Investigadores del Council on Foreign Relations: «La relació entre Rússia i l’Iran és la pitjor amenaça per a Occident»

L’ofensiva russa sobre Ucraïna ha canviat de manera dràstica molts aspectes de les nostres vides quotidianes. Però, sobretot, ha revolucionat l’escena internacional. Rússia ha quedat aïllada, tot i que no del tot. Altres països com l’Iran o la Xina li han donat un cop de mà. Les investigadores Ellie Geranmayeh i Nicole Grajewski, del programa per a l’Orient Mitjà i nord de l’Àfrica de l’European Council on Foreign Relations, aborden fins a quin punt s’han acostat aquestes dues últimes potències. Al seu informe ‘Sols tots dos: Com la guerra a Ucraïna condiciona les relacions russoiranianes’, també exposen els nous riscos a què Occident s’exposa a causa de l’aprofundiment d’aquesta unió.

¿Com ha canviat la guerra a Ucraïna la relació entre Rússia i l’Iran?

Nicole Grajewski [N.G.]: La guerra a Ucraïna va ser un catalitzador d’aquesta relació en molts sentits. Ja hi havia una magnitud fundacional d'aquesta pel que fa al descontentament comú cap a l’ordre internacional, cap a certs esdeveniments polítics interns, però la guerra a Ucraïna realment ha accelerat aquesta relació. Això ho veiem tant en l’àmbit polític com en l’econòmic. En part a causa de la seva situació internacional, Rússia i l’Iran han començat a col·laborar més en àrees que abans eren bastant febles en aquesta relació. Una cosa que preocupa Europa i els Estats Units és la dimensió militar de la relació, que ha experimentat una marcada transformació. Abans de la guerra a Ucraïna, Rússia era qui subministrava armes i armament a l’Iran. I ara veiem l’Iran subministrant a Rússia drons, equips i tecnologies més avançades que abans.

¿Quin ha sigut el canvi en l’àmbit econòmic?

N.G.: Rússia i l’Iran col·laboren més estretament en àrees com la cooperació en matèria de desdolarització i el comerç de monedes internacionals. A més, tant dins de Rússia com a l’Iran, hi ha esdeveniments interns que semblen anar en paral·lel amb l’auge de figures de la línia dura i individus que són més antagònics cap a Occident.

En termes de la seva relació militar, ¿cap a on avança la relació?

N.G.: Històricament, Rússia s’ha mostrat bastant reticent a anomenar aquesta relació una ‘associació estratègica’, en part perquè no vol enemistar-se amb països com Israel o els estats del golf Pèrsic, però també perquè no vol veure’s obligada en termes d’una relació mútua amb un paquet de defensa, per exemple. Però és una col·laboració flexible. Hi ha molts punts clau en comú respecte a les seves visions o el seu tipus d’aspiracions per als processos més amplis de l’ordre internacional, però també hi ha un sentiment de desconfiança profundament arrelat. Especialment, com es mostra al nostre informe, les elits iranianes encara no confien del tot en Rússia, ja que encara hi ha molts llegats del passat i no estan realment obertes a algunes de les intencions de Rússia. Així que la relació és i, probablement, serà flexible. Però funciona així per disseny: Rússia i l’Iran poden treballar en àrees on hi ha interessos comuns, però també evitar les àrees de tensió i treballar més cap a on realment tenen sinergies.

¿Com veu el Kremlin aquesta relació?

N.G.: Aprofundir en la presa de decisions russa és difícil i hi ha moltes inconsistències. A Rússia hi ha el temor que l’Iran pugui potencialment bascular cap a Occident perquè això li restaria influència a Teheran. Un dels àmbits on més ascendència ha tingut és nuclear. Així, quan ens endinsem en gran part del pensament de l’elit russa sobre la qüestió nuclear, queda clar que hi ha certes divisions. És bastant fascinant perquè abans hi havia molt més escepticisme cap a la potencial militarització del programa iranià, però ha canviat des de la guerra a Ucraïna. Per a alguns d’aquests caps pensants de l’elit, especialment els de línia dura, un Iran amb capacitat nuclear seria menys perillós que un Iran pròxim a Occident. Així que hi ha una espècie de mosaic d’opinions a Rússia quan es tracta de l’Iran, però reflecteix moltes vegades les divisions internes dins del país.

