Putin fa servir per primera vegada la paraula «guerra» al referir-se al conflicte a Ucraïna

Ha trigat al voltant de 300 dies a pronunciar la paraula prohibida, el vocable censurat. Però aquest divendres, i en dues ocasions, el president de Rússia, Vladímir Putin, ha qualificat de «guerra» el conflicte armat que es desenvolupa a Ucraïna per primera vegada des de l’arrencada de la invasió. Mentre a Occident els observadors s’espremien el cervell intentant discernir si el gest era un simple lapsus o, per contra, constituïa un canvi en la narrativa oficial del Kremlin respecte a les seves pròpies accions militars, a l’interior de Rússia un regidor de Sant Petersburg va remetre una denúncia a la Fiscalia i al Ministeri de l’Interior per uns fets que, d’acord amb les últimes modificacions fetes al Codi Penal, són constitutius de delicte i han portat a la presó en els últims mesos un bon nombre d’activistes pels drets humans i opositors.

Aquestes sorprenents paraules van sortir dels llavis del líder del Kremlin precisament durant un discurs en què responia a la recent decisió dels EUA de subministrar al Govern de Kíiv bateries antiaèries Patriot, cosa que segons l’opinió de Moscou constitueix una greu escalada en el conflicte. «El nostre objectiu no és fer girar la rosca d’aquest conflicte militar, sinó acabar amb aquesta guerra; ens esforçarem per acabar amb això, i al més aviat possible, millor», va declarar inesperadament el mandatari. Fins aquell moment, en les seves aparicions públiques, Putin sempre havia fet servir el terme oficial –operació militar especial»– igual com el Govern i els alts funcionaris. Tant la premsa local com l’estrangera establerta a Moscou tenen vetat terminantment l’ús del vocable, sota pena de multes i fins i tot condemnes de presó. A l’estiu, Aleksei Gorinov, regidor d’un dels districtes de Moscou, va ser condemnat a set anys i mig de presó per referir-se al conflicte exactament en els mateixos termes que ho acaba de fer Putin, en un cas que va merèixer la repulsa de les oenagés de drets humans.

Владимир Путин назвал войну войной: «Наша цель - закончить эту войну». Но указа о завершении СВО не было, войну не объявляли. За такие слова про войну осудили уже несколько тысяч человек. Направил обращение в органы, чтобы Путина привлекли за распространение фейков об армии pic.twitter.com/dEmNSyNwyQ

— Никита Юферев (@NikitaYuferev) 22 de diciembre de 2022

Notícies relacionades

Biden concedeix a Zelenski el sistema de defensa antiaèria Patriot i li promet suport «el temps que calgui»

Putin promet al seu Exèrcit tot el que necessiti a Ucraïna

És per aquesta mateixa raó que Nikita Iuferev, diputat a l’assemblea municipal de Sant Petersburg, ha presentat una denúncia contra Putin davant la Fiscalia i el Ministeri de l’Interior, en què l’acusa de difondre informacions falses respecte a l’Exèrcit rus, un delicte que pot ser castigat amb fins a 10 anys de presó. «A causa d’aquestes paraules sobre la guerra, milers de persones han sigut jutjades; he enviat una denúncia als òrgans (competents) que Putin ha incorregut (en el delicte) de difondre informacions falses sobre l’Exèrcit», es pot llegir en un tuit difós pel polític municipal. Iuferev va ser un dels cinc diputats que al setembre van ser acusats de «desacreditar» l’Exèrcit rus per haver fet una crida pública a acusar Putin d’alta traïció a causa de la guerra amb Ucraïna.

Més enllà del valor simbòlic que puguin tenir aquests moviments sense recorregut a l’interior de Rússia, a Europa i els EUA nombrosos observadors de l’actualitat política russa intentaven discernir si el nou llenguatge fet servir pel president constituïa un canvi de retòrica substancial del Kremlin pel que fa al conflicte. Davant les càmeres de la CNN, Jill Dougherty, professora adjunta de la universitat de Georgetown, excorresponsal a Moscou per a aquesta cadena i experta en l’espai postsoviètic, es pregunta si aquesta modificació semàntica no constitueix el final, en el llenguatge oficial, de «l’operació especial per pacificar Ucraïna» i el consegüent inici de «la guerra existencial contra Occident i l’OTAN».