Els blocs davant la guerra d’Ucraïna tornen a exposar-se a l’ONU

Fa un any, quan Vladímir Putin va fer l’anunci televisat que va informar de l’inici de la guerra a Ucraïna sota l’eufemisme del llançament d’una «operació militar especial», va elevar el simbolisme del seu repte a l’ordre internacional escollint el precís moment en què el Consell de Seguretat de les Nacions Unides feia la segona reunió en dos dies per abordar la crisi que s’estava gestant però encara no es creia que havia esclatat. Des d’aleshores, a l’ONU s’ha escenificat la fractura de la comunitat internacional. També s’han evidenciat les limitacions de l’organisme per respondre a un conflicte com aquest, iniciat per un país amb dret de veto al Consell, l’òrgan que hauria de ser garant de la pau i la seguretat. I a les portes del primer aniversari de la contesa, tot continua pràcticament igual.

Aquest dimecres arrenca en una sessió d’emergència de l’Assemblea General un debat que acabarà amb la votació aquest dijous, o fins i tot divendres, d’una resolució, no vinculant, en la qual es demana el «cessament d’hostilitats» i la retirada de Rússia d’Ucraïna. Serà la quarta votació referida a aquesta guerra que acull l’Assemblea, que aglutina 193 països (tot i que no hi podran votar el Líban i Veneçuela pels problemes econòmics per pagar els seus deutes amb l’ONU). I els ulls estan posats a veure els números finals per identificar si hi ha hagut moviments en suports, rebutjos i abstencions.

El 2 de març de l’any passat 141 nacions van denunciar la invasió i van demanar la retirada de tropes.  Unes setmanes després, 140 van demanar accés humanitari i protecció de civils, criticant Rússia. En una altra votació a l’abril va baixar a 93 el nombre de vots per demanar l’expulsió del país del Consell de Drets Humans de l’ONU, i després d’això Moscou va anunciar que abandonava l’organisme. I el 12 d’octubre 143 països van condemnar l’«intent il·legal d’annexió» de regions ocupades.

En aquesta última votació el Govern de Vladímir Putin només va aconseguir que quatre països més (Bielorússia, Corea del Nord, Nicaragua i Síria) se sumessin contra la resolució. Però 53 més, incloent-hi la Xina i bona part del continent africà, així com representants de l’anomenat Sud Global, s’hi van abstenir.

El text

La resolució ha sigut preparada per Ucraïna en consulta amb aliats i per a aquest dimecres havia aconseguit l’apadrinament d’almenys 68 països. Kíiv va abandonar la idea inicial d’incloure el pla de 10 punts proposat al novembre pel president Volodímir Zelenski i va acceptar, buscant guanyar suports, simplificar-ne el text, que ha acabat apressant Moscou a «retirar immediatament, completament i sense condicions totes les seves forces militars del territori d’Ucraïna dins de les seves fronteres internacionalment reconegudes», on entren els territoris que Moscou al·lega haver-se annexionat. A més, reafirma el compromís de l’ONU amb la «sobirania, independència, unitat i integritat territorial» d’Ucraïna.

La resolució crida també al «cessament d’hostilitats», l’expressió per la qual s’ha acabat optant en lloc d’«alto el foc». S’ha intentat amb això dotar el llenguatge d’un rerefons més durador i incloure un concepte que podria donar peu a l’inici de negociacions, i el text remarca a més la necessitat d’assolir, «tan aviat com sigui possible, una pau integral, justa i duradora a Ucraïna d’acord amb els principis de la Carta de les Nacions Unides», i cridar tots els països membres i organitzacions internacionals a «redoblar esforços» per aconseguir-ho.

Tot i que aquestes crides a la pau i la negociació són una de les reclamacions que fa el Sud Global, res ha mogut el Govern de Vladímir Putin. Segons una carta que va enviar dilluns a altres països membres l’ambaixador de Rússia davant l’ONU, Vassili Nebénzia, demanant que s’oposin a la resolució, la postura de Moscou és que «fins i tot el cessament eventual d’hostilitats sense un clar incentiu per a negociacions significatives, a més d’una rectificació dels temes que van portar a la crisi, no portarà una solució duradora». I a la seva missiva, a què ha tingut accés Reuters, Nebénzia va denunciar el text com a «desequilibrat i antirús», i va criticar que no faci menció directa de «diàleg o negociacions».

Conseqüències humanitàries

La resolució lamenta «les terribles conseqüències humanitàries i per als drets humans de l’agressió contra Ucraïna», i assenyala concretament «els continus atacs a infraestructures» i destaca les «conseqüències devastadores per a la població civil». Apressa al compliment ple del dret internacional humanitari i insta a la cooperació global «amb un esperit de solidaritat per abordar l’impacte global de la guerra en la seguretat alimentària, l’energia, les finances, el medi ambient i la seguretat nuclear».

És en aquests terrenys on l’ONU ha sigut més efectiva aquest any de guerra. L’organisme ha sigut de nou fonamental en tasques com l’assistència humanitària tant a 18 milions ucraïnesos necessitats al país com als 6,5 milions de desplaçats interns i als vuit milions de refugiats. També ha complert un paper vital en negociacions diplomàtiques per mitigar efectes de la contesa, com el cop al moviment de gra i fertilitzants, i ha continuat prestant ajuda alimentària a països i poblacions impactats arreu del món.

Discursos i la Xina 

Però la guerra segueix, i el Consell de Seguretat, amb una estructura caduca que dona dret de veto a Rússia, la Xina, els Estats Units, França i el Regne Unit, continua incapacitat per actuar. Divendres, dia de l’aniversari exacte, es farà justament al Consell una reunió ministerial però es pot donar per segur que no en sortirà res concret, més enllà d’escoltar discursos, que s’obriran amb el del secretari general António Guterres.

També s’espera la presentació «en els pròxims dies» d’un «document de posicionament» que ha elaborat la Xina sobre la guerra, segons va avançar dimarts l’ambaixador de Pequín, Zhan Jung. No serà un pla de pau, segons va remarcar el diplomàtic, sinó un text que «principalment reflectirà les postures consistents de la Xina en aquest tema». Emfatitzarà, segons va declarar, «el respecte a la sobirania i integritat territorial de tots els països», així com la necessitat que les nacions «acomodin les preocupacions de seguretat» d’altres països. «Principalment demanarem pau, diàleg i un acord pacífic», va dir.

 

Notícies relacionades

Hamàs estudia la nova oferta de treva d’Israel a Gaza

Una empresa israeliana fabricarà "aviat" drons al Marroc