Un any de guerra

La connexió ultra del Kremlin a Espanya

Entitats i activistes prorussos de diferents fronts comparteixen esdeveniments, narratives i un mateix compte corrent a les seves campanyes

La connexió ultra del Kremlin a Espanya

EL PERIÓDICO

9
Es llegeix en minuts
Juan José Fernández

Estan anotades com a associacions diferents i independents en els registres; les seves dates de fundació són diferents, dispars els seus dirigents, domicilis i àmbits geogràfics d’interès, però han estat utilitzant un mateix vell compte corrent per a les seves activitats a Espanya.

El compte, funcional des del 2012, es va obrir en una sucursal de Banesto del madrileny Corredor del Henares i va ser absorbit pel Santander. Sempre amb acabament final 8271, ha sigut utilitzat els últims anys per a la captació de fons per les plataformes Vostok Solidaridad Donbás i Solidaridad Kosovo Espanya, totes dues amb suport de l’associació Blagoe Delo de Madrid. Al mateix temps que gestionen ajuda humanitària, la primera i la tercera difonen els postulats prorussos en la guerra d’Ucraïna; la segona denuncia una persecució als cristians serbis a Kosovo.

El Donbass ucraïnès és punt principal d’interès exterior rus en aquest any de guerra. I Kosovo i la seva intermitent desestabilització tanquen la pinça, a través de Sèrbia, de la geoestratègia del Kremlin a Europa.

Les tres entitats que orbiten el compte 8271 van començar a florir a partir del 2014, després de l’annexió russa de Crimea. Totes tres tenen dirigents connectats amb l’acció exterior del Kremlin i –com va avançar EL PERIÓDICO– seguits per un públic fidel a la propaganda de Putin a Espanya: neofeixistes, negacionistes , antivacunes, aficionats a les teories de la conspiració... Un substrat antisistema d’extrema dreta molt actiu a les xarxes socials i el creixent negoci de les webTV... i amb activistes presents fins i tot a l’Ajuntament de Barcelona.

En els manuals de procediments d’acció exterior de l’URSS, els mateixos que en la seva joventut va estudiar l’agent del KGB Vladímir Putin, a entitats d’aquest tipus «els anomenen ‘organitzacions d’avançada’ –expliquen fonts de la Seguretat de l’Estat– i han succeït a les xarxes socials el que antigament a les ciutats sorgia entorn de clubs d’amistat hispanosoviètica, o de literatura russa o de germandat comunista...».

L’acció proselitista russa a l’exterior té un patró comú des d’abans de la caiguda del mur: una causa caritativa per promoure –i que en altres països de vegades s’ha utilitzat de pantalla–, creació o absorció d’entitats relacionades amb aquesta causa, captació de solidaris, organització de viatges, germandat, creació d’una xarxa de comunicació...

Regiment Immortal

Regiment ImmortalAmb estendards de la falç i el martell i cintes taronges i negres de Sant Jordi, que representen l’exèrcit rus, Blagoe Delo (Gest de Bondat) és l’entitat que cada 9 de maig organitza a Madrid la Marxa del Regiment Immortal, commemoració de la victòria soviètica sobre el nazisme. L’última va registrar a Madrid enfrontaments entre manifestants i públic ucraïnès congregat a les voreres.

El dirigent de Blagoe Delo, Roman Demian, és originari del Donbass russòfil, el que Moscou anomena Nova Rússia. Al començament de la guerra d’Ucraïna, i igual com les instruccions que donava l’ambaixada russa als seus ciutadans, l’entitat es va dirigir als expatriats russos a Espanya oferint defensa jurídica per a casos d’atacs russòfobs... que finalment no s’han donat en aquest país.

Abans de la guerra, als seus esdeveniments socials i concerts hi acudien sempre diplomàtics russos. Difon i participa en les marxes del Regiment Immortal la més destacada propagandista de la invasió russa d’Ucraïna, Liu Sivaia. La seva última línia narrativa a Twitter consisteix a advertir que més entregues d’armes occidentals a Kíiv «suposaran una amenaça més de l’OTAN a Rússia que podria portar-nos a tots directament a la Tercera Guerra Mundial».

Blagoe Delo ha organitzat enviaments de material humanitari a la part prorussa del Donbass en les que anomena «missió ambulància». En l’edició del 2018, Vostok Solidaridad Donbás hi va participar com a entitat col·laboradora, i viceversa en altres enviaments organitzats per aquesta altra plataforma.

