Relacions entre França i l’Àfrica
Macron reivindica el ‘softpower’ davant el retrocés de la influència francesa a l’Àfrica
El president detalla la seva estratègia per al continent africà després dels revessos soferts a Mali i Burkina Faso
El dirigent anuncia una menor presència de soldats francesos sense que això comporti el tancament de bases
De la il·lusió de la novetat al pragmatisme fruit de certa resignació. El president francès, Emmanuel Macron, ha explicat aquest dilluns a la tarda la seva estratègia per a l’Àfrica, on França va patir revessos notables tant en l’àmbit militar com geopolític. Un discurs pronunciat des del palau de l’Elisi, dos dies abans d’emprendre una gira diplomàtica per quatre països de l’Àfrica Central: Gabon, Angola, Congo i República Democràtica del Congo (RDC). Les retirades forçades de les tropes franceses a Mali i Burkina Faso van suposar un cop dur per al dirigent centrista, que considera essencials els vincles del seu país i de la Unió Europea amb el continent africà. Malgrat la presència creixent de potències rivals com Rússia o la Xina, Macron ha defensat la necessitat de continuar amb una retirada progressiva de soldats francesos de l’Àfrica i reforçar els seus llaços a través de l’economia i la societat civil (‘softpower’).
El president va reivindicar una recepta molt semblant a l’exposada el novembre del 2017 a Ouagadougou. Llavors, un jove dirigent centrista, de 39 anys i acabat d’elegir, va prometre girar full de les polítiques neocolonials de la ‘Françàfrica’. Cinc anys després, assegura defensar la mateixa via. Una aposta raonable en el pla teòric, tot i que debilitada per la pèrdua d’influència de França i els escassos èxits diplomàtics des del 2017. El tauler africà reflecteix el caràcter competitiu i caòtic de les actuals relacions mundials. La influència gal·la no només es veu llastada per la presència creixent de potències rivals, com Rússia o la Xina, sinó també de teòrics aliats que actuen cada vegada pel seu compte i amb la seva pròpia agenda, com Turquia o Israel.
«No crec» en la competició militar
«No crec» en la competició militar«Molts voldrien portar-nos a una competició (entre potències). No crec en això. Aquesta via representa un impàs», va dir Macron en el seu discurs, referint-se, sense citar-la explícitament, a la influència creixent de Rússia. A través del seu grup de mercenaris Wagner, Moscou ha reemplaçat la presència militar francesa a Mali i podria fer el mateix a Burkina Faso, a més de disposar una presència destacada a la República Centreafricana.
Tot i que resulta evident que l’Àfrica és una «terra de competició», segons va reconèixer Macron, el dirigent centrista no vol contrarestar aquesta creixent influència russa tancant-se en una política de desplegament militar. En el seu discurs a l’Elisi, va anunciar un nou «model d’associació militar». Aquest consistirà a mantenir les actuals bases militars franceses, però amb una «menor presència» de soldats gals i una responsabilitat més gran «dels nostres socis africans». França té desplegats actualment uns 5.500 soldats a territori africà, 3.000 dels quals en països del Sahel com Níger i el Txad.
EN DIRECT | Le partenariat Afrique-France : suivez la conférence de presse du Président @EmmanuelMacron. https://t.co/4GDMZzTIuO
— Élysée (@Elysee) 27 de febrero de 2023
«Avui dia, massa de les nostres empreses continuen sense oferir els seus productes de millor qualitat quan intenten vendre’ls al continent africà», va lamentar Macron. Va demanar passar «d’una lògica de l’ajut econòmic a les inversions i les inversions» en un continent que va descriure com «un dels mercats més dinàmics al món en el futur». A més dels econòmics, va reivindicar reforçar els vincles educatius, esportiu, culturals –va anunciar una nova llei que estableixi un marc per al retorn d’obres d’art africà– o en la lluita contra el canvi climàtic i en defensa del medi ambient. Tot això, va dir el president, s’intentarà reflectir a la gira africana d’aquesta setmana, la qual començarà amb una cimera contra la desforestació a Libreville.
Aposta criticada per la realpolitik
Aposta criticada per la realpolitikMacron iniciarà dimecres aquest viatge per quatre països de l’Àfrica Central. Cap d’ells forma part de la inestable regió del Sahel, on França es va veure obligada a retirar les seves tropes (a Mali i Burkina Faso) i hi ha un fort sentiment antifrancès, que s’escampa a la resta del continent. El Gabon, Angola, el Congo i la República Democràtica del Congo representen «països estables», destaquen des de l’Elisi. L’altra cara de la moneda d’aquesta estabilitat són els seus governs de cabdills, almenys en dos d’ells (el Gabon i el Congo).
A més, el Gabon, el Congo i Angola es van abstenir la setmana passada en la votació a l’Assemblea General de l’ONU en què es va demanar una retirada de les tropes russes d’Ucraïna. «Hem de combatre el relat que diu que hi ha una separació entre Ucraïna i la resta del món (països no occidentals)», va afirmar el president, que ja havia retret l’estiu passat a diversos dirigents africans la seva indiferència davant la causa ucraïnesa i oposició a adoptar sancions contra Rússia. Aquesta vegada, va voler mostrar-se «més modest» i va reivindicar el seu «pragmatisme».
Notícies relacionades
De fet, Macron va rebre crítiques per les seves múltiples reunions en les últimes setmanes amb alguns dels dirigents africans més controvertits. Per exemple, a principis de febrer va rebre a l’Elisi Abiy Ahmed, president d’Etiòpia, l’Exèrcit del qual va ser acusat de «crims de guerra» en la sagnant guerra a la regió del Tigre. Un dia abans, es va reunir amb el txadià Mahamat Idriss Déby, que va agafar les regnes del seu país després de fer un cop d’Estat i va succeir el seu pare, que va estar 30 anys en el poder.
I la seva gira d’aquesta setmana ha sigut injuriada per reunir-se en plena campanya electoral al Gabon amb el president Ali Bongo, la família del qual dirigeix amb mà de ferro aquest país ric en petroli des de fa més de 50 anys. Una realpolitk que sembla fruit del declivi francès a l’Àfrica. I la necessitat de contrarestar-lo com sigui. Macron defensa mantenir la influència, però basada en una estratègia de ‘softpower’, menor influència militar i més ponts culturals i econòmics.
