Les fallades en cadena en la seguretat d’Israel que van donar peu a l’atac de Hamàs

En les terribles hores que van seguir després, amb centenars de civils i militars israelians assassinats, l’aura d’invencibilitat cultivada durant molt temps per l’Estat jueu es va desfer com un terròs de sucre. «És una fallada majúscula, tant del nostre sistema d’intel·ligència com de l’aparell militar al sud del país», va dir diumenge l’exconseller de seguretat nacional de Benjamin Netanyahu, Yaakov Amidror. Amb diferents qualificatius sobre les dimensions del fracàs, les preguntes es repeteixen des d’aleshores. ¿Com va poder Hamàs eludir un dels perímetres més vigilats del món? ¿Per què va fallar l’ Iron Dome, el sofisticat sistema antimíssils cofinançat pels EUA? ¿On era el Shin Bet i la intel·ligència militar durant les setmanes de preparació de l’atac? ¿O per què van trigar tant a reaccionar els militars israelians?

Israel compta amb centenars d’informadors dins de Gaza, on coneix fil per randa des de les xarxes familiars de cadascun dels seus habitants fins al color dels seus calçotets, com es diu de vegades hiperbòlicament. També amb sofisticats sistemes d’espionatge electrònic, drons guaita o sensors per vigilar el perímetre de la Franja. Però Hamàs, que manté una estreta cooperació militar amb l’Iran, Síria i Hezbol·là, sembla haver-ne après. «L’altra part va aprendre a lidiar amb el nostre domini tecnològic i va deixar d’utilitzar tecnologia que pogués delatar-los», ha dit a Reuters el general retirat Amir Avivi, que va ser cap d’Estat Major. «Han tornat a l’Edat de Pedra», va afegir per explicar que les reunions en ‘zulos’ haurien reemplaçat la comunicació per ordinador i mòbil.

¿Va avisar Egipte Netanyahu?

Amb res d’això n’hi ha prou, no obstant, per explicar la cadena colossal d’errors. «Cap de les agències d’intel·ligència israeliana tenia advertències específiques que Hamàs preparava un atac sofisticat», afirma ‘The New York Times’ citant fonts israelianes i nord-americanes. Una informació que contrasta amb la d’Associated Press, que assegura que el ministre d’Intel·ligència egipci va trucar 10 dies abans a Netanyahu per dir-li que «una cosa inusual, una terrible operació» s’estava gestant a Gaza. 

Com ha fet altres vegades en el passat, Hamàs va arribar a aixecar en les setmanes prèvies una rèplica d’un poble israelià per entrenar els seus milicians i fins i tot va gravar les maniobres en vídeo, segons diverses fonts. El dia D va bombardejar amb drons les torres de vigilància en el perímetre de Gaza, va volar la tanca amb explosius i la va sobrevolar amb homes armats en parapent; va enviar pistolers en llanxes ràpides pel Mediterrani i va sobrecarregar les defenses antiaèries d’Israel amb prop de 7.000 coets i míssils en les primeres 48 hores.

¿Va dirigir l’Iran la planificació de l’atac?

Notícies relacionades

Guardar la carta de la guerra

Trump intenta esquivar el malestar social culpant la immigració i Biden

Aparentment el lideratge israelià va pecar d’arrogància, convencent-se que Hamàs no estava interessat en una escalada. «L’últim any han repetit que Hamàs ha sigut dissuadit pels resultats d’anteriors campanyes i no vol una guerra», escriu el corresponsal militar de ‘Haaretz’, Amos Harel, referint-se a l’Estat Major de l’Exèrcit. Però sobretot els seus militars estaven ocupats en Cisjordània, on s’han convertit pràcticament en l’exèrcit privat dels colons. Tant per protegir-los en les seves incursions i recurrents pogroms als pobles palestins com per prevenir les represàlies dels grups armats palestins.

El que està clar és que l’operació de Hamàs es va haver de planejar durant molt temps, probablement amb ajuda externa. No en va, el ‘Wall Street Jornal’ publica que els seus quadros es van reunir bisetmanalment des del mes d’agost a Beirut amb representants la Guàrdia Revolucionària iraniana i de Hezbol·là per planejar l’operació. Si fos veritat, això podria atorgar al conflicte en curs una dimensió regional encara més explosiva, però de moment tant l’Exèrcit israelià com el Departament d’Estat dels EUA han negat tenir cap constància de la implicació directa de l’Iran en l’atac de Hamàs sobre Israel.