La crida per traslladar-se a Rússia de les forces ocupants a Kherson desencadena les sospites ucraïneses

A primera vista, tot sembla evident: les autoritats ocupants no les tenen pas totes i han decidit evacuar la població civil en vista de l’avançament ucraïnès al sud del país. Una operació que ha permès a Kíiv recuperar més de 1.000 quilòmetres quadrats al nord-est de Kherson, la part més allunyada de la capital, l’única de les capitals provincials completament controlada per les seves forces. «Els últims dies és probable que les autoritats ocupants russes hagin donat ordres d’evacuar alguns civils de Kherson», afirma aquest dijous la intel·ligència militar britànica en la seva avaluació diària de la guerra. «És probable que esperin que el combat s’estengui a la mateixa Kherson». 

Però no és així com s’està interpretant l’anunci a Ucraïna, atesos els precedents de Crimea, també annexionada pel Kremlin fa vuit anys. Des que Rússia se’n va apoderar el 2014, almenys 600.000 russos s’han mudat a la península, segons el Govern ucraïnès, una xifra que estudis acadèmics eleven fins a un milió. Alhora la població ucraïnesa ha disminuït com a conseqüència de diverses estratègies com la persecució dels activistes proucraïnesos i el reclutament forçós en l’exèrcit rus.

Transferències forçoses de població

«És semblant al que va passar a Crimea», assegura a aquest diari Oleksí Melnik, analista militar del Razumkov Center –amb seu a Kíiv– i exdirector del departament d’Anàlisi del Ministeri de Defensa ucraïnès. «Estan aplicant una política de biaix genocida que consisteix a alterar la demografia reemplaçant eventualment la població ucraïnesa amb població russa». 

Notícies relacionades

Orania, un lloc per a blancs a Sud-àfrica

"Motivació política" en l’assassinat d’una congressista i el marit

Les transferències forçoses de població van ser moneda comuna durant l’era soviètica, particularment en temps de Stalin. I també en aquesta guerra han estat a l’ordre del dia. «Rússia i les seves forces afiliades han estat transferint civils ucraïnesos, inclosos aquells que fugien de les hostilitats, a la Federació Russa i les àrees ocupades per les seves forces a Ucraïna», va denunciar al setembre Human Rights Watch. L’organització afegia que aquestes pràctiques constitueixen un «crim de guerra» i «potencialment un crim contra la humanitat».

Ciutadania russa

La invitació llançada aquest dijous als civils de Kherson pel governador de les forces ocupants, que segons ha aclarit després el seu número dos «no és una ordre», no força tècnicament ningú a traslladar-se a Rússia, però arriba menys de 10 dies després que Moscou donés a tots els ucraïnesos de les quatre regions annexionades (Kherson, Zaporíjia, Donetsk, i Lugansk) un mes per acceptar o rebutjar la ciutadania russa. «Els que no ho facin perdran els seus drets. I no parlo de poder votar en les eleccions russes, sinó de poder vendre les seves propietats o accedir a nombrosos llocs de treball. Bàsicament passaran a estar oficialment discriminats», explica Melnik. Per això el suggeriment d’anar-se’n a Rússia, és alguna cosa més que una invitació. «Els que se’n van acaben en regions remotes i molts no tenen després diners per tornar-hi», afegeix l’analista ucraïnès.