L’erràtica estratègia militar de Rússia a Ucraïna: de la guerra llampec al replegament al Donbass

Quan tot just va començar l’ofensiva russa a Ucraïna, l’objectiu era el tot: Moscou volia arribar a Kíiv per acabar ràpid amb el que el president rus, Vladímir Putin, va anomenar «operació militar especial» per «desnazificar» i «desmilitaritzar» el país veí. La victòria semblava tan fàcil que l’agència russa estatal RIA Nóvosti fins i tot va publicar per error un article celebrant-la pocs dies després del seu inici, afirmant que «la petita Rússia» (Ucraïna) havia tornat. En aquell mateix moment, una columna de 64 quilòmetres de vehicles militars es dirigia cap a Kíiv, sotjant la capital ucraïnesa. El desplegament inicial no va sorgir efecte, ja que el Govern ucraïnès no va cedir i tampoc el seu Exèrcit, i sense cap explicació oficial, la columna es va retirar.

El xoc amb la realitat va ser brutal, i en el dia d’avui, un any després de l’anunci del mandatari, Rússia i Ucraïna continuen lluitant al front a l’est i sud-est del país. El 24 de febrer de 2022 «Vladímir Putin tenia al cap una guerra breu, una cosa semblant al blitzkrieg –‘guerra llampec’ en alemany, estratègia utilitzada en la Segona Guerra Mundial–, però va fallar», comenta l’analista militar independent Denys Kolesnyk a EL PERIÓDICO. Aquesta va ser la primera fase de l’ofensiva, en què el Kremlin va subestimar l’esperit de lluita d’Ucraïna i el suport occidental. A Moscou ressonava la guerra contra Geòrgia del 2008, en la qual va derrotar Tbilisi en un conflicte que va durar poc més d’una setmana. El mateix president rus va demanar a les tropes ucraïneses el mateix dia que va començar l’ofensiva que deposessin les armes i se n’anessin a casa. Llavors va assenyalar que qualsevol massacre potencial seria culpa de Kíiv. En aquell moment, Rússia va sobreestimar el pes de la «germandat eslava», que va creure que frenaria l’Exèrcit de Volodímir Zelenski. A més de l’alta moral de les tropes ucraïneses –i dels civils que es van allistar voluntàriament–, van ser clau «els míssils antitancs i els sistemes de defensa antiaèria portàtils», afegeix l’analista, una cosa que va ser possible pel suport occidental a Kíiv.

Alhora, l’Exèrcit rus va estar atacant l’est del país, donant suport als seus aliats de les autoproclamades Repúbliques Populars de Donetsk i Lugansk, que posteriorment s’annexionaria. En aquesta part d’Ucraïna (juntament amb el sud-est) és on han tingut lloc la majoria dels combats. A principis d’abril, Moscou va entendre que no podia tenir dos fronts oberts i va procedir a abandonar les posicions al voltant de la capital i de la central de Txernòbil, posant el focus als fronts del sud i est del país eslau, on va aconseguir conquerir, no sense un rastre de destrucció, ciutats com Mariúpol, que actualment segueix sota control rus. Una de les carències que patien les tropes russes en aquell moment era la falta d’homes al front, i el grup de mercenaris Wagner va començar llavors a reclutar presidiaris russos per combatre contra Ucraïna. El que al principi va ajudar a conquerir algunes localitats del Donbass, no va ser suficient per mantenir el pols a Ucraïna, que ha estat rebent ajut econòmic i militar dels Estats Units i altres països occidentals, una cosa que ha resultat clau per evitar una derrota veloç.

 

Més llenya al foc

El 8 de març, Putin es va adreçar a les dones de Rússia per assegurar a les mares, filles, germanes i esposes de tot el país que no es faria una crida a files. No obstant, el 21 de setembre, ell mateix va anunciar una mobilització parcial que va desencadenar el pànic a les fronteres terrestres i va disparar els preus dels bitllets d’avió. La contraofensiva ucraïnesa de principis de setembre va posar contra les cordes l’Exèrcit rus i ja no es podia negar l’evidència al Kremlin: el front necessitava més homes, i amb els presidiaris reclutats pel grup Wagner no era suficient. «A l’inici de la invasió les forces no eren suficients per garantir l’ocupació d’Ucraïna i instal·lar un govern titella prorús a Kíiv», explica Kolesnik. Segons aquest analista, «la falta de soldadesca es va notar i els russos es van veure obligats a cridar a files per mantenir la pressió a Ucraïna». I preveu que «la mobilització continuï, però més dissimuladament», per evitar que l’èxode sigui més gran.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

El Regne Unit rep una xifra rècord d’immigrants en un dia electoral clau

En aquell moment, en un intent d’assegurar el que s’havia aconseguit fins llavors, Rússia va celebrar els «referèndums» d’annexió de les regions ucraïneses de Donetsk, Lugansk, Zaporíjia i Kherson, sense reconeixement de la comunitat internacional, per reivindicar que les províncies sota el seu control eren seves de manera «legítima» als seus ulls. Aquest esforç de reclutament extraordinari no va frenar l’avenç ucraïnès i Moscou va abandonar part del que, segons la seva opinió, és de la seva propietat, com és el cas de la ciutat de Kherson, en el dia d’avui controlada per Kíiv.

L’arribada de l’hivern a finals de novembre va frenar els avenços dels dos costats, davant les dificultats per moure’s i subministrar material als seus efectius. La pau a Ucraïna per ara sembla una cosa llunyana. El mateix president rus va apuntar aquest dimarts que Rússia anirà «fins al final». «Per ara, els russos han fracassat a l’hora d’establir superioritat a l’espai aeri ucraïnès», apunta Kolesnyk, abans de pronosticar que en els pròxims mesos «els ucraïnesos rebran míssils de llarg abast i aviació per alliberar el país». Ucraïna recentment ha estat demanant als seus aliats occidentals caces de combat F-16, tot i que de moment cap país ha enviat aquest tipus d’avions a Ucraïna.