Giorgia Meloni coqueteja amb l’autonomisme italià

És una petició que fa temps que va sorgir a Itàlia. Abandonat (pel que sembla) el vell anhel de la secessió, és el que des de fa anys sol·licita la Lliga de l’ultradretà Matteo Salvini, avui el soci de més pes de Meloni dins del Govern transalpí. Tant és així que la sol·licitud va ser també inclosa en el programa electoral amb el qual la coalició centredretana va guanyar els últims comicis al país transalpí. 

El nou ministre italià d’Afers Regionals, Roberto Calderoli, ja ha presentat fins i tot un esborrany de la reforma iha l’esmentat que la proposta de llei serà aprovada el 2023. Segons aquest document, l’objectiu és reformar els articles 116 i 117 de la Constitució italiana, que preveuen que es puguin atorgar noves formes d’autonomia per «iniciativa de la regió interessada».

Una altra Itàlia

Una altra ItàliaUnes iniciatives que en aquests últims anys s’han multiplicat. De fet, les primeres tres regions que van activar el procés de sol·licitud el 2017 d’un increment en la seva autonomial van ser l’Emília-Romanya, el Vèneto i la Llombardia. La primera és una regió administrada pel centreesquerra, les altres dues, per la Lliga. Però després s’hi han sumat altres regions també interessades a obtenir més poders autonòmics. Entre elles, el Piemont, la Ligúria, la Toscana, l’Úmbria, les Marques, la Basilicata, la Pulla i la Campània.

A Itàlia hi ha 23 competències que cada regió pot reclamar per gestionar. Però no totes les entitats regionals les volen administrar totes. Aquest només és el cas de la Llombardia i el Vèneto, dos territoris on fa cinc anys fins i tot es va celebrar un referèndum en el qual els ciutadans van avalar aquesta petició. Però la Ligúria només ha demanat administrar les seves xarxes de transports. La Pulla i la Campània, només els seus sistemes sanitaris. I la Toscana ha sol·licitat la gestió dels seus béns culturals.

La novetat respecte del passat és que, prèviament, qualsevol reflexió sobre aquest tema provocava esgarrifances en partits centralistes com Germans d’Itàlia, la formació de Meloni. Però ara comença a semblar no només possible, sinó, fins a cert punt, una proposta que es desitja. I això també perquè, si bé la Lliga és el principal patrocinador de la reivindicació, avui dia aquest tema ja no és ni de dretes ni d’esquerres. Exemple d’això és precisament el cas de la progressista l’Emília-Romanya, que ha sigut una de les més actives a impulsar la seva sol·licitud. 

Solidaritat en discussió

Notícies relacionades

Ja no és el ‘llanito’ solitari

Un "orgullós" Trump al banc dels acusats

Solidaritat en discussióPer descomptat, de detractors també n’hi ha. I la raó és la de sempre: que aquesta proposta podria canviar el rostre d’Itàlia afectant sobretot les regions més pobres del sud d’Itàlia. Meloni ha promès que no passarà. Aquesta reforma «mai serà un pretext per deixar enrere part del territori», va assegurar la ultradretana. Però encara així els analistes tenen molts dubtes. El partit de Silvio Berlusconi, Força Itàlia (tercer soci del Govern de Meloni), ha manifestat preocupació i diversos governadors regionals també s’hi han rebel·lat públicament.

Per exemple. El de la Pulla, Michele Emiliano, va dir que la proposta no respecta la Constitució italiana, mentre que el de la Campània, Vincenzo de Luca, ha afirmat que està en joc la unitat del país. Altres veus han denunciat que estan en risc els nivells bàsics d’assistència sanitària que es deu als ciutadans. «Una reforma així només pot ser injusta», va afirmar Giancarlo Viesti, economista de la Universitat de Bari. Per això les sorpreses (i possibles marxes enrere) encara no estan descartades.