¿Europa i els Estats Units s’haurien de preocupar per la naturalesa d’aquesta relació en evolució?

Ellie Geranmayeh [E.G.]: Ara, molts responsables polítics europeus han posat les relacions entre Rússia i l’Iran a dalt de tot de les seves agendes, mentre que fa dos anys gairebé ni hi figurarien com una qüestió prioritària. Aquesta relació cada vegada més profunda entre Rússia i l’Iran és la pitjor amenaça per als interessos occidentals. Al nostre informe, recomanem que els europeus treballin amb els Estats Units per frenar aquesta relació i entendre que no podran aturar-la per complet, però que hi ha maneres de reduir l’associació en àrees estratègiques d’interès per a Occident. 

¿Quines són aquestes maneres?

E.G.: Hi ha tres formes principals. La primera és reduir les transferències de les armes iranianes més sofisticades a Rússia, que probablement seran utilitzades a Ucraïna. La segona cosa que realment hauria de preocupar Occident és que l’Iran avanci en el seu programa nuclear amb l’aprovació tàcita de Rússia i, en alguns casos, amb l’estímul real. La tercera àrea és que aquesta associació militar s’estengui a llocs com Síria i doni peu a una altra escalada militar, particularment amb els Estats Units.

L’ús de la diplomàcia amb Rússia sembla estar fora de discussió en aquests moments per a europeus i nord-americans. ¿Hi ha més possibilitats de parlar amb l’Iran?

E.G.: Ara hi ha una oportunitat de fer-ho atesos els gestos de distensió entre l’Iran i Occident en les últimes setmanes [com l’alliberament de cinc ciutadans dels EUA després del desbloqueig de fons iranians a Corea del Sud]. En el passat solíem veure Rússia com la baula feble en aquesta relació entre Rússia i l’Iran per negociar. En aquest moment, Occident es troba en una posició en què no pot tancar acords amb el Kremlin sobre l’Iran, però amb Teheran hi ha una obertura i també un debat al més alt nivell dels líders dins del país, que podrien ser capaços d’influir. Per frenar l’associació iraniana amb Rússia, Occident podria anticipar una compensació econòmica a canvi de mesures de seguretat per part de l’Iran. Occident pot oferir alleujament econòmic immediat, més tangible que el que els seus socis orientals, com la Xina i Rússia, han sigut capaços d’oferir. Aquestes relacions estan quedant curtes en àrees clau del comerç econòmic que l’Iran busca ara mateix després d’anys de sancions paralitzants.

Notícies relacionades

Les exportacions russes de petroli arriben al seu nivell més alt des de la invasió d’Ucraïna

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Però, amb aquests esforços, el debat sobre els drets humans a l’Iran torna a sorgir.

E.G.: Sí, aquest enfocament en el front diplomàtic comporta diversos riscos, inclòs el component de drets humans. Tot això arriba en un moment en el qual l’autoritat iraniana està exercint una mà increïblement repressiva en el front intern, però creiem que hi ha maneres que Occident continuï assenyalant els abusos contra els drets humans i responsabilitzant-ne les autoritats iranianes, a més de promoure suport tangible als activistes sobre el terreny mentre intenta causar efecte en la cooperació entre Rússia i l’Iran en àrees que representen una amenaça estratègica per a la seguretat d’Europa i els Estats Units. El nostre article acaba projectant la noció que el moment d’influir en els russos és ara perquè com més continuï això, particularment el conflicte d’Ucraïna, més probable és que l’aliança de seguretat impulsada des de la línia dura als dos països desenvolupi una relació codependència i es consolidi en tots els àmbits.