Trump anuncia atacs per terra a Veneçuela i Colòmbia "molt aviat"
«Acabarem amb aquests fills de puta», afirma amb referència als narcotraficants / El secretari de Defensa es desdiu d’haver vist en directe l’atac en què es va rematar els ocupants d’una llanxa
El president dels Estats Units, Donald Trump, va renovar ahir la seva amenaça de llançar atacs per terra "ben aviat" tant a Veneçuela com a Colòmbia, atacs que emmarca en el que identifica com una guerra contra el narcotràfic. Aquesta campanya fins ara l’ha estat lliurant a les aigües del Carib i del Pacífic, on en una operació batejada com a Llança del Sud ha enfonsat 21 embarcacions i ha matat 83 dels seus ocupants.
La promesa de la intervenció terrestre va arribar en el torn de preguntes de la premsa després de dues hores de reunió del seu gabinet, la novena de la seva segona presidència, com les vuit prèvies, oberta a les càmeres. Tot i que no és la primera vegada que la fa, aquesta vegada va fer servir un llenguatge endurit. "Sabem les rutes que agafen. Ho sabem tot sobre ells. Sabem on viuen els dolents", va dir Trump respecte als suposats narcotraficants. "Acabarem amb aquests fills de puta", va afegir en un altre moment.
Tot i que el focus el va posar a Veneçuela, el president també va assenyalar Colòmbia, país al qual va acusar d’"estar fabricant cocaïna". "Qualsevol que produeix cocaïna i ven al nostre país és objecte d’atac, no només Veneçuela", va remarcar.
Hegseth, desafiador
Amb les seves paraules i el seu llenguatge, Trump es va emportar els titulars, però no tota l’atenció. A la seva dreta estava assegut el secretari de Defensa, Pete Hegseth, que està a l’ull de l’huracà per sospites de crims de guerra en aquesta campanya militar.
Aquestes ombres es van obrir divendres, quan The Washington Post va revelar que, abans del primer atac contra suposades narcollanxes, el 2 de setembre al Carib, Hegseth va donar una ordre verbal de "matar tots" els ocupants. Segons les fonts del diari, en aquell atac, després que es llancés un primer míssil que va provocar la mort de nou ocupants de la llanxa, i una vegada que es va aclarir el fum, en les imatges que enviaven drons es va veure que hi havia dos supervivents aferrats a les restes de la barca. El militar al capdavant de l’operació va ordenar el llançament d’un segon míssil per complir les ordres de Hegseth, segons el relat de les fonts del diari, i es va matar aquestes dues persones, de manera que van ser 11 morts en total.
Si ja la legalitat de la campanya militar en la seva totalitat ha sigut qüestionada, i s’assenyala que els EUA estan cometent execucions extrajudicials, l’assassinat de dues persones al mar que no representen una amenaça imminent entraria en la classificació de crims de guerra. I això ha fet que fins i tot hi hagi consens bipartidista al Congrés per obrir investigacions del que va passar.
Des que va esclatar l’escàndol, Trump ha defensat Hegseth i ho va tornar a fer ahir davant la premsa, tot i que també es va desentendre una mica de la crisi que s’està gestant. "Encara no tinc gaire informació perquè confio en Pete", va dir el president, que va afegir que "no sabia res sobre el segon atac" i va repetir la idea que el cap del Pentàgon tampoc.
Un almirall, als lleons
Hegseth, mentrestant, en viu davant els periodistes i com ja ha fet des de divendres, va intentar descarregar la responsabilitat del llançament del segon míssil en l’almirall Frank Bradley, el comandant d’operacions especials que era al capdavant de la missió.
Tot i que Hegseth en teoria està defensant Bradley, el cert és que amb les seves paraules el va fer responsable i el va llançar als lleons, ja que va dir que va ser el militar el que va autoritzar els atacs. "Ell va enfonsar el vaixell i va eliminar l’amenaça i va ser la decisió correcta. Té tot el nostre suport", va declarar.
Confrontat per un periodista que li va recordar que en una entrevista al setembre amb Fox News després de l’atac va arribar a dir que l’havia seguit en directe, aquest dimarts, Hegseth va assegurar que no va veure les imatges que arribaven des d’un dron que mostraven els dos supervivents del primer míssil, assassinats amb el segon.
Notícies relacionadesVa defensar que, tot i que va seguir en directe el principi de l’operació des del Pentàgon, se’n va anar després "a la reunió següent", suposadament mentre l’atac letal que va acabar amb els dos supervivents es va produir. "Com imaginen, en el Departament de Guerra [la denominació que ha donat Trump a l’antic Departament de Defensa] tenim molta feina per fer, així que no em vaig quedar per a l’hora o dues hores o el temps que fos [...] Un parell d’hores després vaig saber que el comandant havia pres la decisió que, per cert, tenia tota l’autoritat per prendre".
"No vaig veure personalment supervivents", va afirmar també Hegseth, que va dir no poder aclarir quant temps va passar entre el llançament del primer míssil i el segon.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Transport públic La T-Jove continuarà rebaixada al 50% el 2026
- Segona vida (23) / JORDI VILA-PUIG Jordi Vila-Puig, exjugador del Barça d’hoquei patins: "La meva vida és una aventura en el món de l’esport"
- Complexitat a les aules L’escola catalana té només un educador o integrador social per cada 1.000 alumnes vulnerables
- Baixa temporal Andreu Buenafuente abandona TVE de manera inesperada per prescripció mèdica: «He de parar una mica»
- Joan Baltà, director de Barcelona Sagrera Alta Velocitat: "L’estació de la Sagrera encara necessita sis anys més d’obres"
