Reporters sense Fronteres denuncia un «augment històric» de dones periodistes empresonades

L’empresonament de periodistes continua augmentant, però el 2022 ha sigut especialment dur per a les dones reporteres. És una de les principals conclusions que es poden extreure de l’informe anual de Reporters sense Fronteres (RSF) referent al 2022, al qual l’associació dona compte de la salut de la llibertat d’expressió al món. Un total de 533 professionals estan presos i d’aquests 78 són dones. Una xifra mai vista abans i que l’organització qualifica d’«històrica». Si fa cinc anys el percentatge d’informadores preses per l’exercici de la seva professió era d’un 7%, el 2022, el percentatge ha ascendit fins al 15%.

Dos conflictes en curs, com les protestes a l’Iran i la guerra a Ucraïna, són exemple de les tendències aquest any. L’Iran és un dels països més repressor en matèria informativa. Entre les periodistes detingudes es troben Nilufar Hamedi i Elahe Mohammadi, que s’enfronten a la pena de mort després de ser detingudes per denunciar la mort de la jove kurda iraniana Mahsa Amini. La repressió a la República Islàmica de l’Iran es tradueix en la tercera presó de periodistes més gran del món, amb 47 professionals dels mitjans empresonades des de l’inici de les protestes a mitjans de setembre per la mort de la jove iraniana, que va morir presumptament en mans de la policia de la moral del país després de ser detinguda per portar el vel islàmic «incorrectament». 

Quant al nombre de periodistes assassinats, la guerra d’Ucraïna explica l’augment del 18,8% respecte al 2021. Tan sols els sis primers mesos del conflicte, que va començar al febrer, vuit periodistes han sigut assassinats. Entre ells, el fotoreporter ucraïnès Maks Levin, executat «a sang freda» el 13 de març per soldats russos, i el periodista de la cadena francesa BFM TV Frédéric Leclerc-Imhoff, mort per l’«impacte d’un obús» quan cobria una operació d’«evacuació de civils» segons l’informe d’RSF.

La Xina, la «presó més gran» de periodistes

La Xina, on la censura ha arribat a nivells extrems, es manté com la presó de periodistes més gran del món, amb 110 d’empresonats. Entre ells, la periodista independent Huang Xueqin, que cobria temes relacionats amb la corrupció, la contaminació industrial i l’assetjament a dones. «Els règims dictatorials i autoritaris estan omplint a tota velocitat les seves presons, detenint periodistes», expressa Christophe Deloire, el secretari general d’RSF, per afegir: «Aquest nou rècord de periodistes a la presó confirma la imperiosa i urgent necessitat de resistir a aquests poders sense escrúpols i d’exercir la nostra solidaritat activa amb tots aquells i aquelles que defensen l’ideal de la llibertat, la independència i el pluralisme de la informació».

Notícies relacionades

Dos periodistes espanyols morts arran d’un atac al sud-est de Burkina Faso

Guerra Rússia-Ucraïna avui: Última hora de la invasió de Putin, en directe

Fins a 57 reporters han sigut assassinats per exercir la seva professió el 2022. Gairebé el 65% dels periodistes han perdut la vida a països en situació de pau. El país més mortífer és Mèxic, amb 11 víctimes, que inclou el 20% del total de víctimes mortes aquest any. El registre de sis assassinats a Haití i tres al Brasil situa l’Amèrica Llatina com la regió més perillosa del món per als periodistes, si bé prop de la meitat dels assassinats s’han produït en terreny llatinoamericà.

Almenys 65 periodistes estan segrestats actualment i 49 professionals continuen desapareguts. Els retinguts en contra de la seva voluntat es concentren a tres països de l’Orient Mitjà –l’Iraq, Síria i el Iemen–, amb l’excepció del periodista francès Oliver Dubois, segrestat al Sahel, que fa més de 20 mesos que està en mans d’un grup gihadista lleial a Al-Qaida.