanyadors de la llicència del casino (els indis seminolas) i per l’acord amb Criteria per a l’adquisició dels terrenys. En el costat del no rotund hi ha els Comuns i la CUP, que rebutgen el model econòmic que simbolitza el complex. Junts, el PSC, el PP, Ciutadans i Vox, amb més o menys vehemència, el recolzen com a palanca per a la creació de llocs de treball i la desestacionalització del turisme.
El repte de culminar (o redefinir) la B-40.
Es tracta d’una infraestructura dissenyada a mitjans dels anys 60, sota el nom de Quart Cinturó. Es va pensar per unir el Penedès i Mataró passant pel Vallès, és a dir, esquivant el nucli de Barcelona: un gran passadís pel centre de Catalunya. La discussió va de mobilitat tot i que també de model de país. El PSC, Junts, el PP i Vox, a favor de prosseguir l’obra. ERC, els Comuns i la CUP, en contra.
El 2010 es van inaugurar els dos primers trams: Terrassa-Viladecavalls i Olesa-Abrera. El febrer del 2024 es va obrir un nou tros, entre Olesa i Viladecavalls, a les portes de Terrassa. Ara queda pendent el tram de sis quilòmetres fins a Sabadell. I veure si es va més enllà, com a mínim fins a Granollers. Com a alternativa, la línia orbital ferroviària.
