Flick reconstrueix al Barça després de la caiguda en el clàssic: 15 punts de 15

En tot just 37 dies, i venint tocat per la derrota al Bernabéu que va deixar el Madrid a cinc punts, l’alemany ha obrat una inesperada reconstrucció. El Barça estava trist i sentia la por del vertigen en aquella setmana final d’octubre. El temor de perdre la corona de lliga mentre la propaganda blanca elevava als altars Xabi Alonso. I cinc partits més després, el campió torna a ser el líder, a més de sentir-se absolutament reconeixible.

El gol d’Olmo: una obra coral en què van intervenir els 11 jugadors

N’hi ha prou amb reconstruir el 2-1, el gol de Dani Olmo, que li va costar la lesió a l’espatlla esquerra, que el tindrà diverses setmanes de baixa. Tot comença en un intranscendent servei de banda servit per Raphinha en el flanc esquerre de l’atac. Aquí, en realitat, neix una jugada plena de paciència, calma, toc, serenitat i creativitat en què tots els jugadors del Barça toquen la pilota. ¡Tots! Fins i tot Joan Garcia.

Els onze participen en l’elaboració. Una elaboració pausada –dura 77 segons– i plena de matisos tàctics per anar entabanant l’Atlètic, que és incapaç de treure-li la pilota. Corre molt, però l’exèrcit cholista no arriba enlloc i veu com la pilota és transportada amb dolçor i elegància de les mans de Raphinha –era un servei de banda– al precís peu esquerre d’Olmo.

Es mirava el Barça en aquesta hipnotitzant jugada i es coneixia a si mateix. Són cinc partits i cinc victòries consecutives a la Lliga. O sigui, 15 punts de 15 de possibles, recuperant pel camí els jugadors que li donen identitat, vol i qualitat al seu projecte.

Va tornar Joan Garcia i ja hi ha un porter que no només atura els gols impossibles, sinó que evita, excel·lent en el domini del joc aeri, que arribi el perill. Dimarts, sense anar més lluny, va escurar una pilota del cap de Sorloth, l’arma que va devastar el Barça la passada temporada.

El Camp Nou es va entregar a Pedri

Però res resulta més reconfortant per a Flick que veure Pedri ballar amb la pilota als peus, transformat, una nit més, en el disc dur del seu Barça. El canari ho té tot. Pausa, precisió en la passada (60 passades bones de 64 fetes, un prodigiós 94%), capaç, a més, de tenir una ànima ‘gattusiana’ en el seu joc recuperant fins a vuit pilotes en 73 minuts i guanyant, alhora, set dels vuit duels.

«El seu nivell no es pot descriure amb paraules, sabem la diferència quan ell hi és o no. És un jugador importantíssim per a nosaltres», va confessar sorprès Raphinha, recordant que «Pedri va trobar una passada que ningú havia vist, té un nivell increïble», va afegir el brasiler feliç que el seu company li obrís en canal la defensa de l’Atlètic per firmar l’1-1.

Per això, que el Camp Nou es posés dret quan va veure desfilar Pedri, ja esgotat per tant esforç i tragí físic, per acomiadar-lo quan anava a la banqueta per retrobar-se allà amb Lewandowski i Raphinha, el veritable líder, un jugador que transcendeix per sobre de les estadístiques.

«Jo no sé per què no li han donat la Pilota d’Or», va explicar després Simeone, enamorat com tot el barcelonisme del brasiler. Aviat s’asseuria amb ells Lamine deixant un Barça irreconeixible en la mitja hora final d’un dels grans partits de la Lliga.

El primer partit gran que va acabar guanyant un Barça sense estrelles. Un Barça que va acabar el partit amb una estructura absolutament suplent. Tant que no hi havia ni un sol titular al centre del camp, ja que hi havia Eric Garcia, Christensen i Marc Casadó. En l’atac, tres quarts del mateix.

Lamine, Lewandowski i Raphinha estaven presoners dels nervis, atacats per la tensió patint des de la banda, mentre pel camp caminava Dro, un adolescent de 17 anys, que no té ni edat per conduir –va oferir un exercici de personalitat amb sis passades bones de set realitzades–, al costat de Ferran Torres i Rashford.

17 gols a favor i només cinc en contra

I en aquest escenari de supervivència, encara amb el 2-1, ni una sola rematada a porteria de l’Atlètic, que tenia tots els davanters possibles a la gespa, fins i tot Sorloth i Griezmann davant un melancòlic i sense encant Julián Álvarez. Tot i que cap, com es va veure en l’oportunitat perduda per Almada, tenia punteria.

Notícies relacionades

L’equip que pinta Pedri i executa Raphinha

El Barça pensa en gran

Amb tots els seus recursos disponibles, tot i que castigat per la lesió muscular d’Álex Baena, Simeone va marxar amb les mans buides del Camp Nou deixant tot just dues rematades a porteria: el 0-1 de l’exjugador del Vila-real i una vaselina amb intenció de Julián Álvarez, però desactivada per un atent Joan Garcia.

I el Barça, a la seva, provocant en un enfervorit Camp Nou –¡com el trobava a faltar l’equip!– una indiscutible aroma del vell Barça de Flick, rescatant la imatge d’un grup que comença perdent partits i després acaba remuntant-los. Aquest mateix grup que després d’una caiguda que l’apropava al precipici –aquella victòria del Madrid va tenir més d’enganyosa per a Xabi Alonso, a qui l’incendi de Vinícius li va explotar a les mans– s’ha aixecat amb una contundència aclaparadora: cinc partits, cinc triomfs, 15 punts de 15, 17 gols a favor i només cinc en contra.