Cristians al rescat

Cristians al rescat«Ajudar en l’autosuficiència de la població sèrbia a l’enclavament de Kosovo» és un dels objectius de Solidaritat Kosovo Espanya, entitat bessona d’una altra del mateix nom que opera a França.

Totes dues tenen en el seu origen un activista nacionalista proserbi, Nikola Mirkovik, fundador a París de Solidarité Kosovo i a Madrid de Solidaridad Kosovo, envoltada de lepenistes la primera, i aplaudida pels neofeixistes espanyols la segona.

A aquest sector s’ha dirigit el dirigent espanyol de l’entitat, Roberto Ávila, en actes organitzats per formacions com ara Bloque Joven Jaén i l’alacantina Haciendo Nación, que recullen restes del pèlag neonazi a Espanya. Avui no xoca que, malgrat aquests detalls, Àvila hagi sigut entrevistada pel diari ‘Pravda’, o que la Fira de Llibre de Belgrad el convidés a presentar la seva obra ‘Kosovo, la gran partida’.

La seva campanya ‘SOS Cristians als Balcans’ –part de l’argumentari KIS (‘Kosobo is Serbia’) i amb suport de l’Església Ortodoxa–, explicava en col·loquis «l’expulsió dels cristians i la creació de l’escola més gran de gihadisme d’Europa», com expliquen les seves invitacions.

L’entitat ha muntat sis Misije Solidarnostza Kosovo, caravanes d’enviament d’ajuda. El juliol de 2019, la missió ‘Kosovo no es rendeix’ recollia donatius al mateix compte bancari 8271.

Activista destacat

Activista destacatA principis del 2016, només setmanes després de la presentació a Barcelona d’una Associació Cultural Amics de Nova Rússia, se celebrava al campus de Toledo de la Universitat de Castella-la Manxa un col·loqui sobre Síria, Kosovo i el Donbass. Publicitava l’acte un blog del neofalangisme, Pueblo Indómito. Era la primera vegada que participaven junts en un acte públic el proserbi Roberto Ávila i Enrique J. Refoyo, fundador de Vostok Solidaridad Donbás, la més activa de les tres associacions agermanades pel compte 8271.

Refoyo, politòleg i activista prorús, és el traductor a Espanya d’Aleksandr Duguin, pare del nou ultranacionalisme rus i de la teoria de l’eurasianisme. Una de les seves trobades amb aquest ideòleg de capçalera de Putin ha tingut lloc en un col·loqui organitzat pel RISS (Institut Rus d’Estudis Estratègics). El director d’aquest institut, Mikhaïl Fradkov, va ser cap del SVR, el Servei d’Intel·ligència Exterior rus.

El RISS també ha convidat a actes de Moscou Nikola Mirkovik i activistes de l’extrema dreta francesa, tan populars entre les seves audiències d’internet com Refoyo entre les seves d’Espanya.

En conversa amb EL PERIÓDICO, Refoyo nega que la seva organització tingui relació amb el Kremlin, i defuig qualsevol classificació política: «No m’interessa aquesta divisió entre esquerra i dreta. Jo escric i la gent em llegeix», diu. Si el seu públic, i els seguidors de Duguin, són neofeixistes «és perquè aquest és un espai que ocupa el primer que arriba. Si els altres el deixen buit...».

A aquest politòleg russòfil li truquen per opinar al canal RT en espanyol (clausurat aquí des que va començar la guerra), i el canal ultradretà 7NN, on comparteix espai hertzià amb el tinent coronel Francisco Bendala, reconvertit en opinant. La seva última troballa: «La Casa Reial, el Govern espanyol i el CNI ens traeixen i treballen per al Marroc». Així ho va titular el canal webTV d’Espíritu Templario repicant un vídeo de 7NN.

Les aparicions de Refoyo són repicades també per xats de Telegram i canals de Youtube com a Espíritu Templario, amb 19.000 seguidors, o altres, com ara Frente del Este (8.186 seguidors) que, amb els seus continguts, eludeixen el bloqueig de la UE a la desinformació russa, el mateix bloqueig que va portar les autoritats a tancar l’emissió a Europa dels canals russos RT i Sputnik.

Reproduït per aquesta plèiade bulliciosa d’activistes d’extrema dreta va ser un acte públic amb Refoyo com a orador. Dia: 27 de maig de 2022. Organitzador: Davy Rodríguez, ‘influencer’ de la nova extrema dreta. Com a tema, un assumpte antiglobalista i l’anti Unió Europea: Espanya i la reconquesta de la seva sobirania. Lloc: l’hotel Reconquista de Oviedo.

