Manipulació digital
Rússia suplanta la identitat de mitjans europeus per propagar la seva desinformació
Una xarxa coordinada de comptes russos crea pàgines web que es fan passar per 60 mitjans de comunicació per promoure notícies falses sobre la guerra a Ucraïna que després s’amplien des de Facebook i Twitter

Una xarxa de comptes russos ha estat propagant desinformació sobre la guerra a Ucraïna des de fa mesos. Mitjans alemanys han exposat una campanya d’influència i manipulació política que ha suplantat la identitat de fins a 60 grans mitjans de comunicació per enganyar els lectors amb articles, vídeos i enquestes plenes de falsedats. Aquests continguts eren després amplificats a través de comptes ‘fake’ i fins i tot ambaixades russes en plataformes com Facebook, Instagram, Twitter o Telegram.
Aquesta campanya propagandística coordinada des de Rússia es va activar el maig d’aquest any per promoure la narrativa del Kremlin sobre la invasió militar d’Ucraïna i per desestabilitzar l’opinió pública dels seus rivals. Així, aquests «clons» que es feien passar per mitjans legítims repetien falses acusacions habituals del Govern de Vladímir Putin com que Ucraïna és un país nazi i conspiracions com que massacres de civils com les de Butxa són un muntatge.
Meta, propietària de Facebook i Instagram, ha desactivat 1.633 comptes i 703 pàgines vinculades amb aquesta operació, que hauria invertit al voltant de 105.000 dòlars en publicitat per propagar aquests missatges. «És l’operació d’origen rus més important i més complexa que hem desbaratat des del començament de la guerra a Ucraïna», ha confirmat la companyia. «Va presentar una inusual combinació de sofisticació i força bruta».
#DOPPELGANGER: How Russia-based actors cloned legitimate media outlets from multiple countries (🇩🇪🇬🇧🇫🇷🇮🇹🇱🇻🇺🇦) to spread disinformation designed to undermine the support for Ukraine.
— EU DisinfoLab (@DisinfoEU) 27 de septiembre de 2022
Our last investigation: https://t.co/yaeAEBHdWY
Una investigació de l’oenagé EU DisinfoLab assenyala que aquesta operació va comprar dominis web amb noms molt semblants als mitjans de comunicació pels quals es feien passar i mimetitzaven el disseny d’aquestes pàgines per afinar la seva capacitat d’engany. Aquest és un mètode habitual de les campanyes de desinformació, una opaca indústria que s’estima que mou més de 60.000 milions de dòlars. Comptes coordinats a Facebook i Twitter operaven com a altaveu per fer arribar aquestes mentides a més gent. Així, hi ha qui llegia notícies falses russes pensant que es tractava d’articles periodístics rigorosos i contrastats.
«Amenaça contínua»
Aquesta campanya de desinformació va posar en el punt de mira grans mitjans de comunicació d’Alemanya, el Regne Unit, França, Itàlia, Ucraïna i Letònia. Entre aquests figuren el britànic ‘The Guardian’, l’italià ‘Ansa’ o els alemanys ‘Spiegel’ i ‘Bild’, el diari més venut d’Europa. La investigació no ha detectat que aquesta maniobra afectés mitjans espanyols, tot i que la desinformació sí que va proliferar en espanyol.
Notícies relacionadesEU DisinfoLab no atribueix aquesta operació coordinada a un actor específic, però remarca que «molts elements apunten a la participació d’actors amb seu a Rússia». Seguint el seu rastre a internet apunten que tant la compra de dominis web suplantats com la producció dels vídeos propagandístics difosos s’ha efectuat des d’aquest país. Tot i així, l’oenagé afegeix: «No podem excloure totalment la possibilitat d’una operació de falsa bandera». Aquesta campanya de manipulació continua activa, cosa que fa que constitueixi una «amenaça contínua».
Meta assegura que ha desactivat l’operació d’influència. Tot i així, els autors de la investigació demanen a les autoritats actuar per frenar aquesta mena d’atacs. «El mer fet que l’operació continuï en marxa després de mesos de violar les lleis europees de propietat i privacitat de les dades utilitzant servidors i ‘software’ amb seu a la UE, probablement sense conseqüències per als autors, és preocupant», ha lamentat Alexandre Alaphilippe, director executiu d’EU DisinfoLab.
- Apagada Red Eléctrica sospita d'una desconnexió massiva de plantes solars abans de l'apagada
- Andrés Iniesta: "No sempre tot és bonic, ni per a mi ni per a ningú"
- Lluita contra el frau Hisenda et vigila: aquesta és la quantitat màxima que pots pagar en efectiu
- Habitatge Gonzalo Bernardos avisa els espanyols: «Els que es vulguin comprar una casa s’han d’afanyar»
- Energia Red Eléctrica ja va alertar al febrer del risc de "desconnexions severes" de llum pel 'boom' de les renovables
- Successos Un piròman provoca nou incendis en mitja hora a Cambrils i deixa danys en comerços i restaurants
- Conseqüències de l’apagada El Govern té un pla b amb reserves de gasoil per si hi ha una altra apagada
- Entrevista Joan Gabriel Bergas, catedràtic en Enginyeria Elèctrica de la UPC: "Són set 'barcelones' que van caure de cop"
- PRIMER DE MAIG ¿Per què l'1 de maig és el Dia del Treball?
- Futbol Sis partits de sanció a Rüdiger, que els aprofita per operar-se