Coronel José Luis Calvo: «Veig difícil l’ús de l’arma nuclear; poc benefici podria treure Rússia d’això»

Transcorregut un any de guerra, ¿se sap ja què volia exactament Putin a l’iniciar-la?

Doncs encara hi ha dubtes. I això que ara ja sabem amb una mica més de detall què va passar el 24 de febrer. Suposem que intentaven fer fugir de Kíiv el Govern ucraïnès i posar-ne un de prorús. I arribar fins al riu Dniéper, fins i tot més enllà, fins a la ciutat d’Odessa, ocupant la mitja lluna del país amb més població prorussa. Però tampoc ho sabem segur. Ho podem deduir pel fet que el 24 de febrer hi va haver 11 direccions d’atac en aquesta mitja lluna, una operació massiva en un front de 2.000 quilòmetres, mai vist des de la Segona Guerra Mundial. Una ofensiva ambiciosa, però després es va demostrar que no tenien prou mitjans. Potser van incórrer en excés de confiança, van pensar que el país col·lapsaria, que les forces armades ucraïneses entrarien en caos... I no va passar. I de sobte es troben penetrant a Ucraïna, amb les línies molt esteses, amb els ucraïnesos a la rereguarda... una situació molt dolenta que no esperaven.

¿Rússia ha canviat els objectius de fa un any?

Sí, ja es va veure quan es van retirar de la zona nord, de Kíiv i de Txerníhiv, on pitjor els va anar. I es va veure que el seu objectiu ja no era tant l’ocupació de tot l’est d’Ucraïna, sinó el Donbass, les províncies de Donetsk, Lugansk, Zaporíjia i Kherson, i mantenir un corredor entre el Donbass i Crimea, al costat del mar d’Azov. El seu objectiu ara seria mantenir això i estendre’s una mica més, perquè no dominen del tot cap de les quatre províncies.

¿Occident hi hauria pogut fer més abans del 24 de febrer de 2022 perquè Rússia no ataqués?

Sempre s’hi pot fer una mica més. Va fallar la dissuasió: Putin decideix atacar Ucraïna perquè va pensar que la reacció europea i dels EUA seria feble. I va fallar l’arquitectura de seguretat a Europa, els tractats de verificació d’armament i de cel obert... És una lliçó per quan acabi la guerra: haurem de construir una altra arquitectura millor de seguretat i prestar més atenció a la dissuasió. Al final la seguretat es basa en això: una part dura, la dissuasió, demostrar que ets fort i tens unitat i voluntat d’utilitzar la teva força, i una part tova, la distensió, disposició al diàleg. S’ha de gastar més en Defensa.

¿Amb el que ara saben, un any després, creu que Putin ho tornaria a fer?

Crec que no repetiria. S’han adonat que van cometre un error, però és difícil reconèixer l’error. I depenent del tipus de règim, més difícil encara. Per a Putin, reconèixer un error tan greu pot suposar un perill polític, fins i tot personal. Per a ell i també per a l’oligarquia que l’envolta. És evident que Putin sap que ha comès un error. Rússia ha quedat aïllada, ha tingut unes baixes tremendes, el seu prestigi ha quedat molt malmès...

El nombre de baixes és un forat negre en una guerra. ¿Quina és l’estimació més creïble que maneja?

És difícil fer una estimació. La BBC compta els obituaris i esqueles que publiquen les famílies, i van per 14.000 amb noms i cognoms. Però la xifra real serà més elevada, s’acostarà al doble: hi ha molts enterraments que no apareixen en premsa, i desapareguts, i soldats russos que han quedat morts a Ucraïna. I a les files ucraïneses... no hi ha dades fiables. Si Rússia ha patit 30.000 morts, Ucraïna en deu haver patit 25.000. Només militars, és clar; de civils sí que n’hi ha un recompte més fiable de les Nacions Unides, que supera els 7.000, però encara hi ha ciutats com Mariúpol, on no se sap quanta gent ha mort.

¿Quin ha sigut l’error militar de l’encara temible Exèrcit rus?

Sí, encara ho és. Hi ha errors que es deriven de la idea que la guerra havia d’acabar aviat. Van creure que no necessitarien estructures sofisticades de comandament i control. No van nomenar un general de teatre fins a l’abril...

Però en la doctrina militar russa la figura del general de teatre existeix, ¿no?

Sí. Ells són pioners en l’anomenat art operacional, moure tropes en un teatre d’operacions. I una de les primeres coses que cal fer en un teatre és nomenar un cap de teatre. Ells no ho van fer. Les operacions es dirigien des de dos districtes militars, i van crear un problema de coordinació. Al final han posat el cap d’Estat Major general, el general Valeri Gueràssimov, com a cap de teatre. Això no és normal; un no posa el seu cap d’Estat Major a manar les tropes sobre el terreny si no està passant alguna cosa realment greu.

