Estructura i incidències

Interessa més conèixer com s’anirà gestant la nova estructura organitzativa. El repte és gran, però Catalunya compta amb l’exemple previ de FGC, referent sòlid de bon funcionament i gestió, tot i que la inversió inicial de FGC es va fer dècades més tard que la de Renfe i va començar ja amb bones infraestructures i organització professional. La nova Rodalies haurà de partir d’un dèficit a les infraestructures existents, de manera que hauran de tenir un pla sòlid i treballat que defineixi com anar actualitzant i guanyant terreny fins a assolir un nivell òptim de servei als ciutadans, mentre en paral·lel s’ofereix una gestió d’incidències molt millor que l’actual. És a dir, com en tota gestió de crisi, serà necessari un abordatge estructural i un d’operacional.

Notícies relacionades

L’R1, pendent dels serrells per culminar el traspàs del seu control

L’empresa mixta de Rodalies es constitueix la setmana que ve

L’estratègia estructural és la que, d’alguna manera, ja s’està començant a fer. Els responsables d’aquest repte han de recollir tota la informació possible de l’estat de situació que se’ls traspassarà: estat de les vies, on hi ha més dèficits, què es necessita, quins problemes hi ha, tot el que puguin sobre els combois de tren, sobre els conductors, el personal d’estació, personal administratiu i de gestió... tot. Necessiten saber tot el possible del que heretaran. I, llavors, podran començar a avaluar, pensar, dissenyar, pressupostar i planificar. Tot aquest àmbit és crític i comporta una gran responsabilitat, així que no ens ha de crear malestar si requereix terminis, permisos, inspeccions o tràmits lents. La seguretat final és imprescindible i ens beneficia a tots.

De l’altra, el disseny de la gestió operacional inclou no només el dia a dia, els trajectes, horaris, torns de personal o indicacions que apareixen en pantalla. Inclou una cosa vital i que fins ara és part important del problema i de les crítiques: la gestió de les incidències. No es tracta de canviar el pobre community manager de torn perquè "comuniqui millor" les fallades tècniques. Durant un temps hi continuarà havent fallades i problemes, perquè les inversions estructurals tardaran a donar resultats i no ens despertarem un dia amb totes les vies i trens nous. Mentre tota l’estructura continuï desfasada i amb insuficiències greus, la gestió de les incidències ha de canviar ostensiblement. La ciutadania ha de notar una millora exponencial o sentirà que tot ha sigut un engany. Per això, el canvi en la gestió d’incidències diàries serà el que marqui la diferència. Pot ser que no hi hagi vides en joc de manera directa, però la salut i el benestar de milers de persones, sí.