Mirades constructives cap a la Florida: «Aquest barri és la nostra casa»

El Pla presentat per l’Ajuntament de l’Hospitalet inclou una llista amb 18 accions,des de la formació en noves tecnologies fins a l’estimulació cognitiva de la gent gran, passant per horts socials i un projecte de memòria històrica, per citar-ne alguns. 

EL PERIÓDICO ha parlat amb quatre lectors que coneixen bé la idiosincràsia la Florida, la seva situació actual i necessitats, per comentar aquest ambiciós Pla amb múltiples objectius. «La llista em semblarà bé sempre que es faci realitat i s’interessin per donar a conèixer els projectes de les entitats dels barris, que al final són els que són en el dia a dia amb la seva gent», remarca de primeres la veïna Mònica Gañez. 

Als seus 33 anys, Gañez lluita des de l’anonimat contra la desigualtat en aquest barri considerat d’alta complexitat. «He nascut, m’he criat i continuo vivint a la Florida», assegura amb orgull aquesta jove llicenciada en Comunicació Audiovisual i actualment estudiant el grau d’Educació Social. 

A aquesta jove li sembla molt bé que inverteixin en espais de suport a la criança i educació de 0 a 3 anys, ja que «tot el que sigui donar eines i recursos per millorar el vincle entre famílies i fills a aquestes edats és important». En aquests espais, afegeix, les «famílies es relacionen i això també fomenta la cohesió social».

Gáñez lamenta «els prejudicis de la gent gran i la desconfiança dels joves» perquè l’ideal, sosté, seria que els uns i els altres intercanviessin punts de vista. «La gent que és de tota la vida del barri ha vist com els conflictes entre diferents cultures s’han incrementat al llarg dels anys. Demanen més policia, però actuar com a ‘apaga focs’ de conflictes no és treballar els problemes de soca-rel», apunta l’educadora.

Empatia i equipaments per als joves

Més enllà del raper Morad, figura local molt controvertida que no deixa indiferent a la Florida, la joventut del barri busca referents. Com Gañez, que sempre va tenir molt clar que volia «ajudar els altres», tot i que ella no es considera tal cosa: «No puc ser referent quan les meves necessitats bàsiques han estat sempre cobertes, i m’han permès estudiar acompanyada de persones que mai m’han deixat caure. Em sento privilegiada en molts sentits».

«El que hem de fer com a educadors és ser molt empàtics, ajudar-los que trobin allò que els motiva, que tinguin una il·lusió ara mateix», assegura aquesta veïna de la Florida, que defensa que els joves necessiten espais per a «la seva privacitat i crear la seva identitat», una cosa que es complica en el context dels infrahabitatges. Per això també s’aprova la inversió en un nou equipament per a adolescents i joves. «Els hauríem de tenir més en compte, escoltar-los, perquè al final són el nostre futur».

Un altre lector, Iván Picazo, de 44 anys, coincideix a l’assenyalar la falta d’espais per a joves i celebra que s’hagi projectat la creació d’un equipament sidecar amb projectes dirigits als més joves i iniciatives com el ‘tast d’oficis’ (tallers d’oficis).

«Actualment hi ha molts pisos pastera i els xavals no tenen habitació pròpia, no tenen un lloc per estudiar o dibuixar, o fer qualsevol cosa creativa, i acaben al carrer, on no s’aprèn res de bo», afirma aquest exveí amb un fill de 16 anys. «Aquest problema pot anar a més perquè com que s’han apujat els lloguers i hi ha més necessitat», afegeix, «algunes famílies potser es plantegen ara subllogar per primera vegada alguna habitació».

Després de ser testimoni d’episodis de «violència en estat pur», Picazo va decidir marxar de la Florida el mes d’octubre passat. «Davant de casa he vist com atacaven un home amb una katana, com apunyalaven un xaval per treure-li el patinet... Fins i tot hem vist pistoles», assevera aquest exveí, enginyer electrònic i dissenyador audiovisual ara instal·lat a Sant Sadurní d’Anoia.  

«He viscut allà uns vuit anys, però he visitat la Florida des de petit per la meva àvia. Recordo jugar amb els meus cosins a la plaça de la Llibertat, quan als anys 80 estava molt arrelat el costum de fer el vermut als bars i cellers de tota la vida», rememora amb nostàlgia. Amb tot, Picazo aplaudeix la inversió de l’AMB al seu antic barri, amb el qual manté un llaç molt estret. Allà viu tota la seva família.

«Aquí no hi ha mala gent»

A diferència de Picazo, Francisco Solías no s’ha plantejat mai moure’s del barri en el qual va néixer fa 60 anys. «Aquí tinc la majoria dels meus amics, tinc per comprar el més bàsic... Aquí tothom em tracta bé, no hi ha mala gent», assegura un lector que durant la conversa prefereix posar l’accent en l’accessibilitat i la mobilitat en general i no tant en la seguretat ciutadana.

«L’alcaldessa suposo que fa el que pot, però no anirà malament tota aquesta inversió, sobretot per arreglar l’espai públic. Perquè en general és accessible, però es pot millorar», explica el lector, que camina amb l’ajuda d’un caminador.

Segons l’opinió de Solías, urgeix definir un pla de mobilitat, tot i que no ho digui en aquests termes exactament. «Al meu carrer, l’avinguda Miraflors, hi ha embussos diàriament, trobes cotxes aparcats als passos de vianants i és fàcil trobar-te motos circulant per la vorera», enumera un veí que considera que el problema històric del barri va ser néixer com una mena de ciutat dormitori de l’extraradi.

«Molts problemes actuals estan relacionats amb el mateix origen del barri, ja que es va utilitzar per acumular persones que no cabien a la ciutat de Barcelona. Per això, quan diuen que hi ha poca policia, prefereixo dir que hi ha molta gent», puntualitza aquest lector sobre l’alta densitat poblacional dels barris hospitalencs, que assegura passejar molt tranquil pels carrers de la Florida.

Trobades multiculturals i civisme

Molta gent i molt diversa. La Florida és un gresol de cultures, com destaca un altre lector del diari, Asensio Montoya, de 65 anys, qui posa el focus en el civisme i la corresponsabilitat. «Em sembla molt necessari crear equipaments com casals de joves i centres cívics per generar punts de trobada entre persones de diferents orígens, organitzar activitats per compartir experiències i gastronomies, per exemple», opina aquest arquitecte veí des dels quatre anys. 

Segons el diagnòstic de Montoya, falta alguna campanya de civisme: «És important prendre consciència que el barri és casa nostra, que l’hem de mantenir en bon estat entre tots». Amb tot, la situació del barri no és nova, prossegueix el veí, ja que amb la immigració dels anys 60 i 70, amb l’arribada de persones d’altres parts d’Espanya, principalment d’Andalusia i Extremadura, també es van produir friccions.

Notícies relacionades

De les noves tecnologies als horts socials: les 18 accions per millorar la Florida de l’Hospitalet

Comencen les aturades als busos del Baix Llobregat

«Aquestes persones no sentien que el barri era de tots, semblava que no era de ningú. Era una jungla, però afortunadament amb el temps va millorar. Ara toca fer el mateix», rememora un optimista Montoya, que confia en el potencial d’un barri divers i plural.

Llegeix totes les notícies de l’Hospitalet de Llobregat a EL PERIÓDICO l’Hospitalet