Rússia ha comès errors, però també n’està aprenent...

Segur. Un exèrcit en combat sempre n’aprèn. Però aquest és un exèrcit enorme –abans de la guerra ja tenia 900.000 efectius– i amb inèrcies difícils de canviar. És un exèrcit massiu, en alguns aspectes molt brillant i en d’altres una mica primitiu. Es basa molt en la massa, i és una mica lenta a l’hora de progressar. Però n’estan aprenent, i es nota en l’ús de drons –que al principi no apareixien i ara estan per tot arreu–, a l’artilleria, en els atacs en profunditat...

¿Es pot inferir que aquesta guerra no té data d’acabament de moment?

Els dos bàndols intenten ara obtenir més avantatges al camp de batalla. Aquesta guerra acabarà en una taula de negociació, com el 90% de les guerres, però els dos bàndols volen arribar a aquesta taula en una situació d’avantatge, i tots dos pensen que encara podrien obtenir avantatges al camp de batalla. Per això és difícil dir quan acabarà.

¿Això significa anys?

No ho crec, i no seria gens bo. M’arriscaria a dir que aquest any la guerra podria acabar però no ho sé, perquè depèn de com de decisives siguin les operacions. Això, a més, es mou entre les percepcions que volen crear: Rússia vol mostrar a Occident que està disposada a resistir anys i anys, i Occident vol mostrar a Rússia que recolzarà Ucraïna anys si és precís. Però no sabem si Rússia i Occident poden aguantar anys.

¿Coneix alts oficials russos? ¿Com són?

Sí, els vaig conèixer a Brussel·les, a l’OTAN i la UE, i els vaig conèixer a Bòsnia. Són gent molt professional, però potser molt conservadors, els costa molt canviar. Venen d’una doctrina soviètica rígida en alguns aspectes, amb un problema de falta d’iniciativa. I aquest és un punt feble. Són disciplinats, estan disposats a qualsevol sacrifici... però en una situació confusa no saben ben bé què fer.

¿L’alta oficialitat russa creu en el que està fent?

Segur que a l’alt comandament rus creuen que defensen els interessos de Rússia, però apostaria que saben que han comès un error i ara han de salvar la cara, el prestigi. Estan en una situació difícil: han patit moltes pèrdues, estan una mica aïllats, tenen problemes de subministrament...

La logística incapaç, les columnes de carros aturades, la incompareixença aèria... ¿han sigut els frens de Rússia?

Sí, i els ha fallat la intel·ligència: esperaven trobar menys resistència. Rússia, a més, sempre ha tingut problemes amb la logística. És un país enorme on moure unitats i proveir-les és un malson. Ells tenen una doctrina que sempre carrega el pes al davant, i això implica un esforç logístic enorme. I sobre la superioritat aèria... no tinc resposta. És un dels grans dubtes de la guerra. És veritat que la força aèria russa té poques armes intel·ligents; normalment llancen bombes de gravetat, i això els fa vulnerables, perquè han de volar baix i es posen a l’abast dels míssils. Sempre han tingut, a més, problemes per coordinar els seus avions amb la seva pròpia defensa aèria. A Geòrgia van fer caure dos dels seus avions. A Ucraïna també han pogut patir foc amic. Però és estrany que en la contraofensiva ucraïnesa no hagin tret la seva força aèria per contenir.

¿Què el preocupa més del camí que porta la guerra?

Doncs que s’entri en una dinàmica com la de la Primera Guerra Mundial: els dos bàndols han patit moltes pèrdues i ara Rússia, i també Ucraïna, no poden justificar que s’asseguin a negociar, a cedir alguna cosa. Això el 1915 va fer que una guerra que s’hauria pogut aturar en mesos, perquè aviat es va veure el seu bloqueig, va durar anys.

¿Què pot passar aquesta primavera?

Hi ha signes que Rússia està començant un nou cicle ofensiu. Podria intentar completar la conquesta del Donbass, arribar a Sloviansk i Kramatorsk, a la província de Donetsk, i consolidar-se a Zaporíjia, que és el vincle entre Crimea i el Donbass. Així Putin podria presentar alguna cosa al seu poble. Ucraïna intentarà probablement trencar les línies russes a Lugansk, i potser trencar aquest vincle entre Crimea i el Donbass, arribar de nou al mar d’Azov. És molt possible que vegem una ofensiva russa ara, resultat de la mobilització decretada al setembre. Els reclutes ja fa cinc mesos que hi són, ja estan preparats, ja s’han format unitats i ja arriben al camp de batalla. Però entre el desembre i el gener Ucraïna va rebre més de 2.000 vehicles blindats, i míssils Patriot, sistemes avançats. Això es traduirà en una ofensiva, però necessita mesos per digerir tot aquest material. Possiblement a l’estiu serà Ucraïna la que contraatacarà.

