Síria lluita per reconstruir-se entre el temor d’un reinici de la violència

Marwan, un drus de mitjana edat de la ciutat del sud de Síria de Suwayda, diu que tots tenen por i que la tensió entre la comunitat és enorme. Tot queda enlaire i, després de l’enorme violència sectària viscuda al juliol, és impossible saber què passarà.

"Cada dia hi ha combats, sobretot a l’oest de la ciutat, perquè encara hi ha soldats del Govern als pobles pròxims a Suwayda, i hi ha escaramusses de tant en tant. Cada dia hi ha atacs i intercanvi de foc. Pràcticament no han parat, tot i que no ha arribat als nivells de l’estiu. Veurem què passarà. Hi ha rumors que el Govern traurà les seves forces de la zona i que així es podrà arribar a una mena de treva i pau de moment. Però tenim por", explica Marwan.

Suwayda, com també les regions kurdes al nord-est de Síria, viu en uns llimbs: les zones no estan controlades pel Govern de transició del president, Ahmed al-Sharaa, i viuen a l’espera –i l’amenaça– d’unes negociacions que fins ara han fallat. L’alternativa, en cas de no aconseguir arribar a un acord definitiu, no és desitjada per ningú.

"En qüestions de seguretat encara hi ha molts reptes. Els assumptes no resolts al nord-est i a Suwayda continuaran definint la credibilitat i confiança en el Govern de transició. I cada dia que passa sembla més difícil arribar a un acord. Ara mateix hi ha aquests dos núvols negres sobre Damasc i per desgràcia com més va soc més pessimista", explica Charles Lister, expert i membre del Middle East Institute.

Electricitat

El mes passat, el país àrab va aconseguir una fita nímia però gairebé històrica: per primera vegada en una dècada i mitja, Alep i Damasc, les dues grans ciutats del país, van gaudir de 24 hores d’electricitat ininterrompuda. La mitjana de temps diari de llum durant els anys de Bashar al-Assad era de tot just dues hores. La mesura va ser una prova de l’Executiu per provar la infraestructura del país, encara en ruïnes un any després del final de la guerra i de la caiguda del règim dels Assad el desembre del 2024.

"Per a mi, el gran repte que tenim ara són les sancions, perquè la situació econòmica continua molt deteriorada. Encara hi ha molta pobresa i milions de persones sense casa. Ja ha passat un any, i cada vegada hi haurà gent que es posarà més nerviosa, perquè tots al món pensem primer en la nostra butxaca. Per això crec que ara Síria necessita ajuda internacional en això. Inversió i rebre el que els Estats Units van fer amb Alemanya després de la Segona Guerra Mundial. Primer, ajuda per crear els nostres propis tribunals de Nuremberg, perquè necessitem justícia transicional per poder avançar. I després, un pla Marshall", diu Abed Farwati, un sirià resident a Espanya.

Notícies relacionades

El somni de la sobirania digital

La cap de la diplomàcia de la UE defensa els EUA com el "màxim aliat"

Judici a l’antic règim

Segons Farwati, només així, calmant la set de justícia dels sirians amb un tribunal que jutgi l’antic règim, es podrà avançar i deixar enrere la por de més esclats de violència sectària, tant a Suwayda amb els drusos com a Latakia amb la minoria alauita i al nord-est amb els kurds. "Però crec que hi ha moltes raons per ser optimistes –diu Lister–. Encara queda molt perquè Síria torni a un nivell econòmic i d’infraestructures semblant al que tenia el 2011. Però la clau és que el camí i els primers passos ja s’han fet. I amb les notícies que les sancions nord-americanes seran retirades aviat, entrarà més ajuda i inversió internacional a Síria".