Wagner a Torrejón

Wagner a TorrejónL’última caravana amb destí al Donbass organitzada per la plataforma de Refoyo va partir cap al Donbass el 4 de maig amb el nom Missió Humanitària Novoazosk Mariúpol. La iniciativa va ser publicitada a les xarxes socials pel perfil KrasnyySkorpion (Escorpí Vermell), dedicat a la difusió de comunicats de guerra russos per «combatre la desinformació occidental». Entre els seguidors de l’escorpí hi ha des de les CUP i el Partit Comunista dels Pobles d’Espanya (PCPE) fins al coronel Pedro Baños i l’intel·lectual ultraconservador César Vidal.

La plataforma pro Donbass rus i l’entitat pro Kosovo serbi van iniciar públicament la seva relació el 9 de novembre de 2016, en un «sopar solidari» convocat per les dues entitats. El convidat d’honor era Nikola Mirkovic, l’activista de la causa eslava cristiana i sèrbia per a França i Espanya.

Una hora abans del sopar, Mirkovic va presentar el seu llibre ‘El martirio de Kosovo’, prologat per José Javier Esparza, un dels periodistes més coneguts de l’extrema dreta espanyola.   

Van sopar en un hotel a Torrejón de Ardoz. Hi ha certa predilecció del món eslau pel Corredor del Henares, una conurbació de 16 municipis madrilenys que s’estén des d’Ajalvir fins a Guadalajara, amb ciutats com ara Coslada, San Fernando i Alcalá. És, amb la província d’Alacant, el nucli més gran de residència d’expatriats russos (i també ucraïnesos) a Espanya.

Per locals de Torrejón, confirmen les esmentades fonts de la seguretat de l’Estat, han passat «actius de Wagner» que han sigut vigilats durant la seva estada a Espanya.

Vista a l’esquerra

Vista a l’esquerraEn el món prorús europeu hi ha punts de confluència entre la ultradreta i l’extrema esquerra, sempre a través de petites formacions.

Comunista, i no neofeixista o ‘rojiparda’, és l’última iniciativa de suport a la població prorussa del Donbass, llançada la setmana passada pel Partit Comunista dels Pobles d’Espanya (PCPE) per recollir fons per tal de canalitzar «ajuda humanitària al poble del Donbass».

Com abans ho va ser Síria i Líbia, el Donbass és una zona on viatgen militants d’organitzacions extremistes de dreta i esquerra de tot Europa interessats (ells o les seves formacions) a adquirir ensinistrament militar en combat.

En alguns casos, el viatge d’aquests voluntaris internacionals té molt mal final. El PCPE i les seves joventuts utilitzen a la seva nova campanya el mateix compte, d’Openbank i acabat en 3266, que fa tres mesos van utilitzar per a un altre acapte: diners per portar a Espanya des de la zona de guerra les cendres del combatent comunista mort en el costat prorús del Donbass Alexis Castillo, àlies ‘Alfonso’.

Recolzava l’acapte la plataforma comunista italiana Banda Bassotti, que també té militants combatent a les files prorusses de la Ucraïna ocupada. El gener passat, aquesta organització italiana va organitzar un acapte conjunt amb la plataforma basca Euskal Herria Donbass Komitea amb l’objectiu públic de «recollida de fons econòmics per a orfenats del Donbass», en una edició nova (ja en van vuit) de la «caravana antifeixista».

Notícies relacionades

Com en el cas de les organitzacions d’extrema dreta, l’ala esquerra del suport a Rússia a Espanya en munta paral·lelament a les campanyes solidàries altres d’exclusivament polítiques. El seu objectiu definit és l’oposició en tota mena de canals a l’OTAN, «l’imperialisme occidental» i l’enviament d’armes a Ucraïna.

La mateixa advertència sobre que Espanya es vegi en guerra amb Rússia –culpant el secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, i el PESC Josep Borrell– secunda repetidament un altre canal de la ultradreta, NegociosTV: «Europa ens portarà a una guerra directa amb Rússia abans de l’estiu», deia el 23 de gener el seu analista Fernando Moragón. I secundava el professor de la conservadora Universitat de Sant Pau CEU Aurelio García del Barrio, en curiosa coincidència amb un temor expressat per Podem divendres passat: «Ens veurem fins i tot enviant homes, soldats espanyols, lluitant en una guerra en la qual ens hem ficat sense estar-hi convidats».