El polvorí del Caucas: tensions entre repúbliques i recels contra Moscou per la mobilització per a Ucraïna

Tot i que els pitjors temps del Caucas ja van passar amb els «terribles anys 90», encara ressona aquella època difícil. Marta Ter, analista especialitzada en el Caucas, explica que el sentiment independentista «és fluix en les repúbliques de la zona». Txetxènia és la que compta amb una pulsió separatista «més forta». De fet, aquesta regió ja es va independitzar de facto als anys 90, aprofitant el caos posterior a la dissolució de l’URSS, i va arribar a controlar el seu territori tot i que cap altre país del planeta la va reconèixer com un Estat independent. Avui està controlada per Ramzan Kadírov, un governador dur i que gaudeix del vistiplau de Vladímir Putin. Aquesta circumstància li permet tenir màniga ampla a l’hora de gestionar la seva regió i fins i tot gaudir de privilegis com la concessió de territoris ingúixos el 2018, una situació que va despertar protestes a Magàs, la capital d’Ingúixia.

Un altre dels factors que ha encès l’ànim dels locals del Caucas és la mobilització parcial amb motiu del conflicte entre Rússia i Ucraïna, que ha sigut més intensa tant al sud de Rússia com a Sibèria, una situació que va provocar al setembre manifestacions que van arribar a ser fins i tot violentes, en les quals alguns policies van ser agredits i els agents van necessitar disparar trets a l’aire per dispersar la multitud. Durant l’intent de cop d’Estat del grup Wagner de finals de juny, algunes persones van aprofitar la confusió per pintar en algunes parets de Makhatxkalà, la capital del Daguestan, pintades de «Daguestan no és Rússia».

Malgrat que els daguestanesos se senten «ciutadans de segona», Ter adverteix que no hi ha un fort suport a «voler-se separar de Rússia». Ara bé, aquesta analista considera que si es produís novament una onada de reclutament semblant a la del setembre del 2022, previsiblement les que més protestarien serien les mateixes «Daguestan i Kabardino-Balkària», les que ja es van queixar més enèrgicament llavors.

Makhachkala, Dagestan - A second round of protests against moblization has begun. it is worth noting that dagestan is an interesting case where it is the russian who raises his hand against the authorities and not the other way round#Russia #Russians #RussianArmy #mobilization pic.twitter.com/k03wjaAzXt

— Intermarium 24 (@intermarium24) 26 de septiembre de 2022

En altres parts del Caucas també hi ha certa sensació de greuge cap a Moscou. En el cas de les repúbliques que van formar part de l’antiga nació de Circàssia –Adiguèsia, Kabardino-Balkària i Karatxai-Txerkèssia–, hi ha un lleu descontentament pel genocidi circassià del segle XIX, que Rússia ni ha reconegut ni ha demanat disculpes. El periodista txerquès Artur Kentxexaiov admet, no sense abans mirar al seu voltant per veure qui està escoltant, que fins i tot ara «explicar aquest tema és complicat, tot i que passés en el segle XIX [...] va ser una catàstrofe per al poble circassià». És un assumpte polèmic i activistes de Nàltxik van denunciar no poder commemorar els seus avantpassats durant el dia de dol circassià.

Disputes entre regions

Notícies relacionades

Espanya negocia la mobilitat dels soldats britànics des de Gibraltar

L’Exèrcit israelià intensifica els atacs sobre Jabalia i Rafah

Entre els diferents pobles d’aquesta regió ubicada a la frontera entre Europa Oriental i Àsia Occidental també hi ha tensió en l’aire. Entre aquests, el que pitjor relació té amb la resta dels seus veïns és Txetxènia. N’hi ha prou amb parlar amb qualsevol habitant de les altres repúbliques per saber-ho. «¿Txetxènia? Millor no anar-hi, no volem fer negocis amb ells», explica l’Ajmed, un taxista d’Ingúixia. «Allà desapareix gent, el millor és ni trepitjar aquesta república», afirma l’Amina, d’Ossètia del Nord. Ingúixia, la veïna de Txetxènia a l’oest, va veure com la guerra entre aquesta república i Moscou es va estendre al seu territori entre els anys 2007 i 2015, i encara recorda el que li va passar a Ali Astamirov. Aquest periodista està desaparegut des del 2003, quan va ser segrestat per un grup d’homes a Nazran.

Una altra de les repúbliques de la regió, Ossètia del Nord, va patir el segrest de l’escola de Beslan, en el qual militants islamistes que buscaven la independència de Txetxènia com a emirat islàmic van prendre el centre escolar fent ostatges als infants. En l’esmentat atac van morir 333 persones, entre les quals hi havia 188 menors. La brutalitat amb què van entrar les forces especials i el caos –pares dels alumnes van assistir a l’assalt amb les seves pròpies armes de foc, i van provocar baixes per foc amic– que es va produir el dia de l’assalt va disparar el nombre de morts. La mateixa Ossètia es va enfrontar en els anys 90 amb la seva veïna a l’est, Ingúixia, en un conflicte armat entre paramilitars ossetes i forces regulars ingúixes, i van deixar almenys 500 morts i més 50.000 refugiats interns. També manté un pols amb Geòrgia pel conflicte entre Tbilisi i la regió rebel d’Ossètia del Sud, que desitja unir-se als seus «germans» d’Ossètia del Nord, malgrat que la comunitat internacional la continua reconeixent com a part del territori georgià.