González Pons i Javi López defensen les regions en el pols pressupostari

L’enfortiment dels nacionalismes a Europa ha canviat substancialment les dinàmiques polítiques en una Unió Europea políticament cada vegada més fragmentada i en la qual les regions estan perdent pes, sobretot després de la centralització de la distribució dels fons comunitaris proposada per la Comissió Europea, van advertir els vicepresidents de l’Eurocambra Esteban González Pons i Javi López durant una nova edició d’European Bridges, el fòrum organitzat per EL PERIÓDICO en col·laboració amb beBartlet.

"Com més nacionalista es torna Europa, més regionalisme es perd", va dir González Pons. Aquesta recentralització de la UE es veu sobretot en la proposta de Brussel·les per a un nou pressupost plurianual que passa per deixar en mans dels governs nacionals la distribució dels fons comunitaris. De manera que el paper dels executius locals i regionals "dependrà de la voluntat descentralitadora del govern nacional de torn", va advertir l’eurodiputat popular.

El Parlament Europeu ha plantat cara a la Comissió i la seva presidenta, Ursula von der Leyen, es va obrir a fer concessions per corregir el desequilibri davant les queixes dels principals grups. López va defensar que els interessos de les regions i l’Eurocambra "poden anar de la mà" i que existeix "una aliança estructural" per afrontar reptes comuns.

El debat sobre el pressupost, va afirmar el socialista, "és un debat sobre quin tipus d’Europa volem". En aquest sentit, López va advertir que "si canviem els fons europeus per xecs nacionals, estem impugnant la comunitat política europea multinivell". Perquè el cert és que aquesta recentralització de la política comunitària no només afecta les regions sinó també el Parlament. "Hem passat d’una aspiració federalista a una realitat intergovernamental", va reconèixer González Pons. L’aspiració que els dos òrgans legislatius de la UE, el Parlament i el Consell, es constituïssin com una estructura bicameral ha desaparegut. "Avui és el Consell qui dicta la política europea", va afegir.

Equilibri de poders

Aquest canvi en l’equilibri de poders és institucional i també polític. Perquè per primera vegada, el Partit Popular Europeu té majoria absoluta en la Comissió i més representació que la resta de grups polítics a l’Eurocambra i el Consell. "La política europea estava construïda sobre el consens i la coalició, sobre la conciliació d’interessos", va explicar González Pons, però "és molt difícil construir aquesta conciliació d’interessos quan hi ha un interès prevalent d’una de les forces". En aquest cas, són els populars.

Notícies relacionades

L’OTAN ignora les amenaces bèl·liques de Putin contra Europa

El Marroc arriba a la cimera d’avui amb Espanya reforçat pel suport internacional

"Els automatismes que funcionaven en la política europea han deixat de funcionar", va admetre López, i ningú o gairebé ningú respecta ja el cordó sanitari. "No hi ha cap govern del món que funcioni amb dues majories diferents", va reconèixer. Excepte la Comissió, que pot recolzar-se bé en consens a l’esquerra dels populars, o bé a la dreta. "L’últim any no hem aclarit amb quina majoria governarem Europa", va afegir el socialista.

Perquè Von der Leyen no ha dubtat a buscar el suport de conservadors i l’extrema dreta. En un any, s’ha enfrontat a tres mocions de censura: dues de l’extrema dreta i una de l’esquerra. Cap va prosperar, però ho faria si socialistes, verds i liberals s’hi sumessin. Per a López, el poder del PP europeu exigeix responsabilitat. El popular va al·legar que el seu partit es veu limitat per la tendència ascendent de l’extrema dreta i es veu "obligat" a "fer polítiques més allunyades dels socialistes". En aquest context, però, va destacar la importància que "els europeistes" surtin "del forat" i confessin "obertament que l’europeisme és també una posició".