Meloni destinarà 35.000 milions a frenar l’emergència provocada per la crisi de l’energia

El Govern de Giorgia Meloni ha presentat el seu primer projecte de llei de pressupostos, que va ser aprovat ahir a la nit pel Consell de Ministres i que ara haurà de superar l’examen parlamentari. Els comptes per al 2023 preveuen mesures per valor d’uns 35.000 milions d’euros per fer front, en gran part, a l’emergència socioeconòmica generada per la crisi energètica provocada per la guerra de Rússia a Ucraïna. Però també apunten a acontentar la Lliga de Matteo Salvini –el partit que, junt amb Germans d’Itàlia i Forza Italia, integra la coalició governamental–, al destinar fons per als pensionistes i disminuir la pressió fiscal a empreses i autònoms amb les rendes més altes.

El projecte de llei «es basa en un enfocament prudent i realista que té en compte la situació econòmica, també en relació amb l’escenari internacional», ha assegurat el Ministeri d’Economia italià, actualment en mans de Giancarlo Giorgetti. D’acord amb el document difós per ell, Itàlia s’ha proposat destinar gran part dels recursos (uns 21.000 milions dels 35.000 milions) a contenir l’alça dels preus del gas i l’electricitat, una despesa que implicarà l’augment del dèficit en un país que té ja un deute públic pròxim al 150% del PIB.

Tanmateix, la manovra, com es coneix aquesta legislació a Itàlia, també suposa una destralada contra la renda ciutadana, la mesura símbol del Moviment 5 Estrelles, que en gran manera afecta persones del sud d’Itàlia. Segons el que s’ha acordat, es posarà en marxa la transició cap a la derogació d’aquest subsidi el 2024, per la qual cosa els seus actuals destinataris rebran ajudes per un període màxim de vuit mesos, en lloc dels 18 mesos renovables de fins ara. I encara més, a partir de l’any vinent, se’ls exigirà la participació en cursos de formació per un període de sis mesos i que acceptin la primera oferta laboral «congruent». En cas de no complir aquestes exigències, perdran aquest benefici.

Jubilats

En paral·lel, en matèria fiscal, s’ha previst l’opció de poder recórrer a un impost pla del 15% per als autònoms que ingressin fins a 85.000 euros a l’any (65.000 fins ara) i s’ha establert una amnistia fiscal per a deutes de fins a 1.000 euros contrets fins a l’any 2015, així com la possibilitat de pagar en quotes els d’aquest any i d’anys anteriors (aquests últims, amb una petita sanció). A més, s’ha introduït un nou esquema de pensions que permetrà als contribuents jubilar-se als 62 anys si n’han treballat 41, i donarà un plus a aquells que decideixin no abandonar els seus llocs de treball.

Notícies relacionades

El cardenal condemnat per malversació renuncia a participar en el conclave

Els liberals guanyen al Canadà impulsats pel rebuig de Trump

Altres mesures són la suspensió dels impostos sobre el plàstic i les begudes ensucrades; la limitació dels pagaments en efectiu als 5.000 euros (1.000 fins ara), i nous recursos per a famílies de més de tres fills, escoles concertades i empreses que decideixin contractar nous empleats de menys de 36 anys amb contractes de temps indeterminat. Es reactivarà també el megaprojecte de construcció del pont de Messina, una mesura promoguda per Salvini i els costos de la qual no estan clars. 

Quant als ingressos, l’Executiu de Meloni ha previst obtenir al voltant de 1.000 milions per la revalorització de béns i productes financers estatals, així com de nous impostos sobre el tabac per un valor de 138 milions d’euros. De la mateixa manera, s’ha previst augmentar la taxació als beneficis extraordinaris de les elèctriques fins al 35%. En aquesta línia, la llei ha sigut qualificada per alguns experts de continuista amb la política ortodoxa de Mario Draghi, l’anterior mandatari. L’interrogant és com Brussel·les rebrà aquest paquet, ja criticat per l’oposició de centreesquerra i al qual també està vinculada l’entrega dels fons de recuperació europeus encara no rebuts per Itàlia.