¿Què està passant amb els carros Leopard? Per fi se sap quants n’enviarà Espanya: sis. Però sembla que a Europa de l’impuls inicial s’ha passat a la ronseria...

La dels Leopard és una qüestió molt sensible, perquè el seu enviament suposa fer un pas significatiu en el subministrament a Ucraïna. Els països tenen els carros que necessiten, i donar carros a Ucraïna suposa trigar anys a reposar els que es donen. Per això no es donen de l’últim model. I els de magatzem s’han de tornar a posar operatius. Alguns no es podran recuperar. De tot això és procedent la indefinició. Jo crec que cada país està pensant: «A veure, ¿de quins carros em puc desprendre sense que afecti la meva defensa nacional?». Pot ser que entre tots els països s’arribi als 100 en uns mesos. Cent carros són dos batallons més o menys. Es podrien crear dues brigades mecanitzades amb aquests carros i els Bradley americans i altres vehicles, material modern que podria ser punta de llança d’una ofensiva. Però es parla molt dels carros com si per si sols fossin decisius, i el decisiu és més aviat que els ucraïnesos puguin integrar aquests carros amb els vehicles de combat, l’artilleria, els drons, els helicòpters...

¿El més realista és ja considerar Crimea definitivament russificada i irrecuperable per a Ucraïna?

No. Aquesta és una de les qüestions que caldria negociar en una eventual taula de pau. Gran part de la població de Crimea se sent russa, cert; però també és cert que legalment aquest territori és d’Ucraïna. 

¿El final de la guerra serà un pacte sobre Crimea?

La qüestió de Crimea serà decisiva per al final de la guerra.

La retòrica nuclear ha omplert també aquest any. ¿Vostè està més tranquil ara que quan va sorgir?

Una mica més, perquè quan Putin va posar en alerta les seves forces nuclears va ser un signe alarmant. Estic més tranquil fins a cert punt. Jo diria ara que Rússia només faria servir l’arma nuclear si les forces ucraïneses penetressin al seu territori. I no ho faran. L’ofensiva d’Ucraïna a la tardor podria haver penetrat cap a Bélgorod, on hi ha bases logístiques russes alimentant el teatre, i no ho van fer. Kíiv sap que entrar en territori rus és una escalada que Rússia no admetrà. Deixant de banda aquest escenari, veig difícil l’ús de l’arma nuclear, perquè poc benefici podria treure Rússia d’això, tret que pateixi un risc existencial per al seu estat o la seva població. Fins i tot la Xina se sentiria horroritzada.

¿Quin percentatge de la seva força ha utilitzat Rússia en aquesta guerra?

Ara mateix hi podria haver a Ucraïna entre 300.000 i 400.000 soldats russos. Han tingut moltes baixes, però han reclutat molta gent. I Wagner ha reclutat els seus.

¿Wagner és decisiu en la guerra?

No, però el poden utilitzar quan les forces regulars s’han de reorganitzar, com aquest hivern. Les tropes de Wagner són de voluntaris, i la seva mort no té el mateix impacte que les dels reclutes russos. Wagner pot mantenir el ritme, una actitud ofensiva amb moltes baixes, sense que això afecti gaire la moral de la població russa. Els utilitzen de batalló de xoc.

Von der Leyen va dir al començar la guerra que les sancions de la UE serien devastadores, però això no es veu...

Rússia és molt gran i té molts recursos, sobretot dos de bàsics per a la població: energia i aliments. El mal que se li ha fet a Rússia és a llarg termini. Se n’han anat les companyies estrangeres, no pot accedir a alta tecnologia occidental, ha perdut els seus mercats d’energia i ven el seu petroli a 30 dòlars per sota del Brent noruec. Això a llarg termini és devastador per a l’economia russa. Les sancions es notaran a partir d’aquest any. 

Notícies relacionades

Els quatre gràfics que mostren com la guerra d’Ucraïna està estancada

Les complexes relacions amb la Xina

¿Després d’aquesta guerra Rússia serà una espècie de pària nuclear?

A l’Escola de Guerra dèiem que Rússia està condemnada a ser sempre una gran potència, per extensió, per situació i per recursos. Però després d’aquesta guerra serà una gran potència debilitada. Esperem que no sigui una potència debilitada i a més inestable, perquè una Rússia en caos seria molt perillosa.