La ultradreta alemanya apunta a Europa entre proclames d’«abolir» la UE

«Hi ha moltes raons per rebutjar la Unió Europea. En la forma actual hauria de ser abolida», ha afirmat aquest dissabte el líder de l’ala més radical de la ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD), Björn Höcke, a l’assemblea del partit preparatòria per als comicis europeus del 2024. Höcke representa l’ala més radical i alhora dominant de l’AfD, que actualment situen els sondejos en segona posició en intenció de vot a escala nacional. La frase ha sigut proclamada en entrevista a la televisió pública Phoenix, que transmetia el congrés en directe.

Era una versió una mica més dura que la pronunciada per la copresidenta de l’AfD, Alice Weidel, davant els prop de 600 delegats reunits a Magdeburg (est d’Alemanya). «El nostre objectiu és la reducció de les competències de la UE i reforçar una Europa de les pàtries», va afirmar Weidel. L’enemic, segons l’AfD, és una UE «profundament antidemocràtica» i «profundament corrupta», representada segons aquest partit per la presidenta de la Comissió Europea (CE), Ursula von der Leyen.

Els atacs de Weidel s’adreçaven no només a Von der Leyen, també alemanya, sinó al conjunt del partit de la presidenta de la CE, la Unió Cristianodemòcrata (CDU), la primera força de l’oposició alemanya. Com la resta de les forces parlamentàries alemanyes, la CDU respecta el cordó sanitari al voltant de l’AfD, malgrat les pressions procedents d’alguns líders de l’est del país perquè s’«obri al diàleg» amb aquest partit i al sisme precipitat pel cap del partit, Friedrich Merz, a l’insinuar la possibilitat de col·laborar-hi almenys a escala municipal.

Auge de l’ala més radical

La frase de Höcke respecte a la UE remet als orígens del partit, fundat el 2013 llavors com a representant de l’euroescepticisme i el rebuig als rescats en plena eurocrisi. Va, en realitat, molt més lluny que el que en aquells moments proposaven els fundadors de l’AfD, la majoria dels quals han abandonat progressivament el partit espantats pel seu radicalisme. Primer ho va fer Bernd Lucke, el primer president; el va seguir Frauke Petry, la seva successora, i finalment ho va fer Jörg Meuthen, així mateix identificat amb l’ala moderada de l’AfD.

Höcke, líder de l’AfD al land de Turíngia, és el capitost de l’ala més radical del partit. Weidel i l’altre copresident, Timo Chrupalla, se’n reparteixen la direcció a escala federal i miren d’oferir una imatge més matisada del partit. Però qui recapta els millors resultats a les urnes és Höcke i altres líders del seu sector a l’est alemany.

Focus en els comicis regionals

El congrés de Magdeburg tenia com a comesa principal començar a esmolar les llances de cara a les eleccions europees del maig del 2024. No obstant, l’atenció del conjunt de la formació se centra en tres comicis regionals que tindran lloc el setembre de l’any vinent a Turíngia, Saxònia i Brandenburg, tots tres a l’est alemany. En aquesta meitat del país, que va ser territori de l’extinta Alemanya comunista, els sondejos els col·loquen en primera posició en intenció de vot i precisament per representar les posicions més radicals del partit, les de l’anomenada ‘Der Flügel’ («L’ala»). És un corrent intern sense estructures pròpies dins del partit, que es va donar per dissolt l’any passat després de quedar sota el radar dels serveis secrets d’Interior a causa del seu extremisme. Persisteix, malgrat la seva inexistència formal i Höcke n’és la cara i la veu més visible.

Notícies relacionades

Hamàs estudia la nova oferta de treva d’Israel a Gaza

Una empresa israeliana fabricarà "aviat" drons al Marroc

La línia davant els comicis europeus s’haurà de delimitar en una nova assemblea que se celebrarà el cap de setmana vinent també a Magdeburg. De moment, la reunió dels delegats d’aquest dissabte ha triat el que serà el cap de llista per a l’Eurocambra, Maximiliam Krah, eurodiputat originari de Saxònia. És una figura controvertida, que ha acumulat dues suspensions com a membre del grup parlamentari Identitat i Democràcia (ID) de l’Eurocambra. Sobre ell hi van caure sospites de frau. A més, el 2022 va expressar públicament el seu suport al candidat extremista a les presidencials franceses Éric Zemmour, per a malestar del partit de Marine Le Pen, que com l’AfD, pertany a ID.

A Krah se l’identifica amb el corrent més radical de la ultradreta, com va demostrar amb el suport a Zemmour. Això pot provocar noves tensions en el si d’ID, el grup parlamentari al qual a més de l’AfD alemanya i la ultradreta de Le Pen pertanyen la Lliga italiana i l’FPÖ austríac. Altres formacions d’aquest espectre, com el governamental Llei i Justícia (PiS) polonès, el soci del nou Govern finlandès Autèntics Finlandesos i l’espanyol Vox són en el grup denominat ‘ECR’ (Conservadors i Reformistes Europeus).