Putin promet al seu Exèrcit tot el que necessiti a Ucraïna

«No hi haurà restriccions en el finançament de l’Exèrcit. Tot el que demanin les Forces Armades, ho tindran» va assegurar el president rus Vladímir Putin en la seva aparició pública en el Ministeri de Defensa rus a Moscou aquest dimecres. En ple cor de la capital russa, el líder del Kremlin i el seu ministre de Defensa, Serguei Xoigú, van valorar la crida per l’oficialisme rus «operació militar especial» a Ucraïna, així com van establir nous objectius per a Rússia el 2023.

Xoigú va aportar algunes dades sobre l’ofensiva a Ucraïna. Va apuntar que, segons fonts russes, «Occident ha subministrat armes a Ucraïna per 97.000 milions de dòlars». També va parlar del nombre d’efectius russos desplegats, que va quantificar en 250.000 els soldats al front, dels quals més de 100.000 van rebre premis estatals. Tanmateix va apuntar que Rússia necessita més homes a l’Exèrcit per «garantir la solució de les tasques de garantir la seguretat militar», concretament fins a arribar a 1,5 milions d’efectius militars.

Per millorar les capacitats militars russes també s’ha proposat augmentar gradualment l’edat de reclutament per al servei militar dels ciutadans a l’Exèrcit a Rússia de 18 a 21 anys i el límit d’edat màxim a 30 anys. El ministre de Defensa ho va justificar per «la necessitat d’enfortir la seguretat de Rússia» per respondre al que Moscou creu que l’OTAN vol desenvolupar a prop de les fronteres russes, «fins i tot a expenses de Suècia i Finlàndia». Els dos països nòrdics han sol·licitat formalment entrar a l’OTAN aquest 2022. Aquesta ha sigut també la raó utilitzada per justificar la creació de dos nous districtes militars: Moscou i Leningrad –la regió de Sant Petersburg i els seus voltants, pròxims tant a Finlàndia com a Estònia. 

Una «tragèdia compartida»

Per la seva part Putin va qualificar la situació actual de «tragèdia» i des del seu punt de vista els culpables són tercers, que «buscaven destruir el ‘rusky mir’ –món rus, fent referència als territoris històricament relacionats amb Rússia–». Ha mantingut el to de greuge assegurant que el país euroasiàtic «gairebé sempre va voler formar part de l’anomenat món civilitzat», tot i que considera que no s’esperava Rússia en aquest.

«Sempre hem considerat el poble ucraïnès un poble germà», va assegurar el líder rus, a la qual cosa va remarcar que la situació actual és una «tragèdia compartida».

Aquesta compareixença podria ser una de les últimes d’aquest 2022, ja que Putin va cancel·lar el seu discurs anual en la Duma russa. «El president no es dirigirà (al Parlament) fins després d’any nou, perquè ara mateix té l’agenda molt ocupada» va assegurar aquest dimecres el portaveu del Kremlin Dmitri Peskov.

Tampoc va tenir lloc la llarga i simbòlica roda de premsa que Putin celebrava amb mitjans nacionals i internacionals de forma anual, que sol ser una jornada maratoniana en què el president rus responia durant hores a preguntes de diferents diaris i canals, prèviament pactades. És la primera vegada en una dècada que Putin no rep els periodistes i un dels pocs anys que no ho fa des que va arribar al poder a principis de segle –amb notables excepcions com el període en què va ser primer ministre mentre el seu dofí Dmitri Medvédev era el president–.

2/ The document was removed from the culture department section on the website of the Tiumen oblast authorities. But it is saved in the Internet. https://t.co/EeopL8wXAZ

— Viktor Kovalenko (@MrKovalenko) 20 de diciembre de 2022

Prèviament, el líder rus es va reunir amb el seu homòleg bielorús Aleksandr Lukaixenko, en què Moscou i Minsk van confirmar la seva necessitat de fer front junts contra Occident. En aquest van promoure el comerç entre els dos països i van consolidar les relacions entre els seus exèrcits. Aquest dimarts organismes regionals russos van filtrar per error un document que parlava de la celebració per la «reunificació» en un sol país de Rússia i Bielorússia. Públicament mai s’ha confirmat la fusió dels dos estats en un i el mateix president bielorús, Aleksandr Lukaixenko, ha repetit en diverses ocasions que no està en els seus plans convertir-se en un «súbdit» de Moscou.

Notícies relacionades

Guerra Rússia-Ucraïna avui: Última hora de la invasió de Putin, en directe

Biden concedeix a Zelenski el sistema de defensa antiaèria Patriot i li promet suport «el temps que calgui»