El somni de la sobirania digital

La Unió Europea arrossega un greu problema de dependència tecnològica. Tot i que Ursula Von der Leyen, presidenta de la Comissió Europea, va assegurar durant el seu primer mandat que "no és massa tard per arribar a la sobirania digital en algunes àrees crítiques", la realitat contradiu aquestes aspiracions. Més del 80% de les infraestructures digitals europees són importades, majoritàriament dels Estats Units, però també de la Xina.

Atrapada entre aquestes potències econòmiques, el bloc comunitari ha acudit a la regulació digital com a eina diferenciadora i d’influència exterior, una estratègia coneguda com l’Efecte Brussel·les. No obstant, les amenaces de Donald Trump i el temor de l’espionatge de Pequín estan empenyent els 27 a impulsar tota mena d’iniciatives públiques que aposten pel codi obert –transparent, modificable i gratuït– com a fórmula contra la concentració de poder en mans de poques corporacions privades.

Política europea

L’expressió més gran d’aquest gir és EuroStack, un col·lectiu que advoquen per donar forma a una política industrial europea que reverteixi la dependència de Silicon Valley i avanci aquest sonmni d’una Europa tecnològicament sobirana. "No podem construir tecnologies sobre infraestructures privades instrumentalitzades per un grapat de milionaris que volen destruir la democràcia. Els hem de plantar cara", va advertir la prestigiosa economista italiana Francesca Bria, professora de l’Institute for Innovation and Public Purpose de Londres. Els experts consideren que aquesta transformació durarà una dècada i que requereix inversions de 300.000 milions d’euros.

Les ciutats estan protagonitzant aquest esforç comú per aconseguir la sobirania. Grans urbs europees com Copenhaguen o Lió han donat l’esquena al gegant nord-americà Microsoft –des dels serveis de Microsoft 365 Copilot, al sistema operatiu Windows– per adoptar altres alternatives de codi obert.

L’impuls català

Notícies relacionades

Síria lluita per reconstruir-se entre el temor d’un reinici de la violència

La cap de la diplomàcia de la UE defensa els EUA com el "màxim aliat"

No obstant, si una localitat despunta en aquest front és Barcelona. A principis del 2016, l’arribada d’Ada Colau i del moviment 15M a l’Ajuntament de Barcelona es va traduir en l’activació de Decidim, un projecte tecnopolític de participació ciutadana d’abast mundial. La plataforma, inicialment creada en col·laboració amb Madrid, és utilitzada per 485 institucions i organitzacions de fins a 32 països diferents. "Tenim el repte de liderar una gran aliança internacional per a una transformació digital justa, democràtica i al servei de la gent. Aquesta és la batalla que ens toca lluitar", va recalcar Arnau Monterde, director de participació i innovació democràtica a l’Ajuntament de Barcelona, durant el Decidim Fest.

Malgrat el canvi polític en el consistori, la capital catalana està seguint el mateix rumb. A finals d’octubre es va convertir en la primera ciutat del món que subscriu públicament els Principis de codi obert de les Nacions Unides, un manifest que defensa el desplegament d’infraestructures públiques i obertes. L’acollida de cada vegada més congressos centrats en repensar el futur d’internet posa en relleu el protagonisme de Barcelona en l’escena open source.