¿El món és més perillós des de la suspensió de Putin del tractat de desarmament nuclear?

Després del discurs del líder del Kremlin, el Ministeri d’Exteriors rus es va afanyar a matisar les seves paraules i va garantir que la suspensió no implica que Moscou deixi de complir els límits als caps nuclears i vectors de llançament que imposa el text. No obstant, sense poder comptar amb les verificacions que també estableix l’acord serà difícil comprovar que es respectin els límits, cosa que desperta les suspicàcies en un moment d’elevada tensió entre els dos països –Rússia i els Estats Units– que acumulen el 90% de l’arsenal nuclear mundial, segons l’Institut Internacional d’Estudis per a la Pau d’Estocolm (SIPRI, per les seves sigles en anglès).

Per a Rafael Loss, expert en política nuclear i control d’armes del Consell Europeu de Relacions Exteriors (ECFR, per les seves sigles en anglès), l’absència de verificacions, que ja estaven en pausa des de la pandèmia per decisió mútua, acabarà provocant amb el temps que hi hagi «menys transparència i previsibilitat sobre l’arsenal nuclear de Rússia». «Aquest pas no ajuda a calmar l’atmosfera actual d’animadversió acalorada», afirma Sandra Martínez Domínguez, de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP), abans d’avisar que, en canvi, sí que alimentarà la «incertesa» i la «desconfiança mútua», cosa que «dificultarà encara més les relacions entre Rússia i els EUA i els seus respectius aliats».

La proliferació

En tot cas, el gest de Putin ha fet saltar les alarmes a Occident sobre el deteriorament dels esforços per frenar la proliferació nuclear. Tot i així, experts com John Erath, del Centre per al Control d’Armes i No Proliferació, descarten l’inici d’una nova cursa armamentística, especialment per part de Rússia, immersa com està en una costosa guerra a Ucraïna. «L’últim que necessita és mirar d’entrar en una competència de construcció d’armes nuclears amb els Estats Units», ha explicat a ‘The Washington Post’.

Teresa de Fortuny, física i investigadora del Centre Delàs d’Estudis per la Pau, destaca el negre panorama actual. De tots els tractats de no proliferació entre els EUA i Rússia, l’únic vigent és el Nou START després que Washington, recorda De Fortuny, «es retirés unilateralment de l’ABM (tractat sobre míssils antibalístics) i de l’INF (de forces nuclears de rang intermedi)». Els EUA també van abandonar acords multilaterals com el de cel obert i va trencar el pacte nuclear amb l’Iran , una decisió que va «deixar empantanegats la resta de països» participants.

A més, ni Rússia ni els EUA, així com tampoc els altres set estats nuclears (el Regne Unit, França, la Xina, l’Índia, el Pakistan, Israel i Corea del Nord), estan disposats a firmar el Tractat sobre la Prohibició d’Armes Nuclears (TPAN), aprovat el 2017 per les Nacions Unides. «Per a aquests països, les armes nuclears són un pilar de la seva defensa, sempre tenen aquesta carta en la baralla», assenyala la investigadora, que considera que malgrat aquestes reticències, el TPAN és una «fita» i és «positiu perquè crea un ambient de rebuig i desprestigi» cap a aquesta mena d’armament.

Martínez Domingo també considera que la prohibició integral és crucial per desactivar l’«amenaça existencial» contra la humanitat que representen aquestes armes. El fracàs en els esforços per aconseguir un desarmament efectiu «ha provocat que augmenti el nivell de risc que altres països comprin o desenvolupin aquestes armes» i la disminució dels controls «augmenta la inestabilitat», assenyala.

Soroll de sabres

Les conseqüències de l’anunci de Putin sobre la guerra a Ucraïna encara no són clares. Segons Rafael Loss, «es tracta de l’últim exemple del persistent soroll de sabres nuclears de Rússia des de la invasió». I vinculant la suspensió al suport dels EUA a Ucraïna, «Putin està agafant com a ostatge el control de les armes nuclears» i d’aquesta manera posa Joe Biden en la tessitura d’haver de decidir si continua complint les obligacions del Nou START o si l’abandona i se’l culpa de la desaparició. A més, Biden s’enfronta a casa amb els dubtes dels republicans sobre el propòsit del control d’armes.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Zelenski torna a l’optimisme amb la promesa d’armes per a Ucraïna

Els experts consultats coincideixen que el pas que ha fet Rússia «no fa que el món sigui menys segur», afirma Loss, que destaca que l'aspecte realment «preocupant» de l’anunci de Putin és l’aparent voluntat de reprendre les proves nuclears. Uns assajos que, remarca De Fortuny, no són matèria del Nou START, sinó del Tractat de prohibició completa dels assajos nuclears. «El món sempre té una inseguretat latent en el moment en què hi ha armes nuclears», afegeix Martínez Domingo, mentre crida a «recuperar la lògica de la seguretat comuna». És a dir, que «per reforçar la pròpia seguretat has de fer que el potencial adversari se senti segur».

Des de l’organització Nuclear Threat Initiative (NTI), el copresident i secretari d’Energia durant el segon mandat de Barack Obama, Ernest Moniz, ha posat èmfasi en un comunicat emès aquesta setmana en la «responsabilitat» dels EUA i Rússia d’«actuar amb moderació» i de «mantenir i allargar el rècord de 77 anys de no utilització d’armes nuclears». Que continuï sense lliurar-se una guerra nuclear.