Les exportacions russes de petroli arriben al seu nivell més alt des de la invasió d’Ucraïna

Els diners continuen entrant a cabassos a les arques russes i alimentant la capacitat del Kremlin per finançar la seva guerra a Ucraïna. Les exportacions de petroli rus van arribar a l’abril als seus nivells màxims des de l’inici de la invasió, unes vendes que li van reportar 15.000 milions de dòlars només el mes passat, segons els càlculs de l’Agència Internacional de l’Energia (AIE). Malgrat les sancions occidentals, imposades de manera gradual i sense que hagin assolit encara la forma d’un embargament total, Rússia no ha tingut gaire problemes per trobar nous mercats per al seu petroli i productes derivats. La Xina i l’Índia s’han convertit en els seus principals clients, tant que a l’abril van adquirir gairebé el 80% de les exportacions de la indústria petrolera russa.

Els hidrocarburs són la gallina dels ous d’or de l’economia russa: els seus ingressos representen prop del 45% del pressupost anual de l’Estat. I de tots el petroli n’és el rei. Dels 355.000 milions d’euros que Rússia s’ha embutxacat per l’exportació de combustibles fòssils des de l’inici de la invasió fa 14 mesos, el cru ha aportat el 57% dels ingressos, seguit pel gas (40%) i el carbó (3%), segons dades del Center for Research on Energy and Clean Air. Durant molts mesos els països de la Unió Europea van continuar sent els principals compradors del petroli rus, però des que Brussel·les va anunciar el juny del 2022 la seva intenció de vetar les importacions per via marítima (un veto que va entrar en vigor al desembre), la situació ha canviat.

Ara són la Xina, l’Índia i Turquia les principals destinacions del cru rus, països que han aprofitat la conjuntura per acaparar les exportacions russes a preus descomptats. «Rússia sembla tenir pocs problemes per trobar desitjosos compradors per al seu cru i productes derivats del petroli», assegura l’AIE al seu últim informe. A l’abril va exportar una mitjana de 8.3 milions de barrils diaris, superant els 7.7 milions del 2022 i els 7.5 milions del 2021. L’organisme internacional també remarca que la retallada en la producció que va anunciar al febrer per empènyer els preus a l’alça no s’ha complert, probablement per la necessitat de «compensar els ingressos perduts» en altres sectors.

Més vendes, menys ingressos

Malgrat l’increment de les vendes, els ingressos van caure un 27% respecte a abril del 2022, en part per la moderació dels preus del petroli. A aquesta reducció dels ingressos també haurien contribuït els descomptes aplicats pels productors russos després que els països del G-7 prohibissin a les companyies mercants occidentals transportar el seu petroli llevat que el preu acordat de compra no superi els 60 dòlars per barril. D’acord amb l’IAE, però, aquests descomptes han anat minvant a mesura que la indústria russa trobava companyies fora d’Occident sense una obligació legal per complir les restriccions.

El vigor de les exportacions russes d’hidrocarburs ha tornat a posar de manifest les serioses limitacions de l’estratègia occidental per escanyar l’economia russa i obligar Vladímir Putin a retirar les seves tropes d’Ucraïna o, com mínim, buscar una sortida a la taula de negociació. Només 45 països s’han sumat a les sancions, una xifra relativament modesta si es té en compte que 27 formen part de la UE. El resultat és que Moscou continua fent negocis amb el sud global, que per regla general ha apostat per no alinear-se formalment amb cap de les parts en el conflicte, cosa que ha permès a Rússia mantenir a la superfície la seva economia molt millor de l’esperat.

Impacte limitat de les sancions

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Jo no ho he fet: ha sigut la intel·ligència artificial

L’any passat es va contraure tan sols un 2.2% del seu PIB, segons el Fons Monetari Internacional, i aquest any s’espera que creixi un 0.3%, una xifra que supera el previst a Alemanya o el Regne Unit. Alguns experts consideren que l’FMI s’està deixant enganyar per les estadístiques suposadament cuinades des del Kremlin, però el cert és que el col·lapse vaticinat per alguns líders mundials quan va començar aquesta última ronda d’agressió russa sobre Ucraïna no s’ha complert.

«En general, les sancions s’assemblen més a una marató que a un esprint», li va dir al febrer a ‘The New York Times’ Edward Fishman, un antic responsable dels programes de sancions dels Estats Units. De fet, rarament canvien el comportament dels règims que les pateixen. I en aquesta guerra ni Ucraïna ni Occident tenen el temps de la seva part.