Nova guerra al Pròxim Orient
Les fallades en cadena en la seguretat d’Israel que van donar peu a l’atac de Hamàs
Dissabte passat Israel es va llevar esglaiat davant les imatges inèdites que escopia la televisió. Hamàs havia llançat un atac sorpresa des de Gaza i centenars dels seus milicians acampaven per pobles i ciutats de la perifèria de la Franja disparant a tort i a dret i prenent desenes d’ostatges al seu pas. Una cosa mai vista. En la ment dels més veterans van reaparèixer els records de la Guerra del Yom Kippur, quan els exèrcits de Síria i Egipte van agafar el país amb la guàrdia abaixada durant la més sagrada de les festes jueves. Mig segle i un dia després, la història es repetia, coincidint en aquesta ocasió amb el final de la festa dels Tabernacles. Però aquesta vegada l’atac no venia de dos exèrcits regulars avalats per la Unió Soviètica, sinó d’una guerrilla radical islamista relativament petita, aïllada i sense avions, tancs o barcos de guerra.
En les terribles hores que van seguir després, amb centenars de civils i militars israelians assassinats, l’aura d’invencibilitat cultivada durant molt temps per l’Estat jueu es va desfer com un terròs de sucre. «És una fallada majúscula, tant del nostre sistema d’intel·ligència com de l’aparell militar al sud del país», va dir diumenge l’exconseller de seguretat nacional de Benjamin Netanyahu, Yaakov Amidror. Amb diferents qualificatius sobre les dimensions del fracàs, les preguntes es repeteixen des d’aleshores. ¿Com va poder Hamàs eludir un dels perímetres més vigilats del món? ¿Per què va fallar l’ Iron Dome, el sofisticat sistema antimíssils cofinançat pels EUA? ¿On era el Shin Bet i la intel·ligència militar durant les setmanes de preparació de l’atac? ¿O per què van trigar tant a reaccionar els militars israelians?
Israel compta amb centenars d’informadors dins de Gaza, on coneix fil per randa des de les xarxes familiars de cadascun dels seus habitants fins al color dels seus calçotets, com es diu de vegades hiperbòlicament. També amb sofisticats sistemes d’espionatge electrònic, drons guaita o sensors per vigilar el perímetre de la Franja. Però Hamàs, que manté una estreta cooperació militar amb l’Iran, Síria i Hezbol·là, sembla haver-ne après. «L’altra part va aprendre a lidiar amb el nostre domini tecnològic i va deixar d’utilitzar tecnologia que pogués delatar-los», ha dit a Reuters el general retirat Amir Avivi, que va ser cap d’Estat Major. «Han tornat a l’Edat de Pedra», va afegir per explicar que les reunions en ‘zulos’ haurien reemplaçat la comunicació per ordinador i mòbil.
¿Va avisar Egipte Netanyahu?
Amb res d’això n’hi ha prou, no obstant, per explicar la cadena colossal d’errors. «Cap de les agències d’intel·ligència israeliana tenia advertències específiques que Hamàs preparava un atac sofisticat», afirma ‘The New York Times’ citant fonts israelianes i nord-americanes. Una informació que contrasta amb la d’Associated Press, que assegura que el ministre d’Intel·ligència egipci va trucar 10 dies abans a Netanyahu per dir-li que «una cosa inusual, una terrible operació» s’estava gestant a Gaza.
Com ha fet altres vegades en el passat, Hamàs va arribar a aixecar en les setmanes prèvies una rèplica d’un poble israelià per entrenar els seus milicians i fins i tot va gravar les maniobres en vídeo, segons diverses fonts. El dia D va bombardejar amb drons les torres de vigilància en el perímetre de Gaza, va volar la tanca amb explosius i la va sobrevolar amb homes armats en parapent; va enviar pistolers en llanxes ràpides pel Mediterrani i va sobrecarregar les defenses antiaèries d’Israel amb prop de 7.000 coets i míssils en les primeres 48 hores.
¿Va dirigir l’Iran la planificació de l’atac?
Notícies relacionadesAparentment el lideratge israelià va pecar d’arrogància, convencent-se que Hamàs no estava interessat en una escalada. «L’últim any han repetit que Hamàs ha sigut dissuadit pels resultats d’anteriors campanyes i no vol una guerra», escriu el corresponsal militar de ‘Haaretz’, Amos Harel, referint-se a l’Estat Major de l’Exèrcit. Però sobretot els seus militars estaven ocupats en Cisjordània, on s’han convertit pràcticament en l’exèrcit privat dels colons. Tant per protegir-los en les seves incursions i recurrents pogroms als pobles palestins com per prevenir les represàlies dels grups armats palestins.
El que està clar és que l’operació de Hamàs es va haver de planejar durant molt temps, probablement amb ajuda externa. No en va, el ‘Wall Street Jornal’ publica que els seus quadros es van reunir bisetmanalment des del mes d’agost a Beirut amb representants la Guàrdia Revolucionària iraniana i de Hezbol·là per planejar l’operació. Si fos veritat, això podria atorgar al conflicte en curs una dimensió regional encara més explosiva, però de moment tant l’Exèrcit israelià com el Departament d’Estat dels EUA han negat tenir cap constància de la implicació directa de l’Iran en l’atac de Hamàs sobre Israel.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Retorn a les aules Samuel Bentolila, professor d’Economia: «A Alemanya quan admeten la teva filla en un centre d’FP destapes xampany»
- La cursa electoral Així estan les enquestes als Estats Units: Biden, Trump i les primàries republicanes
- Club Entendre-hi + Animals i plantes Set plantes aptes (i beneficioses) per a gats
- Shopping Prime Day 2022, en directe: la màquina d’afaitar OneBlade de Philips